Grup de recerca consolidat Creació i pensament de les dones (SGR2009/647)
Tres grups amb una llarga trajectòria en els estudis de dones i gènere: el Centre Dona i Literatura (Gènere, sexualitats, critica de la cultura), el Seminari Filosofia i Gènere i Tàcita Muta (Grup d'Estudis de Dones i Gènere a l'Antiguitat) de la Universitat de Barcelona, s'han unit per potenciar la interdisciplinaritat de la seva recerca, dedicada a l'estudi de la creació de les dones en l'àmbit de la literatura, el cinema, les arts, el pensament filosòfic i la història, des de l'Antiguitat fins al segle XXI, amb el fi d'analitzar les representacions del gènere en els textos i les pràctiques culturals.
QUI SOM
Centre Dona i Literatura. Gènere, sexualitats, crítica de la cultura
El Centre Dona i Literatura (Gènere, sexualitats, crítica de la cultura), dirigit des de 2013 per Helena González Fernández, fou fundat per Àngels Carabí i M. Segarra i començà les seves activitats el 1990 com a Seminari de literatura feta per dones, que es consolidà com a Centre el 1994. Marta Segarra va ser-ne la directora entre 2003 i 2012. Està situat a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. És la seu de la Càtedra UNESCO Dones, desenvolupament i cultures, des del gener de 2004, conjuntament amb la Universitat de Vic. El Centre és l'editor tant de la col·lecció d'assaigs acadèmics Mujeres y culturas, publicada per Icaria Editorial (Barcelona), com de la revista anual Lectora. Revista de dones i textualitat (el nº 1 es va publicar al 1995), i la seu editorial de la revista internacional Expressions maghrébines, publicada amb el suport de la Florida State University (Estats Units). Manté intercanvis de recerca i docència amb diversos centres d'estudis de gènere d'arreu del món: University of Leeds, Universidad Nacional de Córdoba, Universität Leipzig, U. Casablanca, etc. Destaca l'estreta col·laboració amb el Centre de recherche en études féminines et en études de genre de la Université Paris 8. Fou el grup principal de la Xarxa Temàtica Dones i cultures, del Pla de Recerca de la Generalitat de Catalunya (D.O.G.C. 30 de desembre de 1997), renovada a les convocatòries de 1999, 2001 i 2004.
Seminari Filosofia i Gènere
Filosofia i Gènere és un seminari d'estudis creat per Fina Birulés el novembre de 1990. Des dels seus inicis, ha treballat per tal de recuperar, analitzar i difondre els textos on és palesa la producció filosòfica de les dones des de l'Antiguitat fins als nostres dies. En els darrers anys, sense abandonar la recerca de segles anteriors, ha concentrat particularment les seves investigacions en filòsofes del segle XX com Hannah Arendt, Simone Weil, María Zambrano, Rachel Bespaloff i Jeanne Hersch, entre altres, i en pensadores contemporànies com Judith Butler i Martha Nussbaum. La seva seu es troba a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Des de 2005 organitza l'experiència d'innovació docent Laboratori de Tesi i des de 2011 els Cicles Internacionals de Conferències "Primaveres arendtianes". Col·labora des de 1997 amb el Seminari María Zambrano de la Universitat de Barcelona, així com en l'edició de la revista Aurora. Papeles del "Seminario María Zambrano" (nº 1: 1999…). Fina Birulés i Rosa Rius formen part del consell de redacció de Lectora: revista de dones i textualitat, a més de ser investigadores de la Càtedra UNESCO Dones, desenvolupament i cultures des de la seva fundació. Pel que fa als intercanvis de recerca d'àmbit internacional, ha establert i desenvolupat relacions amb nombrosos centres europeus i americans (Hannah Arendt Center de Bard College, Fondation Maison des Sciences de l’Homme, Università del Salento, etc.).
Tàcita Muta. Grup d'Estudis de Dones i Gènere a l'Antiguitat
Tàcita Muta (Grup d'Estudis de Dones i Gènere a l’Antiguitat) es creà l'any 1998 per professorat i alumnat de la Universitat de Barcelona. Està integrat per professores, investigadores i investigadors en història, filologia, arqueologia i dret de la Universitat de Barcelona, de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i de l'Institut d'Estudis del Pròxim Orient Antic de la Universitat Autònoma de Barcelona (IEPOA) que centren la seva recerca en les societats antigues de Grècia, Roma, Pròxim Orient i Egipte. L'estímul que des de bon principi ha guiat l'activitat del grup és sumar sinèrgies per fomentar, dur a terme i difondre el coneixement i la recerca sobre les dones i les relacions de gènere en el món antic. Tàcita Muta és sobretot un espai de trobada interdisciplinari que permet: visibilitzar el protagonisme de les dones com a subjectes de la construcció històrica; comprendre la construcció de les identitats i interrelacions de gènere a les diferents cultures de l'Antiguitat; reflexionar sobre la realitat de la nostra societat occidental a partir de la recerca feta sobre les societats antigues i difondre els resultats de la investigació a través de l’organització i participació en activitats científiques i acadèmiques i en publicacions. Actualment les principals línies de recerca del grup són: cos, erotisme i sexualitat; arqueologia de gènere; construcció de les identitats; gènere i legislació. Tàcita Muta col·labora amb altres grups d'estudis de dones i gènere com són: Contra Taedium (Grup de Recerca en Història Medieval i Innovació Docent), Universitat de Barcelona; Grupo Deméter. Historia, mujeres y género, Universidad de Oviedo; i GREC (Gènere, raça, ètnia i cultura), Universitat Rovira i Virgili.
LÍNIES DE RECERCA
1 Analitzar i revisar les humanitats, les ciències socials i l'hermenèutica filosòfica des d'una perspectiva de gènere, cultura i orientació sexual: Multiculturalisme i postcolonialisme. Gènere i minories culturals Estudis culturals: literatura i cinema de dones i societat/història Estudis gais, lesbians i queer.
2 Recuperar i estudiar els textos on és palesa la producció filosòfica de les dones des de l'Antiguitat fins els nostres dies, així com la creació literària, cinematogràfica i artística en general, amb especial atenció a les cultures considerades "perifèriques".
3 Intervenir en el debat contemporani sobre la teoria feminista i el paper de la diferència dels sexes en la construcció del subjecte i en la inscripció del subjecte en el text: La desconstrucció del discurs literari, fílmic i mediàtic des del gènere La desconstrucció del subjecte en el text (psicoanàlisi, queer studies…) El desig en/de l'escriptura
4 Analitzar els orígens històrics i simbòlics de la violència de gènere, des de l'Antiguitat als nostres dies, així com les seves representacions en la literatura, el cinema, les arts i el discurs filosòfic