Les publicacions històriques i el fons documental que posem a disposició és un instrument de recerca que vol valoritzar les aportacions científiques dutes a terme pels professors i investigadors que en el camp de la Prehistòria i Arqueologia varen exercir el seu mestratge a la Universitat de Barcelona. Les importants publicacions històriques així com el fons documental que estem construint són una part fonamental de la historiografia.
Dos nuclis importants constitueixen aquestes publicacions històriques i el fons, per una banda les Fontes Hispaniae Antiquae (1922-1987) i la sèrie Publicaciones Eventuales (1960-1982).
Les Fontes Hispaniae Antiquae varen ser ideades per Pere Bosch Gimpera conscient de la importància del coneixement dels textos clàssics per la recerca en l’àmbit de la Protohistòria arran de les seves dues estades com a pensionat de la Junta de Ampliación de Estudios (JAE) a la Universitat de Berlín entre els anys 1912 i 1914, període en el que va constatar com el coneixement dels autors clàssics a les universitats alemanyes i l’ús que es feia de les seves informacions per reconstruir les estructures socials i econòmiques de les poblacions preromanes era molt superior al que s’ensenyava a les universitats espanyoles. També, en el marc de la política catalanista de reafirmació dels orígens identitaris, impulsada per Enric Prat de la Riba, les fonts clàssiques van jugar un paper determinant, doncs el dirigent de la Lliga Regionalista va emprar en el seu argumentari els textos de Polibi, Titus Livi i Aviè per parlar del passat grec de Catalunya, i Bosch va ser un seguidor de les polítiques de la Mancomunitat, vinculant la recerca amb la societat. Les Fontes Hispaniae Antiquae van ser també una base de cooperació de Bosch Gimpera i del seu deixeble Lluís Pericot amb Adolf Schulten, un enllaç més amb el tipus de docència avançada de caire anglosaxó que Bosch va intentar implantar a la Universitat de Barcelona i que, per la seva metodologia caracteritzarà la tasca dels membres de la Escola d’Arqueologia de Barcelona.
Joan Maluquer de Motes Nicolau, un cop retornat l’any 1959 a la Universitat de Barcelona com a catedràtic d’Arqueologia, Epigrafia i Numismàtica, va entendre que si volia desenvolupar una tasca de recerca amb projecció nacional i internacional precisava organitzar una línia de publicacions per competir en termes d’impacte amb les principals revistes de l’època, que, com Ampurias i Archivo Español de Arqueología, tenien un trajectòria molt consolidada, prosseguint així amb la tasca iniciada a la Universitat de Salamanca on creà la revista Zephyrus. Amb l’ajut de Lluís Pericot aconseguirà el 1965 iniciar la publicació de Pyrenae com a òrgan d’expressió del Institut d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona, que dirigirà fins la seva jubilació i que compta actualment amb una trajectòria de 55 anys i presència destacada en els principals indicadors d’impacte de revistes científiques.
Però Maluquer de Motes, com a deixeble directe de Pere Bosch Gimpera i Lluís Pericot, pertanyia a una generació per la qual les monografies arqueològiques significaven el punt culminant de la recerca, molt més que els articles a les revistes científiques, doncs consideraven les primeres com el resultat d’una llarga etapa de treball en molts casos lligada a campanyes continuades de recerca en el mateix jaciment, mentre que les segones s’entenien com les primeres notícies o avenços preliminars dels projectes de treball a llarg termini. La síntesi abans que l’avanç puntual. Maluquer recordava la transcendència de les monografies dels deixebles de Bosch publicades per la Universitat de Barcelona abans de la Guerra Civil, especialment els llibres de Alberto del Castillo Yurrita, La cultura del vaso campaniforme (su origen y extensión en Europa) (1929), i Lluís Pericot, La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica (1925), i la insistència del seu mestre en que les publicacions fossin repartides entre els principals investigadors espanyols —i especialment europeus— com a mostra de la tasca científica que es desenvolupava a la Universitat. Una idea que ell mateix va aplicar en distribuir les seves primeres monografies, El yacimiento hallstáttico de Cortes de Navarra. Estudio Crítico I (1954) i Estudio Crítico II (1958), entre els assistentes al IVt i Vè Congressos Internacionals de Ciències Prehistòriques i Protohistòriques que van tenir lloc a Madrid i Hamburg les dates indicades.
Per això Maluquer de Motes va insistir fins a la seva jubilació, l’any 1985, en la consolidació de sèries de monografies i en la projecció de la revista Pyrenae que és, hores d’ara, una de les revistes més antigues i més consolidades d’àmbit peninsular (vegeu el web de Pyrenae). Les publicacions que es van impulsar a la Universitat de Barcelona i que en l’actualitat constitueixen el conjunt de “Publicacions històriques i fons documental” van representar, sens dubte, un avanç molt decisiu en la difusió de la recerca en Prehistòria i Arqueologia a Espanya i consolidaren la germinació de la llavor iniciada per l’Escola de Barcelona en la etapa anterior a la Guerra Civil.
Francisco Gracia Alonso
