Limitacions dels verificadors

La verificació automàtica només permet detectar errors ortogràfics del text, però no és infal·lible: no assenyala tot el que és incorrecte i pot assenyalar com a incorrectes solucions correctes. Per tant, tot i que és de gran ajuda tenir el corrector activat mentre s’escriu, la intervenció humana sempre és necessària per assegurar la qualitat lingüística del text final.

Quan s’escriu una paraula en un document, el verificador la cerca en el seu diccionari intern. Si la paraula hi apareix, el verificador no s’hi atura, encara que l’ús que se’n faci sigui incorrecte: ja sigui perquè s’ha emprat un mot en comptes d’un altre que formalment s’hi assembla, perquè el significat no s’ajusta al context, perquè no concorda en gènere o nombre amb la resta d’elements de la frase, etc.

  • Els verificadors no distingeixen els parònims (paraules que tenen grafies similars).
    Li porta una avantatja [en comptes d’un avantatge] de mitja hora.
    El pilot l’avantatge [en comptes d’avantatja] de mitja hora.
    Em [en comptes de hem] decidit que no vindrem.
    Hem [en comptes de em] fan figa les cames.
    Sempre al·ludeix [en comptes d’eludeix] el pagament de la contribució.
    No es dóna mai per eludit [en comptes d’al·ludit].
  • Els verificadors no distingeixen els homòfons (paraules que tenen el mateix so, però una grafia diferent).
    Duu una vena [en comptes de bena] als ulls.
    No té sang a les benes [en comptes de venes].
    Beuràs [en comptes de veuràs] la Maria?
    Et veuràs [en comptes de beuràs] el got d’aigua?
    He botat [en comptes de votat] el candidat del teu partit.
    La professora d’educació física fa votar [en comptes de botar] els nens.
  • Els verificadors no distingeixen les paraules que duen accent diacrític (serveix per diferenciar mots que tenen la mateixa forma, però significats o funcions diferents).
    Ha demanat un té [en comptes de te].
    La Mireia te [en comptes de té] un examen dilluns.
    Avui el sòl [en comptes de sol] llueix amb força.
    Aquesta zona es caracteritza per un sol [en comptes de sòl] àrid.
    Vindran el més [en comptes de mes] vinent.
    Mes [en comptes de més] del 50 % dels nens presenten els mateixos símptomes.
  • Els verificadors no distingeixen les expressions que, segons el context, s’escriuen amb una sola paraula o amb més d’una.
    No ho sap per què [en comptes de perquè] no ha vingut.
    Saps perquè [en comptes de per què] no ha vingut?
    Diu que no crida, si no [en comptes de sinó] que parla fort.
    Sinó [en comptes de si no] fos perquè sé que no hi és, diria que l’he sentit.
    Debatrem el protocol i a l’hora [en comptes d’alhora] el pressupost.
    No ve mai alhora [en comptes d’a l’hora] que li dic.
  • Els verificadors tampoc no poden determinar si un terme s’ha d’utilitzar en singular o en plural, ni quin ha de ser el gènere (masculí o femení) dels mots que l’acompanyen.
    Va presentar una hipòtesis [en comptes d’hipòtesi] poc elaborada.
    Ha fet un anàlisis profund [en comptes d’una anàlisi profunda] de la qüestió.
    Viu a les afores [en comptes d’als afores] de Barcelona.
    Ha preparat uns postres deliciosos [en comptes d’unes postres delicioses].

A més, cal tenir present que el vocabulari que inclou el diccionari del verificador és limitat. Atès que el verificador marca com a incorrecta qualsevol paraula que no recull el diccionari intern, és possible que marqui com a incorrectes determinats termes que, de fet, són vàlids: per exemple, formes verbals, gentilicis, manlleus, neologismes, noms propis, paraules formades per afixació o composició, tecnicismes, etc.

Així, els verificadors probablement detectarien com a incorrectes els termes destacats de les frases següents, els quals, en realitat, són del tot acceptables:

És una mescla d’amines obtingudes d’àcids grassos dimeritzats.
Els projectes academicodocents interrelacionen les matèries de cada ensenyament.
Han adquirit els continguts per autoaprenentatge o autoformació.
El 80 % dels marroquins que viuen a Catalunya parlen amazic.
Els aspectes proxèmics també troben la seva manifestació gràfica en els xats.

En conclusió, les eines de verificació ortogràfica ajuden a millorar la qualitat lingüística d’un escrit, però cal tenir en compte que tenen limitacions i que poden, per tant, induir a errors.