Gestió Ambiental

Descripció

Curs centrat en diverses perspectives de gestió ambiental, des de l’ús de tecnologies de teledetecció fins a la gestió d’espais naturals. Inclou una sortida de camp.

Objectius

• Veure aplicacions actuals, algunes d’elles recolzades sota la Intel·ligència Artificial, que ens permeten obtenir dades d’observació de la terra i que ens ajuden a prendre decisions.
• Conèixer estratègies i tècniques per minimitzar els impactes que generen les explotacions mineres i mantenir el territori en un bon estat, sense perdre els serveis ecosistèmics que la natura ens proporciona.
• Entendre que un paisatge és complex, ja que aquesta comprensió és necessària per a gestionar-lo i també per a gaudir-lo.
• Conèixer estratègies de descontaminació d’aigües subterrànies contaminades, per tal d’assolir els exigents objectius de neteja requerits.
• Entendre què són i com es gestionen els espais naturals protegits de Catalunya, veient l’exemple del Parc Natural i dels espais del PEIN de l’entorn.

Continguts

1. Sessió teòrica. Teledetecció i observació de la Terra: de la dada al coneixement del medi.

Les imatges de satèl·lit i en general la dels sensors d’observació de la Terra, a través de les tècniques de Teledetecció, ens ofereixen una visió privilegiada del territori. Ens aporten la possibilitat d’estudiar els ecosistemes naturals i urbans de forma sinòptica, repetitiva i més enllà de l’espectre visible dels nostres ulls. Aquestes prestacions ens estan possibilitant analitzar els impactes i afectacions del canvi climàtic i també la de les activitats humanes sobre el medi. En aquesta sessió teòrica i pràctica podrem veure aplicacions actuals, algunes d’elles recolzades sota la Intel·ligència Artificial de com les dades d’observació de la terra ens ajuden a prendre decisions.

Transformant les dades en Informació i Coneixement, veurem exemples d’aplicació en activitats extractives, evolució dels conreus o masses forestals, explotació d’aqüífers, qualitat de l’aigua o la resiliència del paisatge davant incendis forestals entre d’altres.

A la part pràctica us ensenyarem com poder accedir a imatges de satèl·lit, cercar-les per diferents criteris, descarregar-les i poder treballar-les i analitzar-les. Caldrà que els/les assistents/tes portin un ordinador portàtil que s’haurà de connectar a la xarxa eduroam.

2. Sessió teòrica. Gestió sostenible de l’explotació de recursos minerals.

Les necessitats de recursos minerals de la nostra societat són grans i canvien ràpidament per atendre als canvis de les demandes. Tots aquests materials s’obtenen de l’explotació de recursos naturals i això genera impactes mediambientals importants. Hi ha, però, estratègies i tècniques per minimitzar aquests impactes i mantenir el territori en un bon estat, sense perdre els serveis ecosistèmics que la natura ens proporciona.

A la part pràctica mirarem les oportunitats que ofereix el visor ambiental de la Generalitat per analitzar la situació i les característiques de l’entorn de les explotacions mineres que ajuda a definir la seva restauració. Caldrà que els/les assistents/tes portin un ordinador portàtil que s’haurà de connectar a la xarxa eduroam.

3. Sessió teòrica. Intervenció humana en el Delta de l’Ebre: evolució i perspectives de futur.

Els humans actuem sobre l'entorn per a sobreviure i prosperar. Fent això construïm paisatges. Les motivacions són sempre pràctiques i els resultats evolucionen amb el temps en funció dels canvis climàtics, històrics, demogràfics i socials, tant locals com globals. Entendre un paisatge és doncs complex però necessari per a gestionar-lo i també per a gaudir-lo. El Delta de l'Ebre és un exemple meravellós amb el qual apareixen gairebé tots els condicionants de la interacció home-natura: canvi climàtic, canvi global, evolució social. Val la pena fixar-s'hi perquè és un lloc interessant per si mateix, però també un model accelerat que ens ajuda a entendre el que passa a altres llocs del món on l'evolució, per més lenta, no és tan evident.

En aquesta sessió es projectarà el documental realitzat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM) Relats del Canvi Global. Capítol I: Delta de l’Ebre. La fitxa tècnica del documental es pot trobar al document ANNEX.

4. Sessió teòrica. Què fem amb els aqüífers contaminats per compostos tòxics i cancerígens que a més no es deixen descontaminar perquè són recalcitrants? Un exemple de recerca i transferència de tecnologia.

Els potencials efectes tòxics i cancerígens dels solvents clorats a les aigües subterrànies sobre la salut humana i sobre el bon estat dels ecosistemes aquàtics exigeix estratègies de descontaminació molt eficaces per tal d’assolir els exigents objectius de neteja requerits. Una estratègia de descontaminació basada en l’ús combinat de mètodes químics i biològics ha permès assolir aquests objectius en una prova pilot realitzada en un emplaçament contaminat per solvents clorats procedents de la dissolució de fonts de contaminació formades per líquids no aquosos més densos que l’aigua. La prova ha evidenciat la interdependència que es dona entre processos biòtics i abiòtics, que s’acoblen de manera molt eficaç per eliminar les fonts de contaminació i per descontaminar les aigües subterrànies.

