26-03-2025
Les noves metodologies revelen la recuperació de la població d’àliga perdiguera, una espècie amenaçada
Àliga adulta anellada. Foto: Joan Goy
Conèixer com canvien les poblacions de fauna salvatge és decisiu per millorar la gestió i conservació de la biodiversitat. La complexitat del treball de camp —logística, captura i marcatge d’individus, recaptura, etc.— i la falta de seguiments a llarg termini dificulten les projeccions sobre el futur de les espècies d’estudi, en especial si estan amenaçades. Ara, la metodologia per determinar com varien els patrons demogràfics de les espècies en el medi natural fa un pas endavant amb un protocol eficaç i flexible impulsat per l’Equip de Biologia de la Conservació, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.
La metodologia, aplicable a la majoria d’aus rapinyaires i altres espècies territorials, permet identificar amb precisió els quatre grans processos demogràfics que originen els canvis poblacionals en una espècie concreta: naixements, morts, emigració i immigració. Aquest avenç permetrà tenir una visió global dels processos demogràfics i dirigir estratègies de conservació sobre aquells processos que més afecten la viabilitat de la població (augmentar els naixements, reduir la mortalitat, retenir dels exemplars que emigren, etc.).
La recerca, publicada a la revista Ecological Applications, la signen els experts Joan Real, Jaume A. Badia-Boher, Antonio Hernández-Matías, Santi Mañosa, Francesc Parés i Diego J. Arévalo-Ayala, de l’Equip de Biologia de la Conservació UB-IRBio, i Josep Maria Bas, de la Universitat de Girona. El treball ha tingut el suport de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, la Xarxa de Parcs Naturals de la Generalitat de Catalunya, la Fundació MAVA i les empreses Endesa i Bodegas Miquel Torres, entre d’altres.
A Catalunya, la població d’àliga perdiguera o cuabarrada (Aquila fasciata) —ara en recuperació després de molts anys en declivi— s’ha emprat com a model per implementar la nova metodologia d’estudi poblacional, després de prop de cinquanta anys de seguiment científic.
Declivi i recuperació de l’àliga perdiguera a Catalunya
Un dels avenços més destacats en l’estudi de la demografia de les poblacions animals silvestres és l’ús de models integrats de població (SIPM), que han obert el camí per estudiar també el procés d’immigració en les poblacions estudiades. «Els SIPM ajuden a obtenir unes estimacions de dinàmica de població més robustes i fiables, ja que estan formulats perquè totes les fonts de dades sobre una població silvestre (censos, dades d’anellament o marcatge, observacions en l’època reproductora) s’informin mútuament», detalla el professor Joan Real, cap de l’Equip de Biologia de la Conservació UB-IRBio i membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.
«Un altre dels avantatges dels SIPM és la seva flexibilitat. En aquest estudi, s’han emprat fins a cinc tipus de dades diferents, recopilades a llarg termini des de 1986. Això ens ha permès determinar amb precisió els processos demogràfics sobre naixements, morts, emigració i immigració», indica Jaume Badia-Boher, primer autor de l’article, el qual ha format part de la seva tesi doctoral, elaborada a la Universitat de Barcelona.
En el cas de l’àliga perdiguera —una espècie en regressió i greument amenaçada a tot Europa—, la metodologia ha detallat que a Catalunya la població va disminuir ràpidament durant les dècades dels anys vuitanta i noranta. El declivi poblacional d’aquesta rapinyaire es va aturar durant la dècada del 2000, i des del 2010 la població s’ha anat recuperant progressivament. «Durant el fort declivi de la població, l’arribada d’individus immigrants d’altres poblacions de la península Ibèrica en un millor estat probablement va ser un factor rellevant per evitar que el declivi fos major», indica el professor Antonio Hernández-Matías.
Actualment, amb població recuperada i la supervivència juvenil en augment, «la importància dels immigrants és menor, mentre que el nombre d’individus que emigren cap a altres poblacions ha augmentat», explica l’expert. «Aquest factor ha pogut ajudar a altres poblacions actualment amenaçades en altres territoris», afegeix.
La població que no es reprodueix també és decisiva
Els resultats mostren que la població flotant —la que no es pot reproduir per factors biològics o ecològics i no té un territori fix— té un paper regulador clau en la població d’àligues, un aspecte sobre el qual fins ara hi havia molt poques evidències empíriques.
