Un any més, aplicant la guia d’identificació dels Efemeròpters dels rius Llobregat i Besòs publicada pel grup F.E.M. (Pace et al., 2013) es van poder identificar a nivell d’espècie o grups d’espècies la major part de les nimfes d’efemeròpter. Els resultats de la identificació de totes les espècies d’efemeròpters identificats el 2022 es mostren en detall a la taula següent :

Efemeròpters identificats a nivell d’espècie, grup d’espècies, gènere o família i el nombre de mostrejos on s’han trobat durant la primavera i l’estiu de 2022. La taula permet filtrar els camps escrivint al quadre de buscar (SEARCH). Collserola (COL), Foix (FOI), Guilleries-Savassona (GUI), Serralada Litoral (SLI), Montnegre-El Corredor (MCO), Montesquiu (MTQ), Montseny (MSY), Sant Llorenç del Munt i l'Obac (SLL), punts de referència fora la XPN (noXPN).

Baetis gr. alpinus com a indicador de canvis ambientals

Tal com altres anys, es continua amb el seguiment de l’espècie Baetis gr. alpinus que, en trobar-se només en aigües fredes i molt oxigenades de les parts altes de rius de muntanya, és una bona indicadora dels efectes del canvi global. Així, quan es van iniciar aquests estudis, es plantejava la següent hipòtesi: l’augment de temperatura ambiental que pronostiquen tots els models per als pròxims anys acabarà provocant també un augment de la temperatura de l’aigua dels rius i, en conseqüència, aquesta espècie acabarà modificant la seva distribució, situant-se cada cop en trams més freds de més altitud. En el cas de la serralada Prelitoral Catalana, on l’altitud màxima es troba al Montseny (al voltant dels 1600 metres sobre el nivell del mar), aquesta espècie podria acabar extingint-se per no poder trobar hàbitats aquàtics amb les característiques adequades. És a dir, en algun moment les temperatures dels rius podrien sobrepassar els valors que l’espècie tolera i, en canvi, afavorir a altres espècies del mateix gènere més resistents a temperatures més elevades. La distribució inicial d’aquesta espècie al Montseny parteix d’estudis previs, com la tesi doctoral de M. Àngels Puig (1983) o l’estudi fet el 2007 sobre la distribució i la variabilitat genètica de la família Baetidae al Montseny publicat per Múrria et al. (2014). En aquests treballs, Baetis gr. alpinus era present en trams de capçalera de rius i torrents estudiats situats al voltant dels 1000 metres sobre el nivell del mar i, per tant, es va poder aproximar una àrea de distribució de l’espècie al PN del Montseny.

Des del 2013, any que s’inicia el projecte CARIMED, s’ha seguit estudiant quatre d’aquests punts: Torrent de Riudeboix (B29), Torrent de Collpregon (Teb1), la Riera Major a Viladrau (Teb2) i Riu Tordera al pont de la Llavina (T00), tant a la primavera com a l’estiu. Des de 2020, a més, s’ha tornat a estudiar 5 capçaleres més del Montseny, totes situades per sobre dels 1000 metres d’altitud (Taula 2), tant a la primavera com a l’estiu per veure la situació actual respecte a la distribució d’aquesta espècie.

Mapa dels punts d'estudi de Baetis gr. alpinus al Montseny. Els marcadors en blau són els punts de seguiment del programa CARIMED i els marcadors en verd identifiquen els punts estudiats el 2007 on es va trobar l’espècie i als que s’ha repetit l’estudi l’any 2020, 2021 i 2022. Les gràfiques de barres mostren l’abundància (log+1) de B. gr. alpinus a primavera (barra blava) i l’estiu (barra taronja) des del 2013 fins al 2022.


La taula següent mostra els valors d'abundància absoluta (individus/mostra) observada als punts de seguiment de les capçaleres del Montseny durant 2020-2022 p

S’observa com l’espècie ha estat present en tots els punts almenys a la primavera. L’any 2020, que fou molt plujós, es trobava també en 5 localitats a l’estiu. L’estiu de 2021, en canvi, no s’observa a cap dels punts del CARIMED i només es troba algun exemplar a Sant Marçal, el Rigròs i Passavets. El 2022, un any encara més sec i càlid, B. gr. alpinus només s’ha trobat a l’estiu al punt del torrent de Collpregon i al Rigrós, i en els dos casos amb abundàncies molt baixes.

La incògnita és com aquesta espècie ha seguit sent present al Montseny després dels primers cinc anys secs (2013-2017), quan semblava que havia desaparegut, potser per no trobar-hi les condicions idònies de temperatura i nivell d’oxigen de l’aigua. Molt probablement, l’espècie no va desaparèixer del Montseny, malgrat que sí que sembla que en va reduir la seva distribució, que devia passar a limitar-se a altres capçaleres amb condicions idònies per l’espècie no estudiades en aquell moment. La presència de rius en fondalades, per exemple, on les temperatures de l’estiu no pugin gaire, poden actuar com a refugi de l’espècie i permetre la recolonització a altres rius i torrents en anys més favorables. És a dir, és possible que ens trobem davant un exemple de metapoblació a escala del Montseny que valdria la pena estudiar amb més detall per conèixer els refugis que utilitza l’espècie en anys desfavorables. És poc probable, tot i que no descartable, que arribin exemplar de poblacions més llunyanes amb condicions ambientals similar, com rius i torrents dels Pirineus. En l’estudi de Múrria et al. (2011) es va veure com les poblacions dels Pirineus eren genèticament diferent de les del Montseny, indicant un limitat flux genètic limitat. Caldria estudiar amb detall l’existència de possibles poblacions que fessin de pont entre els Pirineus i el Montseny per descartar-ho. Tot i això, no es pot ser molt optimista al respecte a mitjà o llarg termini si es tenen en compte les prediccions de canvi climàtic amb un augment de la temperatura i una disminució de la precipitació a què se li suma una major irregularitat climàtica amb períodes secs més intensos i duradors i esdeveniments meteorològics dràstics més freqüents (IPCC, 2014).