PLANIFICACIÓ CINEGÈTICA INADEQUADA

La cacera és una de les activitats de lleure realitzades a la natura que té un nombre de practicants més elevat. Per aquest motiu, i depenent de la manera en què es porti a terme, pot arribar a tenir un efecte molt directe sobre la fauna i una influència decisiva en l’estructura i evolució dels sistemes naturals. 

Actuacions cinegètiques poc adequades (taxes de captura superiors a les tolerades per les poblacions naturals, contagi de malalties a través de repoblacions d’exemplars forans) poden fer disminuir de manera dràstica la població de determinades espècies i conseqüentment dels seus depredadors directes.

Aquest fet és especialment rellevant per algunes de les espècies cinegètiques preferides en la caça menor: el conill, la perdiu o el tudó, ja que són també algunes de les principals preses de les que s’alimenta l’àliga perdiguera.

- La creació d'espais en els quals no es permeti caçar (Reserves Naturals de Fauna Salvatge o Refugis per a la Fauna Salvatge) als principals nuclis de nidificació i dispersió dels joves d'àliga perdiguera. 

- L'aplicació de plans cinegètics sostenibles als vedats de cacera, que prevegi la regulació anual de la pressió de cacera en funció de l'abundància i producció anual de preses als territoris, la prohibició de repoblacions i un establiment de calendaris de caça que no interfereixi amb l'època de cria (fins al 31 de desembre).

- L'eliminació de l'activitat de caça menor durant la mitja veda.

- L'aplicació de mesures indirectes de millora de l'abundància de preses, mitjançant plans de millora de l'hàbitat que prevegin la recuperació de conreus, l'establiment de pastures, les desbrossades i l'establiment de punts d'aigua per a la fauna.

- L'aplicació d'una legislació que afavoreixi l'obtenció d'ajuts per aplicar una gestió cinegètica correcta als vedats de caça.

- La conscienciació i col·laboració amb el col·lectiu caçador a l'hora de dur a terme les mesures anteriors.