La vuitena campanya d’excavació arqueològica al jaciment de Coll del Moro (Gandesa), que ha tingut lloc del 21 de juny al 9 de juliol, en el marc del projecte de recerca UB-GRACPE i ICAC «Formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica al curs inferior de l’Ebre (s. IX-I aC)», ha permès completar la delimitació del jaciment per la banda nord-oest, on ha estat possible resseguir un tram de muralla en uns 30 metres, incorporant la torre ja coneguda en el sistema defensiu. Es creu que la muralla estava reforçada possiblement per un fossat, per on passa l’actual carretera N-420B.

La troballa d’un nou jaciment de pintures rupestres a Castellote (Terol) ha tret a la llum l’escena d’una persona enfilada a una escala per obtenir mel d’un rusc fa uns 7.500 anys. És la pintura sobre aquesta activitat recol·lectora més elaborada i ben conservada que s’ha documentat fins ara en l’art llevantí, desenvolupat a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

A Ciencia y política. La organización de la arqueología y la prehistoria en España (1850-1939) Francisco Gracia Alonso aborda la relació entre la ciència i la formació de les identitats nacionals a partir d’un estudi sobre els orígens de l’arqueologia a Espanya.

Ni Numància va ser el bressol de la independència espanyola, ni Empúries va ser l’origen del progrés social de la cultura ibèrica a Catalunya. Ciencia y política. La organización de la arqueología y la prehistoria en España (1850-1939), de Francisco Gracia Alonso, analitza com es va utilitzar políticament a Espanya l’arqueologia científica per nodrir els relats identitaris de l’Estat i dels nacionalismes i regionalismes, des de mitjan segle XIX fins al final de la Guerra Civil.