«Quan la població reproductora va disminuir fortament als anys vuitanta i noranta, els exemplars flotants no eren suficients per cobrir les baixes, probablement també a causa d’una elevada mortalitat, la qual va provocar el declivi poblacional. A la inversa, a partir dels dos mil la població flotant es va recuperar, i va ajudar així la població reproductora a expandir-se», detalla el professor Santi Mañosa. «Ara sabem que una població flotant abundant pot ajudar a estabilitzar la població reproductora, evitar declivis poblacionals i ajudar a l’expansió de l’espècie».
La disminució en la mortalitat dels joves no reproductors i també dels adults territorials ha estat decisiva per a la recuperació de la població. «La millora de la població a Catalunya també està contribuint a la viabilitat de les poblacions properes gràcies a l’increment del nombre d’emigrants. Per tant, millorar l’estat de conservació de la població catalana pot tenir un efecte beneficiós en poblacions d’altre territoris», explica l’expert Jaume A. Badia-Boher.
Una població recuperada, però encara fràgil a Catalunya
Els resultats de l’estudi suggereixen que les mesures de conservació implementades en les darreres dècades —com ara la correcció de la xarxa elèctrica per evitar electrocucions— i, a la vegada, potser l’increment progressiu de les poblacions de conill en àrees de dispersió dels exemplars més joves, poden estar al darrere de la recuperació de l’espècie.
«La coordinació entre investigadors, naturalistes, gestors, propietaris i empreses és clau per al futur de l’espècie. Cal seguir detectant xarxes o suports elèctrics perillosos i corregir-les, i no només on hi ha parelles territorials, sinó també en àrees on habiten i s’alimenten els individus no reproductors, a la vegada que cal millorar els hàbitats on viuen», apunta Joan Real.
Tot i la recuperació del nucli de l’àliga perdiguera a Catalunya, la situació és molt fràgil i encara avui dia moren força àligues per accidents amb línies elèctriques, ofegament en basses, trets o xocs amb infraestructures. «Per conservar l’espècie és urgent planificar i realitzar un ús del territori més sostenible que comporti reduir la urbanització, limitar la implementació d’infraestructures, tenir una agricultura menys intensiva i recuperar les activitats tradicionals a muntanya que afavoreixen la biodiversitat», indica l’equip.
En el futur, cal continuar les tasques de seguiment científic —com el de la població reproductora en els seus territoris— i conèixer millor la població flotant, que és la més desconeguda. «A part de les tasques de seguiment, és clau conèixer els factors que determinen la dinàmica poblacional, com l’ocupació dels territoris en un marc territorial canviant i en un context de crisi de la biodiversitat que està afectant i extingint cada vegada més espècies», apunten els experts.
Una nota històrica: 50 anys de seguiment científic
Enguany fa cinquanta anys del primer seguiment a Catalunya de l’àliga perdiguera. Gràcies als estudis a llarg termini, s’han pogut detectar els senyals d’alarma de l’estat de conservació de les poblacions i així establir mesures de gestió i conservació adients. A banda de fer els seguiments científics, també és decisiu impulsar la recerca sobre la biologia bàsica (cicle vital, ús del territori, recursos tròfics, reproducció, supervivència, etc.) i els factors que condicionen aquests aspectes. Durant tots aquests anys, l’Equip de Biologia de la Conservació UB-IRBio ha impulsat tant la recerca bàsica com aplicada de l’espècie, una activitat que ha donat lloc a diverses tesis doctorals, articles científics i divulgatius, manuals tècnics i accions de divulgació científica al públic general.
«Aquests coneixements han permès aplicar sobre el territori mesures de conservació rellevants, com la correcció de línies elèctriques que incidien en la mortalitat, la millora dels hàbitats o la col·laboració amb gestors del territori privats i públics. Cal recordar que organismes públics i privats, centres de recerca, ONG, propietaris i la ciutadania han col·laborat en totes aquestes tasques per conservar aquesta espècie amenaçada», conclou Joan Real.
Article de referència
Badia-Boher, Jaume A.; Hernández-Matías, Antonio; Mañosa, Santi; Parés, Francesc; Bas, Josep Maria; Arévalo-Ayala, Diego; Real, Joan. «Fall and rise of a threatened raptor: Unraveling long-term population dynamics with spatially explicit integrated models». Ecological Applications, març de 2025. DOI: 10.1002/eap.70013.
