25-02-2020
Nous indicadors funcionals per detectar impactes de l’activitat humana en els rius temporals
Foto: Els investigadors Eva Noguera, Núria Cid, Dolors Vinyoles i Pau Fortuño durant el treball de recerca (FEHM, IRBio, CSIC)
Les mètriques funcionals en ecologia —uns indicadors que es basen en els trets biològics dels organismes; en aquest cas, dels invertebrats aquàtics— podrien ajudar a detectar els impactes d’origen humà en rius temporals.
Les mètriques funcionals en ecologia —uns indicadors que es basen en els trets biològics dels organismes; en aquest cas, dels invertebrats aquàtics— podrien ajudar a detectar els impactes d’origen humà en rius temporals.
Així ho constata un estudi dut a terme per experts del Grup de Recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM) del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia de la UB i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio). En el treball també hi participen experts de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Parma (Itàlia).
La recerca, publicada a la revista Journal of Applied Ecology, proposa una sèrie de mètriques funcionals que podrien contribuir a millorar l’avaluació i gestió dels rius temporals. Algunes fins i tot es podrien aplicar independentment de la intermitència del flux d’aigua. A més, aquestes mètriques funcionals semblen més precises que les utilitzades fins ara en la detecció de la degradació mediambiental de l’ecosistema, una precisió que serà cada vegada més important pel context de canvi climàtic.
Millorar la gestió i la protecció dels rius temporals
Prop del 50 % de la xarxa fluvial mundial actual està formada per rius temporals o intermitents, és a dir, rius o rieres amb un cabal superficial variable que canvia en l’espai i el temps donant lloc a tres fases aquàtiques: una en què l’aigua corre, una altra en què queden basses desconnectades, i una tercera en què el cabal s’asseca completament. Tot plegat pot passar en zones de capçalera, en trams baixos o al llarg de tot el riu. Com a resultat, les comunitats biològiques d’aquests rius també canvien al llarg d’aquestes tres fases, fet que possibilita trobar diferents grups d’organismes adaptats a les condicions ambientals pròpies de cada moment.
La variabilitat del cabal d’aquest tipus de rius fa molt complicat fer-ne una diagnosi adequada d’acord amb els objectius de la Directiva marc de l’aigua (DMA) de la Unió Europea, ja que les eines de valoració que existeixen no estan adaptades a aquesta particularitat. A les àrees de clima mediterrani, molts rius poden ser rius temporals naturals, però també n’hi pot haver que hagin patit impactes d’origen humà (antròpics), com l’extracció d’aigua per a l’agricultura, alteracions hidrològiques, impactes geomorfològics, contaminants, espècies invasores, etc. A més, en aquest context, cal sumar-hi els efectes del canvi climàtic, que indiquen un increment significatiu d’aquests rius en determinades regions del món.
Tot i això, les eines d’avaluació per determinar l’estat ecològic dels rius mitjançant indicadors biològics han estat dissenyades, en gran mesura, «per aplicar-se en rius permanents o lleugerament estacionals, i això implica que no sempre es poden aplicar en rius temporals», detalla la investigadora Maria Soria, primera autora de l’article i membre de l’IRBio i del Grup de Recerca FEHM, i que fa la tesi doctoral sota la direcció de la professora Núria Bonada (UB) i Núria Cid (INRAE, França).
Aquest treball s’emmarca en el projecte europeu LIFE+ TRivers, impulsat per un consorci format pel Grup de Recerca FEHM de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). Els objectius d’aquesta aliança són estudiar la hidrologia i l’ecologia dels rius temporals, crear noves eines per millorar-ne la gestió i facilitar la presa de decisions en l’àmbit de la gestió d’acord amb la DMA.
