Context: La simulació clínica és una metodologia docent validada per formar professionals de la salut des de fa dècades (Thomas et al., 2015). S’identifica com la tècnica que permet reemplaçar o amplificar experiències reals amb experiències guiades. És beneficiososa perquè té l'avantatge de ser una forma d'aprenentatge vivencial (Shin et al., 2015), i per tant significatiu, que és reflexiu amb cap risc per als pacients (Naik i Brien, 2013). Consisteix en el disseny d'un entorn d'aprenentatge que reprodueix un context real, adaptat als objectius d'aprenentatge.

Les metodologies actuals utilitzades en l'aprenentatge de l’etapa de valoració del Procés Infermer queden allunyades dels espais reals dificultant la detecció d’errors en l’activitat de recollir les dades de la persona, de forma pertinent i holística, per falta d’aquest context real que condiciona l’ús d’habilitats per obtenir-les.  D’aquesta manera es genera una llacuna al procés d’aprenentatge que interfereix negativament en el seu decurs.

Motivació: En aquest sentit, es pretén fomentar un aprenentatge significatiu que disminueixi l’escletxa existent entre la teoria i la pràctica real des de primer curs, de tal manera que:

• S’incorpori, a l’habitual aprenentatge d’habilitats cognitives actualment exercitades a través de casos escrits, una aproximació a l’aprenentatge d’habilitats pràctiques que incorporin la teoria treballada a classe, i que inclogui elements psicològics i socials propis de la simulació clínica.
• Ens permeti identificar els patrons de coneixements que desenvolupa l'estudiantat per reforçar les mancances i potenciar les capacitats.
• Es capaciti a l’alumnat per optimitzar l’aprenentatge a les pràctiques clíniques que realitzarà a segon curs.
• S’enriqueixi l’adquisició de competències, transversals i específiques de l’ensenyament, vinculades a l’assignatura de Fonaments Històrics, Teòrics i Metodològics d’Infermeria (Annex Taula 1).

Justificació: La proposta de millora docent en simulació clínica es realitzarà seguint la High-fidelity simulation, seguint la classificació de International Nursing Association for Clinical Simulation and Learning (INACSL) i els Standards of Best Practice: Simulation Standard (2016a). Per donar-li la màxima realitat a l'escenari es farà servir actors/actrius especialment preparats/des (Grup expertes COIB +65) que simularan pacients reals, i que dona realisme a l'escenari de simulació (Alinier et al., 2006; Clinical Simulation in Nursing, 2016a), permetent a l'estudiant interactuar, des d'una visió holística, en què l'alumne es troba davant d'una situació clínica en què ha d'aportar suport físic, mental, espiritual, social i emocional. Aquest realisme facilitarà l'aprenentatge dels coneixements i el raonament clínic i la capacitat de decisió.