|
|
Els territoris de les parelles adultes o les àrees de
dispersió pateixen alteracions derivades de l’activitat humana, que
dificulten o acaben impossibilitant la presència de les àligues.
Si aquests canvis són puntuals i de caire reversible, originen
únicament el fracàs de les tasques reproductores durant una temporada
de cria, però si són greus i de caire irreversible, poden afectar la
supervivència de les àligues, induint així l'abandonament definitiu
dels territoris.
Aquestes
alteracions són conseqüència d'una planificació territorial
insostenible. La implantació de grans infraestructures (carreteres,
pedreres, parcs eòlics, etc.), la substitució del sòl agrícola per
industrial o residencial, la desaparició dels usos tradicionals per a
la gestió agrícola i forestal i una planificació cinegètica inadequada
han fet disminuir la presència d'hàbitats favorables de nidificació i
cacera i l'abundància de les preses principals de les àligues.
Els
canvis en els hàbitats i territoris sovint impliquen que altres
espècies competidores de l'àliga perdiguera però més tolerants a
aquestes alteracions, puguin ocupar els seus territoris i competir-hi,
esdevenint un factor afegit de pressió.
|