Laboratori de Realitat Virtual de la Universitat de Barcelona

Diferents investigacions en relació a la Realitat Virtual han posat de manifest la importància de la il·lusió de propietat i els factors que fan que aquesta es produeixi amb més intensitat. El present estudi té com a objectiu principal avaluar la influència del grau d’il·lusió de propietat de les distorsions corporals en una mostra no clínica de 50 subjectes.

L’experiment consisteix en exposa al participant a un increment progressiu de la massa corporal de l’avatar virtual, al mateix moment que rep estimulació visotàctil. S’assignen de manera aleatòria els participants a un d’aquests dos grups: grup control (estimulació visotàctil asincrònica) i grup experimental (estimulació visotàctil sincrònica). Les mesures d’il·lusió de propietat es recullen mitjançant una pregunta EVA extreta del “Embodiment Questionnaire (EQ)” i la distorsió corporal mitjançant el qüestionari “Figural Drawing Scale for Body Image Assessment (BIAS-BD)”.

Els resultats mostren un efecte significatiu quan es presenta una estimulació sincrònica ja que incrementa la il·lusió de propietat. No obstant, aquesta diferència entre la estimulació sincrònica i asincrònica no se troba amb la variable de distorsió corporal. A més, en la condició on s’ha produït un major nivell de distorsió corporal, la il·lusió de propietat ha disminuït. Més estudis són necessaris per determinar el funcionament entre la il·lusió de propietat i les distorsions corporals.