OBJECTIU 1: BIODIVERSITAT I EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC

Aquest any el nombre de taxons identificats ha sigut lleugerament superior a l'any 2023, de 187 taxons, se m’han trobat 193 aquest 2024. Els Parcs amb una major riquesa han sigut el Parc Natural del Montseny i reserva de la biosfera (121), el Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (88) i l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona (84). Això segueix amb la tendència dels anys anteriors on són aquests tres parcs, especialment el MSY i SLL que compten amb més punts de mostreig, els que presenten una major riquesa de macroinvertebrats.

Els parcs amb un menor nombre de punts de mostreig (Parc del Foix (1), Parc Natural de Collserola (3), Parc de la Serralada Litoral (2) i Parc del Castell de Montesquiu (1)), tot i tenir una menor riquesa de taxons, això no vol dir que estiguem representant tota la biodiversitat d’aquests parcs, ja que no s’ha arribat a l’asímptota de la corba d’acumulació. Està planejat que a la campanya del 2025 es comenci a augmentar el nombre de punts en el Parc de la Serralada Litoral.

Fora de la Xarxa de Parcs Naturals, en els 10 punts de referència que mostreja el FEHM, s’han identificat fins a 95 taxons diferents. Aquests punts de referència es localitzen en zones poc antropitzades.

El 2024 va ploure una mica més (comparativament amb l’any anterior) i això va fer que al Parc del Montnegre i el Corredor es pogués mostrejar a la primavera, cosa que no va succeir l’any 2023. Això si, a l’estiu només es va trobar un punt amb aigua (T30). A més, el punt del Parc del Castell de Montesquiu es va trobar sec a la primavera i amb aigua a l’estiu, seguint la tònica de l’any anterior.

Les famílies de macroinvertebrats amb una major presència han sigut Gammaridae (AMPHIPODA), Chironomidae (DIPTERA), Simuliidae (DIPTERA), Hydrobiidae (MOLLUSCA) i la classe OSTRACODA. Dels Chironomidae, una família molt complexa que comporta dificultats per identificar més enllà de subfamília o tribu, la subfamília més abundant ha sigut Orthocladiinae, mentre que el gènere més abundant de Simulidae ha sigut Simulium. Respecte als mol·luscs, Potamopyrgus ha sigut el gènere més present, i pels amfípodes Echinogammarus ha sigut el gènere més abundant. El FEHMLab penja a la seva web les diverses guies que s’utilitzen en la identificació de les mostres.

El control de l’espècie B alpinus es duu a terme en quatre punts del Parc del Montseny: Torrent de Riudeboix (B29), Torrent de Collpregon (Teb1), la Riera Major a Viladrau (Teb2) i Riu Tordera al pont de la Llavina (T00). A més, es controla també la població en cinc punts de capçalera del MSY. Aquest 2024 només s’ha detectat la presència d’aquesta espècie a dos punts de capçalera: el Rigrós (estiu) i a Passavets (primavera). 

OBJECTIU 2: ESTAT AQUÀTIC, FISICOQUÍMIC I HIDROMORFOLÒGIC DELS RIUS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

Les dades que nosaltres recollim al camp es complementen amb les dades recollides per l’Agència Catalana de l’Aigua, per així poder tenir una visió més global dels ecosistemes fluvials.

Tot i que a a la primavera de l’any 2024 hi va haver alguns episodis de pluges, alguns dels punts s’han trobat o bé completament secs o bé com a basses desconnectades. La freqüència dels períodes de sequera i l’augment pronosticat de les temperatures poden acabar provocant que molts rius de tipus permanent s’acabin convertint en rius temporals. Aquest fet podria comportar una fragmentació de les comunitats de macroinvertebrats.

Només s’ha trobat un punt amb hàbitat pobre (IHF < 40), el punt F01a al riu Foix, fora de la XPN. La resta de punts, els hàbitats han oscil·lat entre moderats o ben construïts. Els punts que es troben dintre de la XPN acostumen a presentar habitats molt ben construïts. Les parts baixes de les conques del Llobregat, Foix i Besòs, ha presentat valors alts de nutrients, en ser zones amb un major impacte antròpic que, per exemple, els punts de capçalera.