A la part pràctica es donarà la concentració de les aigües subterrànies d’un emplaçament contaminat per solvents clorats al llarg d’un procés de descontaminació. Es presentarà un llistat amb els microorganismes identificats realment a les aigües subterrànies de l’emplaçament al llarg de la descontaminació. Es presentarà un segon llistat de microorganismes dels que se sap quin paper juguen en una bioremediació, i en quines condicions d’oxidació-reducció (microorganismes desnitrificadors, reductors del manganès i del ferro, sulfato-reductors i metanogènics). Es presentarà la cadena completa i incompleta de deshalogenació reductiva. Amb tot això i sabent que s’ha afegit al medi un donador d’electrons abiòtic com ara micropartícules de ferro, així com un bioestimulador, s’haurà d’identificar quins processos de degradació biòtica i abiòtica durant tota la descontaminació s’han donat fins arribar a la degradació quasi total del contaminant original i dels seus productes de degradació.

5. Sortida de camp. Gestió dels espais naturals protegits a Catalunya: el Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Sortida pel vessant sud del Parc Natural del Cadí-Moixeró que ens ajudarà a entendre què són i com es gestionen els espais naturals protegits de Catalunya, veient l’exemple del Parc Natural i dels espais del PEIN de l’entorn.

A més d’explicar amb exemples i detalls què és un espai natural protegit (ENP) i com s’estructura la xarxa d’espais de Catalunya, farem especial incidència en la part pràctica:

• Per a què ens poden ser útils? És a dir, què és l’ús públic dels espais?
• Quina és l’oferta pedagògica d’aquests espais i a qui va dirigida?

Relacionat amb tot això, visitarem diversos punts d’interès i algunes estructures creades pel Parc que faciliten la comprensió de l’entorn a estudiants i turistes.

A la sortida caldrà anar amb roba i calçat còmode, tot i que no farem cap caminada i serà senzill per a tothom.

Ens trobarem a Guardiola de Berguedà, al bar Cadí, per fer un cafè abans de començar la sortida, el dissabte 6 de maig a les 10h del matí.

Des d’allà ens dirigirem a Bagà per visitar el Centre del Parc on hi haurà una petita sessió teòrica, i on coneixerem què és un centre de recepció de visitants d’un ENP.

Després, amb els vehicles, farem una ruta amb diverses aturades per veure quin és l’impacte de la gestió sobre el territori, i al voltant de les 2 pararem a dinar en un indret on hi haurà la possibilitat de menjar al restaurant o pic-nic.

Al voltant de les 18:00 tornarem a Guardiola de Berguedà on donarem la sortida per acabada.

Metodologia

Les sessions teòriques 1, 2, 3 i 4 s’impartiran en divendres, tindran una durada de tres hores (de 16:30 a 19:30), i es faran als llocs següents:

• Sessions 1, 2 i 4: l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (C. Martí i Franquès, s/n - Barcelona). ATENCIÓ: Els assistents hauran de portar un ordinador portàtil  i connectar-se a internet per seguir la part pràctica de les sessions 1 i 2.

• Sessió 3: sala d’actes de l’Institut de Ciències del Mar (ICM) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) (Passeig Marítim de la Barceloneta, 37-40 – Barcelona).

La sessió 5 és una sortida de camp, en dissabte (de 10:00 a 18:00 més temps del desplaçament). Les despeses del desplaçament de la sortida de camp seran a càrrec dels assistents.

Destinataris

Professorat de secundària de Biologia i Geologia. Els socis del Seminari Permanent de Ciències Naturals (SPCN) tindran preferència en la inscripció, però el curs està obert a qualsevol persona que hi estigui interessada.

Formació

Dr. Jordi Corbera Simón, Dra. Maria Montserrat Jorba Peiró,  Dr. Jordi Camp Sancho, Dra. Diana Puigserver Cuerda, Dr. José Maria Carmona Pérez i Sr. Joan Casóliva Armengou

Calendari i horari

Cinc sessions, de les quals quatre són teòriques (de 16:30 a 19:30) i una, la cinquena, és una sortida de camp (de 10:00 a 18:00 més el temps de trasllats):

Hores a certificar

El curs és de 20 hores (12 hores de sessions teòriques i 8 hores de la sortida de camp).

Requisits de certificació

Per poder certificar el curs caldrà assistir al 80 % de les hores de formació, i això implica assistir a la sortida de camp programada.

Nombre de places

60

Preu

35 €

Gratuït Socis  del SPCN (Seminari Permanent de Ciències Naturals).

Idioma

Català

Període d’inscripció

Del 13 al 3 de març de 2023, ambdós inclosos

Inscripció per Internet:  formulari de matrícula  

Informació i/o consultes

www.ub.edu/idp

A/e: idp.cursos@ub.edu
Tel.: 934 021 024

Les activitats organitzades per l’IDP-ICE tenen els mateixos efectes per al professorat que les activitats incloses en el Pla de formació permanent del Departament d’Educació.

Els certificats d’aquests cursos s’incorporen directament a l’expedient de formació de cada professor/a (XTEC) i es poden utilitzar com a acreditació per participar en els diferents concursos o convocatòries del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, amb els termes que indiqui cada convocatòria.

Per iniciar aquesta activitat cal que hi hagi un nombre mínim de persones inscrites.