Juana de Mendoza (m. 1493) fou amiga, consellera i cambrera major d’Isabel la Catòlica i de la princesa Isabel de Portugal, així com preceptora de les nobles que s’educaven a la cort de Castella.

Va néixer a Cañete o Conca vora el 1425, filla de Teresa de Guzmán i de Diego Hurtado de Mendoza, senyor de Cañete. Va rebre una educació humanista exquisida. Tingué una germana, Beatriz de Guzmán, i un germà, Juan Hurtado de Mendoza –l’hereu del patrimoni familiar-. Es va casar, en una dada desconeguda de la dècada de 1440, abans en tot cas del 1448, amb Gómez Manrique. Fou mare de Luis Manrique, que fou frare cavaller de l’Ordre de Santiago, va morir jove el 1480 i fou enterrat a la capella major del convent de Santiago de Uclés; de Catalina Manrique (m. 1480), que es va casar amb Diego García de Toledo, senyor de Mejorada i de María Manrique, que fou abadessa del monestir de clarisses de Nostra Senyora de la Consolació de Calabazanos (Palència). Fou dama de cort, amiga, consellera, i cambrera major de la reina Isabel I, així com preceptora de les nobles que s’educaven a la cort de Castella. Fou inspiradora d’escriptores i escriptors, com Teresa de Cartagena, Gómez Manrique i fra Íñigo de Mendoza. Va morir a Barcelona el 29 de maig del 1493, mentre acompanyava la reina Isabel I a la recepció de Cristòfol Colom, que tornava a retre comptes del seu descobriment de les Índies Occidentals.