OBJECTIU 3: QUALITAT BIOLÒGICA I ESTAT ECOLÒGIC DELS RIUS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

De la mateixa manera que succeeix amb els indicadors fisicoquímics i hidrogeomoefològics, les dades recollides per l’ACA respecte als indicadors biològics també són incorporades.

Com ja acostuma a ser tendència, els punts que es troben dintre de la Xarxa de Parcs Naturals presenten un estat ecològic entre bo i molt bo, a excepció del punt F52, que aquest any també ha presentat un estat ecològic pèssim. Els deu punts de referència que es troben fora de la XPN presenten valors bons i molt bons a les parts altes, mentre que aquells punts que es troben als trams mitjans-baixos, l’estat ecològic és més variable.

Els resultats obtinguts mostren com no tots els rius i rieres de la Província de Barcelona tenen la mateixa qualitat de les seves aigües, incomplint amb els estàndards de qualitat marcats per la Directiva Marc de l’Aigua. És necessari buscar noves mesures de gestió, conservació i restauració dels ecosistemes fluvials per podes acostar-nos a aquests estàndards.

CONCLUSIONS FINALS I PERSPECTIVES DE FUTUR

El CARIMED és un projecte que porta en marxa 30 anys, a més de comptar amb dades dels anys 1980, 1990, 1991 i 1992. Aquest gran volum de dades ha ajudat en el desenvolupament de diversos projectes relacionats amb la qualitat i conservació dels rius de la Província de Barcelona. Es compta amb una sèrie temporal molt àmplia de dades biològiques, fisicoquímiques i hidrogeomorfològiques, cosa que permet analitzar els canvis en els ecosistemes fluvials a causa del canvi climàtic. El CARIMED també ajuda a situar al grup d’investigació FEHMLab com un dels grups de referència en l’estudi dels rius temporals, en gran manera degut als continus treballs que es duen a terme al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

El FEHMLab participa en congressos nacionals i internacionals, genera articles científics, acull a investigadors d’altres institucions perquè realitzin estances, i dirigeix pràcticums, Treballs de Fi de Grau (TFG), Treballs de Fi de Màster (TFM) i tesis doctorals. Aquest 2024 es van presentar treballs relacionats amb el CARIMED al XXII congrés de l’Associació Ibèrica de Limnologia, en són exemple dues comunicacions orals i un pòster sobre el projecte de ciència ciutadana Llegim el Riu:

• Fortuño, P.; Codina, M.; Antón-Pardo, M.; Bonada, N.; Herrera, J. L.; Álvarez, M.; Walteros-Rodríguez, J. M.; López-Rodríguez, N.; Fernández-Calero, J.M.; Sánchez-Campaña, C.; Acosta, R.; Prat, N.; Soria, M. (2024). Llegim el riu, a participatory initiative to assess and improve urbanised rivers through citizen science: identifying key issues in each community. XXII Congrés de l’Associació Ibérica de Limnologia (Vigo). Presentació oral.
• Fortuño, P.; Soria, M.; Bonada, N.; Prat, N. (2024). Boosting river citizen sciences: new approaches to identify macroinvertebrates: locomotion, behaviour, and artificial intelligence. XXII Congrés de l’Associació Ibérica de Limnologia (Vigo). Pòster.
• Vogel, F.; Fortuño, P.; Sánchez-Campaña, C.; Soria, M. (2024). Assessing the impact of Llegim el riu on citizens using mental models. XXII Congrés de l’Associació Ibérica de Limnologia (Vigo). Pòster

El present informe i les dades generades seran entregades als responsables de la Diputació de Barcelona, i es pujaran, a més, a la pàgina web del projecte per fomentar l’intercanvi i consulta lliure de dades, i que aquestes estiguin disponibles per altres sectors de la societat. A més, el llistat taxonòmic dels macroinvertebrats trobats a les mostres d’aquest 2024 pujarà a la plataforma GBIF, la qual és un repositori lliure de dades on qualsevol ciutadà o ciutadana interessat pot consultar les dades i descarregar-les gratuïtament.