Descoberta una pintura rupestre amb la millor escena de recol·lecció de mel de l’art llevantí
La troballa d’un nou jaciment de pintures rupestres a Castellote (Terol) ha tret a la llum l’escena d’una persona enfilada a una escala per obtenir mel d’un rusc fa uns 7.500 anys. És la pintura sobre aquesta activitat recol·lectora més elaborada i ben conservada que s’ha documentat fins ara en l’art llevantí, desenvolupat a la costa mediterrània de la península Ibèrica. L’estudi ha tingut lloc en el marc del projecte europeu «Breaking barriers between science and heritage approaches to Levantine rock art through archaeology, heritage science and IT» (LArcHer), liderat per la investigadora ICREA de la UB Inés Domingo, i ha estat portada a la revista Trabajos de Prehistòria amb un article firmat per Manuel Bea (Universitat Jaume I), Inés Domingo (investigadora del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la UB), i Jorge Angás (Universitat Politècnica de Madrid).
El jaciment que ara surt a la llum és concretament el de l’abric del Barranc Gómez, amb un tram central d’uns 12 metres i mig en el qual es distribueixen les pintures en tres panells diferents. En el primer és on es pot apreciar la figura d’una persona, amb els trets facials ben definits, que s’enfila per una escala de corda fins a un rusc. De l’escena es dedueix que en l’època de la pintura s’empraven tècniques avançades per escalar: abans de pujar s’ha fixat l’escala a dalt, a prop del rusc, mentre que un pal a mitja alçada serveix per assegurar l’escala a la roca i donar més estabilitat. El conjunt pictòric també inclou escenes de cacera amb arquers i cèrvids. De fet, en el tercer panell destaca una esvelta figura d’una cérvola. Tant en el dibuix de la cérvola com en el de l’escena de recol·lecció de mel s’integren elements de la mateixa cova en la composició de la pintura: la recollida de mel està pintada a la paret i al sostre i fa servir els dos suports per representar millor l’escena, mentre que la boca de la cérvola s’insinua deixant expressament un tros de roca sense pintar.
El jaciment del Barranc Gómez està situat a la riba del riu Guadalope, una zona que concentra diversos jaciments d’art llevantí. Els autors de l’article afirmen que descobriments com aquest «remarquen la necessitat de revisar nous i vells territoris mitjançant prospeccions sistemàtiques», de manera que es redefinexi l’art llevantí «en funció de les seves relacions tecnicoestilítiques i territorials».
El projecte de recerca europeu LArcHer té com a objectiu entendre l’art rupestre llevantí, un dels conjunts d’art prehistòric més extraordinaris d’Europa, inclòs a la llista del patrimoni mundial de la UNESCO des del 1998. Una de les claus del projecte és el registre i anàlisi sistemàtica de l’art rupestre llevantí a través de tecnologies 3D digitals, sistemes de gestió i emmagatzematge de dades, sistemes d’informació geogràfica (SIG), anàlisis fisicoquímiques de pigments i suports, i anàlisi comparativa amb altres corpus d’art rupestre a escala mundial amb desenvolupaments temàtics equivalents. Està coordinat per la professora Inés Domingo, investigadora ICREA a la Universitat de Barcelona, i té la col·laboració de la Universitat Jaume I de Castelló.