Química de les quimeres / Química das quimeras

Xela Arias (1962-2003) és una poeta imprescindible de finals del segle XX. La seva veu, agosarada i singular, ens convida a fer un vol pel costat salvatge en cada vers: es guerxa l'ús convencional del llenguatge i la paraula poètica obre els canals de l'(auto)coneixement i la rebel·lió. Quatre poemaris i múltiples col·laboracions en diaris, revistes i fanzines recullen només parcialment les seves intervencions al camp cultural, cercant sempre el diàleg amb la música, la fotografia o la il·lustració i la pintura. L'editora d'aquesta antologia és Ana Romaní (poeta i Premi Nacional de Periodisme Cultural) i la va traduir al català la poeta Maria Isern Ordeig. 

Xela Arias (1962-2003) é unha poeta imprescindible de finais do século XX. A súa voz, ousada e singular, convídanos a unha incursión polo lado salvaxe en cada verso: o uso convencional da linguaxe retorcerse e a palabra poética abre as canles do (auto)coñecemento e a rebelión. Catro poemarios e múltiples colaboracións en xornais, revistas e fanzines recollen só parcialmente as súas intervencións no campo cultural, sempre buscando o diálogo con música, a fotografía ou a ilustración e a pintura. A editora desta escolma é Ana Romaní (poeta e Premio Nacional de Xornalismo Cultural) e traduciuna ao catalán a poeta Maria Isern Ordeig.

ÍNDICE / ÍNDEX

A unidade componse / La unitat es compon   2

Trouxen aguamel / He portat aiguamel   4

e por veces / i a vegades   6

Os lentos cadáveres do meu silencio / Els lents cadàvers del meu silenci   8

III. Monólogo adicto / III. Monòleg adicte   10

Acompáñame / Acompanya'm   12

Non me gustaban de nena os peluches / No m'agradaven de petita els peluixos   14

A de quen comprende / La de qui comprèn   16

Íspeme o idioma e sábemo suando en sida / Em despullo l'idioma i m'ho sap suant en sida   18

Intempestiva / Intempestiva   26

De certo, a vida ía en serio / De ben cert, la vida anava de debó   28