PROJECTE: Estudi de la flora i la vegetació dels principals sistemes de molleres i torberes de la Val d'Aran
2008-2009
Conselh Generau d’Aran
Carrillo Ortuño, Amparo (IP). Batriu Vila, Efrem. Ninot Sugrañes, Josep M.. Pérez Haase, Aaron. Estudi ecològic de les molleres de la Vall d’AranA la Vall d'Aran es troben molt ben representats els principals tipus de vegetació de molleres (aiguamolls de l’alta muntanya) dels Pirineus que, a més a més, acullen un bon nombre d'espècies vegetals pròpies de les torberes boreo-alpines i atlàntiques.
Les diferents comunitats vegetals s'organitzen al llarg de complexos gradients ambientals força ben coneguts a les molleres del nord d'Europa. Diferents estudis previs han mostrat la importància del grau de mineralització de les aigües, del grau d'entollament i de la disponibilitat de nitrogen (i fòsfor), en la distribució de les diferents espècies que habiten les molleres.
El treball que duem a terme a la Vall d'Aran s'emmarca conceptualment en l'estudi dels gradients ambientals que afecten la distribució dels vegetals. En conseqüència, cerquem les relacions entre aquests tipus de comunitats vegetals i determinades variables físico-químiques. Amb aquest objectiu, el nostre treball de camp se centra en una dotzena de sistemes de molleres relativament complexos que es troben dispersos per la Vall d'Aran. A cadascun d'aquests sistemes, inventariem i analitzem les diferents comunitats identificades.
Per cada inventari de vegetació prenem mostres d'aigua i de torba que posteriorment analitzem. Les anàlisis principals consisteixen a valorar el grau de mineralització de l'aigua i la fertilitat de les mostres de sòl. La mineralització de l'aigua la valorem mitjançant la conductivitat (i el pH) i les concentracions que hi assoleixen els principals cations, com el calci. La fertilitat la mesurem amb l'anàlisi de les formes del nitrogen del sòl (i també l'estimem a través de la mesura de l'estat nutricional de
Carex nigra amb l'aparell SPAD). Finalment, de cada mollera estudiada n'anotem la profunditat del mantell freàtic a finals del mes de juliol, i la profunditat de l'horitzó hístic superior.
Paral·lelament, el nostre estudi ofereix un complet inventari tant de la flora (plantes vasculars i briòfits) com de la vegetació dels principals sistemes de molleres aranesos.
Sobre el conjunt de dades s'apliquen mètodes d'estadística multivariant per obtenir agrupacions (tècniques de clustering) i ordenacions (anàlisi de correspondències, etc.) Aquests mètodes ajuden a aclarir quines són les principals variables que determinen la composició de les molleres, i permeten proposar una classificació ecològica de les comunitats.
Línia/es de recerca:Ecologia de comunitatsPublicacions resultat del projecte:Guardiola, M.; Petit, A.; Carrillo, E.; Pérez-Haase, A.; Batriu, E.; Ninot, J.M. 2013
Aportacions a la flora dels Pirineus centrals (II).Orsis 27: 261-286.
+ informació Pérez-Haase, A.; Carrillo, E.; Batriu, E.; Ninot, J.M. 2012
Diversitat de comunitats vegetals a les molleres de la Vall d’Aran (Pirineus centrals).Acta Botanica Barcinonensia 53: 61-112.
+ informació Pérez-Haase, A.; Batriu, E.; Carrillo, E.; Ninot, J.M. 2011
Estudi ecològic de les molleres de la Vall d'Aran.In:
Actes del IX Col·loqui Internacional de Botànica Pirenaico-cantàbrica a Ordino, Andorra: 343-348. Monografies del CENMA (Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya). Andorra.
+ informació Pérez-Haase, A.; Ninot, J.M. 2008
Caracterització florística i ecològica de les molleres de la Bassa Nera (Aiguamòg).In:
VII Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: 193-213.
+ informació