Pere de Fàbrega, clergue de lesglésia de Sant Cristòfol de les Planes, juntament amb Pere de Verneda, Arnau de Campmort, Guillem Ferrer, Guillem de Lloret, Berenguer de Xoriguera, Joan dOliver, Arnau dAbourador, Ramon de Serra dAmunt, Pere de Curs, Bernat Claposa dAvall, Guillem de Claposa dAmunt i Guillem Oller, tots de la parròquia de Sant Cristòfol de les Planes, per a la utilitat de la capella de Santa Margarida de les Planes, de consens amb tota la universitat i parròquia esmentada, entreguen en comanda a Guillema, filla de Ferrer de Castanyer, de la parròquia de Sant Martí Sacalm, diòcesi de Vic, per tota la seva vida, la capella o església de Santa Margarida de les Planes, amb les seves cases, terres i possessions, per tal que hi visqui, i socupi dels negocis i faci els serveis acostumats. Haurà de recollir les almoines, vots i subsidis que facin els fidels i passar comptes cada any amb el clergue de Sant Cristòfol. Si vol prendre marit, haurà de fer-se home propi de la capella i haurà de tenir el consens del clergue de Sant Cristòfol. A continuació, Guillema afirma ser dona redimida del monestir de Santa Maria dAmer i es fa dona pròpia de la capella de Santa Margarida.
Maria, filla de Berenguer de Puigamorós dAvall, difunt, de la parròquia de Sant Cristòfol de les Planes [dHostoles], amb el consentiment del seu germà Guillem de Puigamorós, fa donació propter nuptias a Ramon de Malagelada, de la parròquia de Sant Esteve de Llémena, del següent: dos-cents quaranta sous de moneda de Barcelona de tern; dos vestits, és a dir, una capa i túnica de sargil, una altra capa de drap que val dotze sous la cana i una túnica de drap que val onze sous la cana; dos llits de drap, és a dir, quatre flassades i dos parells de llençols, dos capçals i un escriny . Sestableix que, si ella mor primer, sense fills legítims, Ramon rebi seixanta sous, ella pugui disposar per a les seves últimes voluntats de cinquanta sous i de tots els vestits, i que els restants cent trenta sous i els llits tornin al seu germà Guillem. Per la seva banda, Ramon de Malagelada, de consell dels seus amics, dóna propter nupcias a Maria seixanta sous, essent en total, tres-cents sous. Obliga per cinquanta sous la honor que té pels hereus de Berenguer de Freixe i, pels dos-cents cinquanta sous restants, tota la seva meitat del mas de Malagelada, que té pel monestir de Sant Pere de Galligants.
Marc de Sau, donzell, confirma a Guillem dAvenc, fill de Bernat dAvenc, difunt, de la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet, i a la seva muller Elisenda totes les terres, honors i possessions, cultivades i sense cultivar, plantades i sense plantar, que havien estat de Ramon de Cases i de Berenguera, difunts, o els seus hereus, de la sagrera de Tavertet, i que ara eren dells, sota domini seu.
Berenguer de Jonqueres, paborde del monestir de Sant Tomàs de Riudeperes, diòcesi de Vic, amb el consens de Ramon, bisbe de Vic, i de Guillem de Vilarovira i Jaume Serra, preveres beneficiats de Vic, redueix a favor de Jaume de Clarà, daurador de Vic, a cens en diner dun tros de terra que té a la parròquia de Vic, que fou de les possessions del mas de Puig d'Ases i comprà a Joan de Fontcuberta, prevere de Vic i tutor de Nicolau de Fontcuberta, germà seu. En compensació de la reducció del quart i braçatge de les collites, Jaume haurà de pagar anualment tres sous de moneda de Barcelona de tern per Santa Maria dAgost. El preu de la reducció és de cinc sous de moneda de Barcelona de tern.
Procés incoat contra els successors dels béns dels drets i accions de Felip de Dosrius, el seu fill Galceran i dona Isabel, muller de Galceran, a instància de dona Antònia, viuda de Joan Sala, ciutadà de Vic. Conté, entre daltres coses, la denúncia presentada per dona Antònia i la sentència dictada per Pere Joan Ferran, jutge ordinari de la cort reial de Vic i Osona.
Llistat amb breu regest dels pergamins continguts en la capsa Pergamins..., que aparieixen numerats. Segueix un cert ordre amb algunes irregularitats.
Antoni de Puigmateu, fill de Pere Guillem de Puigmateu, difunt, de la parròquia de Sant Cristòfol de les Planes, de la vall dHostoles, diòcesi de Girona, renuncia a favor de Francesc de Serrabona, obtentor del benefici instituït a laltar del Cos de Crist, construït a lesglésia de Santa Maria de Rocacorba, i de Pere de Vilavendrell, obtentor del benefici instituït a laltar de Santa Maria, construït a lesglésia de Sant Cristòfol de les Planes, a tot el seu mas de Puigmateu, que tenia pro indivís per aquests dos beneficis, i els drets pertinents, donat que aquest mas li era tan perjudicial, que li era millor renunciar-hi que mantenir-lo.
Berenguer Vedruna, corredor de Girona, reconeix haver rebut de Pere de Montcorb, prevere del Captíol de Girona i Pere Joan dAvenc, tresorer de la Seu de Vic, executors de les últimes voluntats de Guillem de Costa, difunt, cavaller, i, en concret, Pere Joan com a marmessor de Dalmau de Costa, difunt, donzell, fill i hereu de Guillem de Costa, i Pere de Montcorb com a procurador de Ramon de Casals, beneficiat de la Seu de Vic, marmessor de Dalmau, noranta-cinc sous de moneda de Barcelona de tern en concepte de salari de corretatge del castell de Rocacorba.
Jaume de Clarà, daurador de Vic, permuta amb Guillem de Fontcuberta, de la parròquia de Vic, una feixa de terra que va ser de les possessions del mas de Puig d'ases, a la parròquia de Vic, sota domini i alou del paborde de Sant Tomàs de Riudeperes, per un tros de terra que va ser del mas Muntaner, a la parròquia de Vic, sota domini i alou de Jaume, fill de Bernat Moscors, difunt, ciutadà de Vic.
Lluís de Cardona, mercader, ciutadà de Barcelona, presenta un requeriment a Jaume de Casasaja, mercader, ciutadà de Barcelona, sobre un canvi de quatre mil ducats, a raó de setze sous de Barcelona el ducat, que Guillem Pujades rebé de Guillem de Cardona, mercader, ciutadà de Barcelona, a Nàpols, el 10 doctubre de 1444, i que Casasaja havia de fer a Barcelona i no havia fet. Jaume de Casasaja respon que ell no deu res. Inclou la transcripció de diverses cartes, entre les quals una del rei Alfons V el Magnànim.
