No hi ha una única definició de responsabilitat social clara i admesa per tota la societat, ja que hi ha multitud de visions, tendències i maneres d’explicar-la. En el document La Responsabilidad Social en las Universidades Españolas, elaborat per la Universitat de Burgos, es considera que «el terme responsabilitat social fa referència a les obligacions i compromisos, legals i ètics, tant nacionals com internacionals, que provenen dels impactes que produeixen les organitzacions en l’àmbit social, laboral, mediambiental i dels drets humans. Actualment, el concepte de responsabilitat social es considera una normativa no obligatòria o llei tova (sense la força de la llei) i ha donat origen a diferents percepcions sectorials (com la responsabilitat social corporativa/empresarial o la responsabilitat social universitària) i a noves propostes sobre les implicacions institucionals del concepte.

De forma general es pot definir la responsabilitat social com la contribució activa i voluntària a la millora social, econòmica i ambiental per part de les empreses, generalment amb l’objectiu de millorar la seva situació competitiva i valorativa i el seu valor afegit.»

Altres definicions que considerem interessants de mostrar són les de l’Organització Internacional del Treball i la de la Comissió de les Comunitats Europees. En el primer cas, es diu que «la responsabilitat social de l’empresa (RSE) és el reflex de la manera en què les empreses tenen en compte les repercussions que tenen les seves activitats sobre la societat, i en la qual afirmen els principis i valors pels quals es regeixen, tant en els seus propis mètodes i processos interns com en la seva relació amb els altres actors.»

La Comissió de les Comunitats Europees, en el seu Llibre Verd de l’any 2001, defineix la responsabilitat social de les empreses com «laintegració voluntària, per part de les empreses, de les preocupacions socials i mediambientals en les seves operacions comercials i en les relacions amb els seus interlocutors».

No. És cert que en els seus orígens la responsabilitat social va estar fortament vinculada a les grans multinacionals, però progressivament ha anat estenent-se cap a empreses de menys dimensió, i darrerament està entrant amb força en el sector públic. Els valors propis de la responsabilitat social poden aplicar-se a totes les organitzacions, independentment de la seva mida i vocació (pública o privada).

Sovint s’han pretès desvirtuar els beneficis de l’adopció de la responsabilitat social en l’àmbit públic al·legant que aquesta responsabilitat ja era implícita en la seva naturalesa i activitat. És a dir, que des del sector públic, pel simple fet de treballar per a la ciutadania, ja s’estava fent responsabilitat social. Aquesta visió, però, cau en l’error de confondre funció pública i responsabilitat social.

Des de la UB pensem, en canvi, que l’adopció de la responsabilitat social en l’àmbit públic és encara més necessària, ja que, quan es gestionen recursos públics, actuar amb la màxima eficàcia i eficiència esdevé una obligació.

Tal com succeeix amb el concepte de responsabilitat social empresarial, no hi ha una única definició de responsabilitat social universitària. La majoria, però, coincideix a rebutjar que s’utilitzi com a sinònim de filantropia. La filantropia és una decisió puntual o permanent que pren una organització —a més o a part— de les seves funcions; la responsabilitat social, en canvi, és una teoria de gestió que obliga l’organització a situar-se i comprometre’s socialment en i des del mateix exercici de les seves funcions bàsiques.

El Grup d’Enginyeria i Gestió Responsable de la Universitat de Burgos defineix la RSU com la «capacitat de la universitat d’aplicar un conjunt de principis i valors, declarats en la seva filosofia de gestió, en la praxi de les seves funcions bàsiques: gestió, docència, recerca i producció i extensió, amb mires a respondre a les demandes dels grups d’interès del seu entorn.»

Seguir els principis de la RSU implica retre comptes a la societat dels progressos (ja siguin positius o negatius) en l’àmbit social, el mediambiental i l’econòmic.    

Pel que fa a l’àmbit social, són moltes les actuacions que es poden dur a terme per impulsar una gestió de la universitat socialment responsable. Fomentar la relació entre la universitat i la societat, potenciar i incrementar els programes de formació no reglada i els plans d’extensió universitària en funció de les demandes socials, o incorporar estudiants procedents de sectors desafavorits serien tres exemples d’actuacions en aquesta línia.

En l’àmbit econòmic, ser socialment responsable implica ser transparent, retre comptes anant més enllà de les meres obligacions legals, i establir mecanismes de control intern que permetin avaluar la gestió i millorar l’eficiència en la distribució dels recursos econòmics. En el nostre cas, per exemple, tenim el compromís d’informar de manera clara sobre la gestió de la Universitat de Barcelona i de publicar anualment una memòria de gestió, i per això disposem d’una unitat de control intern que ens facilita la tasca de dur-ne el control.

En l’àmbit mediambiental, sovint el més publicitat de la responsabilitat social, especialment en les grans corporacions, les nostres actuacions van lligades a la sostenibilitat i a la promoció de l’estalvi energètic i del reciclatge.