Rius temporals: més enllà de les mètriques tradicionals
En el marc de l’estudi, els experts han avaluat la capacitat d’un conjunt de mètriques de biomonitoratge per detectar impactes antròpics tant en rius permanents com temporals. En el disseny experimental s’han dut a terme anàlisis que han inclòs les dues fases aquàtiques: quan l’aigua corre i quan queden basses desconnectades. En concret, l’equip ha analitzat la resposta de diverses mètriques basades en els macroinvertebrats aquàtics al llarg d’un gradient d’intermitència natural del cabal i d’impactes antròpics.
L’objectiu final del treball era esbrinar l’efecte combinat de les dues pertorbacions —la natural, com a resultat de la temporalitat, i l’antròpica— en dos conjunts de mètriques: les emprades actualment per al biomonitoratge fluvial, que es basen en la riquesa taxonòmica o en índexs biològics (IBMWP, IMMiT o IASPT), i les mètriques funcionals, que tenen com a referent els trets biològics dels macroinvertebrats.
Segons les conclusions, quan s’apliquen les mètriques tradicionals es pot donar el cas que la intermitència natural del cabal pot confondre el procés d’avaluació de la qualitat biològica dels rius. Així doncs, cal recalibrar aquestes mètriques si es volen aplicar per detectar impactes antròpics en els rius temporals. Com a excepció, només l’índex IBMWP —quan és emprat mentre l’aigua corre— sembla eficaç per detectar impactes antròpics tant en rius permanents com en temporals. «No obstant això, hi ha estudis que han observat com aquest índex podria diferir entre anys secs i humits, és a dir, que la variabilitat hidrològica espacial i temporal dels rius temporals podria donar resultats no fiables, especialment en climes estacionals menys predicibles», subratllen els autors d’aquest estudi.
Tal com destaca el treball, les mètriques funcionals són capaces de detectar els impactes antròpics en rius permanents i temporals quan l’aigua corre i, a més, sembla que algunes d’elles també es podrien aplicar quan el riu només té basses desconnectades. En concret, una de les mètriques funcionals amb més potencial és la redundància funcional —el nombre de tàxons que contribueixen de manera similar a una funció de l’ecosistema— de la comunitat sencera de macroinvertebrats.
Així doncs, aquest treball obre noves perspectives a l’aplicació de mètriques funcionals en els protocols rutinaris de mostrejos dels rius.
Article de referència:
Soria, M.; Gutiérrez-Cánovas, C.; Bonada, N.; Acosta, R.; Rodríguez-Lozano, P.; Fortuño, P.; Burgazzi, G.; Vinyoles, D.; Gallart, F.; Latron, J.; Llorens, P.; Prat, N.; Cid, N. «Natural disturbances can produce misleading bioassessment results: identifying metrics o detect anthropogenic impacts in intermittent rivers». Journal of Applied Ecology, desembre de 2019. Doi: https://doi.org/10.1111/1365-2664.13538
Font: PremsaUB
Millorar la gestió i la protecció dels rius temporals
Prop del 50 % de la xarxa fluvial mundial actual està formada per rius temporals o intermitents, és a dir, rius o rieres amb un cabal superficial variable que canvia en l’espai i el temps donant lloc a tres fases aquàtiques: una en què l’aigua corre, una altra en què queden basses desconnectades, i una tercera en què el cabal s’asseca completament. Tot plegat pot passar en zones de capçalera, en trams baixos o al llarg de tot el riu. Com a resultat, les comunitats biològiques d’aquests rius també canvien al llarg d’aquestes tres fases, fet que possibilita trobar diferents grups d’organismes adaptats a les condicions ambientals pròpies de cada moment.
La variabilitat del cabal d’aquest tipus de rius fa molt complicat fer-ne una diagnosi adequada d’acord amb els objectius de la Directiva marc de l’aigua (DMA) de la Unió Europea, ja que les eines de valoració que existeixen no estan adaptades a aquesta particularitat. A les àrees de clima mediterrani, molts rius poden ser rius temporals naturals, però també n’hi pot haver que hagin patit impactes d’origen humà (antròpics), com l’extracció d’aigua per a l’agricultura, alteracions hidrològiques, impactes geomorfològics, contaminants, espècies invasores, etc. A més, en aquest context, cal sumar-hi els efectes del canvi climàtic, que indiquen un increment significatiu d’aquests rius en determinades regions del món.
