DIVENDRES, 10 DE SETEMBRE, 19h | Aula Magna – Facultat de Geografia i Història.

Presidirà l’acte el degà de la Facultat, Dr. Ricardo Piqueras Céspedes
Padrí de la promoció, Dr. Santi Riera Mora
Representat de l’alumnat, Sr. Erik Prats Martínez

Notícia publicada al diari "La Vanguardia" el 08/08/2021

Los Antoni Tarrés —padre e hijo— fueron unos afamados ceramistas barceloneses que desarrollaron su actividad entre los siglos XVIII y XIX. Su obra todavía pervive en muchos edificios del Raval, pero sobre todo ha permanecido durante décadas bajo tierra, en lo que fue su taller, hoy convertido en campo arqueológico de prácticas de la Facultad de Geografía e Historia, entre las calles de Montealegre y Ramelleres.

Un dels reptes principals de l’arqueologia és saber en quin moment van aparèixer els símbols i quines implicacions va tenir en el comportament humà utilitzar-los. Les pintures més antigues trobades fins ara són les de tres coves espanyoles a Càceres, Cantàbria i Màlaga, que tindrien prop de 65.000 anys d’antiguitat. La datació ha suposat un debat molt intens en la comunitat científica, perquè suggereix que les pintures les haurien fet els neandertals.

La vuitena campanya d’excavació arqueològica al jaciment de Coll del Moro (Gandesa), que ha tingut lloc del 21 de juny al 9 de juliol, en el marc del projecte de recerca UB-GRACPE i ICAC «Formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica al curs inferior de l’Ebre (s. IX-I aC)», ha permès completar la delimitació del jaciment per la banda nord-oest, on ha estat possible resseguir un tram de muralla en uns 30 metres, incorporant la torre ja coneguda en el sistema defensiu. Es creu que la muralla estava reforçada possiblement per un fossat, per on passa l’actual carretera N-420B.