El 26 de setembre de 2019, Xavier Bartoll Roca va defensar la seva tesi doctoral, titulada “Essays in health and labour economics”. La tesi va ser dirigida pel Dr. Raúl Ramos.

El tribunal de tesi va estar format pel Dr. Toni Mora (Universitat Internacional de Catalunya), Dra. Catia Nicodemo (University of Oxford) and Dra. Cristina Borra (Universidad de Sevilla) qui van valorar la tesi com a Excel·lent amb l'esment de Cum Laude.

L’objectiu principal de la tesi, organitzada en quatre capítols de recerca diferents, és analitzar com les condicions del mercat laboral s’associen a diferents resultats de salut i com la crisi econòmica ha afectat aquesta relació. Un primer objectiu d’aquesta tesi és analitzar la qualitat de la feina i l’estat de salut de l’ocupació temporal versus la permanent, abans i durant la crisi econòmica a Espanya. Els resultats mostren que la qualitat del treball per a les dones amb feina temporal empitjora durant la crisi econòmica, però no per als homes. Tanmateix, aquesta qualitat de feina més pobra no es tradueix en una dificultat mental més pobra en comparació amb la permanent. Per la seva banda, els homes amb ocupació temporal van patir problemes de malaltia mental abans i durant la crisi econòmica, però sense canvis, excepte un augment per als homes majors i per als que tenien titulació universitària. A més, la dimensió de l'entorn laboral de la qualitat del treball es valora més durant la crisi econòmica. El segon objectiu és explorar la interrelació entre les hores de treball, la satisfacció laboral i el seu efecte en els resultats de salut. Mitjançant les dades de Catalunya, el tercer capítol confirma que les hores de treball llargues (41-47 h/s) prediuen una salut més autoperceptiva. A més, es redueix l'efecte positiu de la satisfacció en la feina quan es treballen llargues hores. Inesperadament, treballar hores molt llargues (superiors a 48 h/s) era protector per a la salut dels homes. L’últim capítol, que utilitza dades europees, troba associacions entre l’angoixa mental adversa i sobreocupació o subempleada, però no amb hores de treball per si mateix, de manera que un major control dels treballadors sobre les hores de treball milloraria el benestar.