Elena Laurenzi

Elena Laurenzi és professora a la Università del Salento (Itàlia) i a la Universitat de Barcelona, on  forma part del Seminari Filosofia i Gènere / ADHUC–Centre de Recerca Teoria, gènere, sexualitat. Les seves investigacions es desenvolupen al voltant de dues línies: una dedicada a la teoria feminista, amb particular atenció a la discussió entre feminisme  i multiculturalisme, i l’altra dedicada a les pensadores del segle XX. Ha publicat assaigs sobre María Zambrano, Simone Weil, Iris Murdoch i Françoise Collin. Ha editat, amb À. Lorena Fuster, el número monogràfic de la revista Daimon “Contra  la aridez. La propuesta filosófica de Iris Murdoch” (2013), i amb Marisa Forcina un doble monogràfic de la revista Segni e comprensione: “Reti filosofiche femminili. Ripensare la politica e la tradizione” (2015-2016). Entre les seves publicacions destaquen les monografies María Zambrano, Nacer por sí misma. Ensayos sobre Antígona, Eloisa, Diótima (1995), Sotto il segno dell’aurora. Studi su María Zambrano e Friedrich Nietzsche (2012) i Il paradosso della libertà. Una lettura politica di María Zambrano (2017). Ha traduït a l’italià i editat diverses obres de Zambrano, entre elles, De la aurora, Las palabras del regreso, l’edició crítica bilingüe de l’inèdit Dante espejo humano i l’epistolari amb Elena Croce A presto, dunque, e a sempre (2015, guanyador del Premi Victoria Aganoor Pompilij).