|
En circumstàncies
d’escassetat d’hàbitats favorables i existència de molèsties com a
conseqüència de l'acció humana, pot aparèixer també un factor de caire
natural addicional que afecti també les poblacions d’àligues
perdigueres: la competència interespecífica.
Tant pel que fa als recursos
alimentaris com als llocs de nidificació, els competidors més directes
de l’àliga perdiguera són altres rapinyaires com el falcó pelegrí (Falco
peregrinus), el duc (Bubo bubo) i sobretot l’àliga daurada (Aquila
chrysaetos). L’astor
(Accipiter gentilis) presenta també una dieta similar a la
de l’àliga perdiguera, però ocupa un ambient de nidificació diferent.
En canvi, el voltor (Gyps fulvus) no competeix amb les àligues
per l’aliment però sí que pot fer-ho pels llocs de nidificació. També
són freqüents les baralles territorials amb altres espècies com el corb
(Corvus corax) i el xoriguer (Falco tinnunculus).
Si bé la competència amb altres espècies de rapinyaires no explica per
si sola la disminució generalitzada de les poblacions d’àliga
perdiguera, en determinats casos sí que pot tenir un cert efecte a
l’hora de dificultar la reocupació de territoris abandonats antigament. Per aquest motiu és important evitar les actuacions
humanes que provoquen que les àligues acabin per abandonar els seus
territoris.
La
millor solució per evitar que la competència interespecífica afecti
l'àliga perdiguera és mantenir poblacions saludables del predador en
qüestió. Això implica reduir la mortalitat i conservar hàbitats rics en
preses.
Tornar
a "Amenaces sobre l'hàbitat"
|