Tot i això, les eines d’avaluació per determinar l’estat ecològic dels rius mitjançant indicadors biològics han estat dissenyades, en gran mesura, «per aplicar-se en rius permanents o lleugerament estacionals, i això implica que no sempre es poden aplicar en rius temporals», detalla la investigadora Maria Soria, primera autora de l’article i membre de l’IRBio i del Grup de Recerca FEHM, i que fa la tesi doctoral sota la direcció de la professora Núria Bonada (UB) i Núria Cid (INRAE, França).
Aquest treball s’emmarca en el projecte europeu LIFE+ TRivers, impulsat per un consorci format pel Grup de Recerca FEHM de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). Els objectius d’aquesta aliança són estudiar la hidrologia i l’ecologia dels rius temporals, crear noves eines per millorar-ne la gestió i facilitar la presa de decisions en l’àmbit de la gestió d’acord amb la DMA.
Rius temporals: més enllà de les mètriques tradicionals
En el marc de l’estudi, els experts han avaluat la capacitat d’un conjunt de mètriques de biomonitoratge per detectar impactes antròpics tant en rius permanents com temporals. En el disseny experimental s’han dut a terme anàlisis que han inclòs les dues fases aquàtiques: quan l’aigua corre i quan queden basses desconnectades. En concret, l’equip ha analitzat la resposta de diverses mètriques basades en els macroinvertebrats aquàtics al llarg d’un gradient d’intermitència natural del cabal i d’impactes antròpics.
L’objectiu final del treball era esbrinar l’efecte combinat de les dues pertorbacions —la natural, com a resultat de la temporalitat, i l’antròpica— en dos conjunts de mètriques: les emprades actualment per al biomonitoratge fluvial, que es basen en la riquesa taxonòmica o en índexs biològics (IBMWP, IMMiT o IASPT), i les mètriques funcionals, que tenen com a referent els trets biològics dels macroinvertebrats.
Segons les conclusions, quan s’apliquen les mètriques tradicionals es pot donar el cas que la intermitència natural del cabal pot confondre el procés d’avaluació de la qualitat biològica dels rius. Així doncs, cal recalibrar aquestes mètriques si es volen aplicar per detectar impactes antròpics en els rius temporals. Com a excepció, només l’índex IBMWP —quan és emprat mentre l’aigua corre— sembla eficaç per detectar impactes antròpics tant en rius permanents com en temporals. «No obstant això, hi ha estudis que han observat com aquest índex podria diferir entre anys secs i humits, és a dir, que la variabilitat hidrològica espacial i temporal dels rius temporals podria donar resultats no fiables, especialment en climes estacionals menys predicibles», subratllen els autors d’aquest estudi.
Tal com destaca el treball, les mètriques funcionals són capaces de detectar els impactes antròpics en rius permanents i temporals quan l’aigua corre i, a més, sembla que algunes d’elles també es podrien aplicar quan el riu només té basses desconnectades. En concret, una de les mètriques funcionals amb més potencial és la redundància funcional —el nombre de tàxons que contribueixen de manera similar a una funció de l’ecosistema— de la comunitat sencera de macroinvertebrats.
Així doncs, aquest treball obre noves perspectives a l’aplicació de mètriques funcionals en els protocols rutinaris de mostrejos dels rius.
Article de referència:
Soria, M.; Gutiérrez-Cánovas, C.; Bonada, N.; Acosta, R.; Rodríguez-Lozano, P.; Fortuño, P.; Burgazzi, G.; Vinyoles, D.; Gallart, F.; Latron, J.; Llorens, P.; Prat, N.; Cid, N. «Natural disturbances can produce misleading bioassessment results: identifying metrics o detect anthropogenic impacts in intermittent rivers». Journal of Applied Ecology, desembre de 2019. Doi: https://doi.org/10.1111/1365-2664.13538
Font: PremsaUB