Font:PremsaUB
Conèixer com canvien les poblacions de fauna salvatge és decisiu per millorar la gestió i conservació de la biodiversitat. La complexitat del treball de camp —logística, captura i marcatge d’individus, recaptura, etc.— i la falta de seguiments a llarg termini dificulten les projeccions sobre el futur de les espècies d’estudi, en especial si estan amenaçades. Ara, la metodologia per determinar com varien els patrons demogràfics de les espècies en el medi natural fa un pas endavant amb un protocol eficaç i flexible impulsat per l’Equip de Biologia de la Conservació, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.
La metodologia, aplicable a la majoria d’aus rapinyaires i altres espècies territorials, permet identificar amb precisió els quatre grans processos demogràfics que originen els canvis poblacionals en una espècie concreta: naixements, morts, emigració i immigració. Aquest avenç permetrà tenir una visió global dels processos demogràfics i dirigir estratègies de conservació sobre aquells processos que més afecten la viabilitat de la població (augmentar els naixements, reduir la mortalitat, retenir dels exemplars que emigren, etc.).
La recerca, publicada a la revista Ecological Applications, la signen els experts Joan Real, Jaume A. Badia-Boher, Antonio Hernández-Matías, Santi Mañosa, Francesc Parés i Diego J. Arévalo-Ayala, de l’Equip de Biologia de la Conservació UB-IRBio, i Josep Maria Bas, de la Universitat de Girona. El treball ha tingut el suport de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, la Xarxa de Parcs Naturals de la Generalitat de Catalunya, la Fundació MAVA i les empreses Endesa i Bodegas Miquel Torres, entre d’altres.
A Catalunya, la població d’àliga perdiguera o cuabarrada (Aquila fasciata) —ara en recuperació després de molts anys en declivi— s’ha emprat com a model per implementar la nova metodologia d’estudi poblacional, després de prop de cinquanta anys de seguiment científic.
Declivi i recuperació de l’àliga perdiguera a Catalunya
Un dels avenços més destacats en l’estudi de la demografia de les poblacions animals silvestres és l’ús de models integrats de població (SIPM), que han obert el camí per estudiar també el procés d’immigració en les poblacions estudiades. «Els SIPM ajuden a obtenir unes estimacions de dinàmica de població més robustes i fiables, ja que estan formulats perquè totes les fonts de dades sobre una població silvestre (censos, dades d’anellament o marcatge, observacions en l’època reproductora) s’informin mútuament», detalla el professor Joan Real, cap de l’Equip de Biologia de la Conservació UB-IRBio i membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.
«Un altre dels avantatges dels SIPM és la seva flexibilitat. En aquest estudi, s’han emprat fins a cinc tipus de dades diferents, recopilades a llarg termini des de 1986. Això ens ha permès determinar amb precisió els processos demogràfics sobre naixements, morts, emigració i immigració», indica Jaume Badia-Boher, primer autor de l’article, el qual ha format part de la seva tesi doctoral, elaborada a la Universitat de Barcelona.
En el cas de l’àliga perdiguera —una espècie en regressió i greument amenaçada a tot Europa—, la metodologia ha detallat que a Catalunya la població va disminuir ràpidament durant les dècades dels anys vuitanta i noranta. El declivi poblacional d’aquesta rapinyaire es va aturar durant la dècada del 2000, i des del 2010 la població s’ha anat recuperant progressivament. «Durant el fort declivi de la població, l’arribada d’individus immigrants d’altres poblacions de la península Ibèrica en un millor estat probablement va ser un factor rellevant per evitar que el declivi fos major», indica el professor Antonio Hernández-Matías.
Actualment, amb població recuperada i la supervivència juvenil en augment, «la importància dels immigrants és menor, mentre que el nombre d’individus que emigren cap a altres poblacions ha augmentat», explica l’expert. «Aquest factor ha pogut ajudar a altres poblacions actualment amenaçades en altres territoris», afegeix.
La població que no es reprodueix també és decisiva
Els resultats mostren que la població flotant —la que no es pot reproduir per factors biològics o ecològics i no té un territori fix— té un paper regulador clau en la població d’àligues, un aspecte sobre el qual fins ara hi havia molt poques evidències empíriques.
«Quan la població reproductora va disminuir fortament als anys vuitanta i noranta, els exemplars flotants no eren suficients per cobrir les baixes, probablement també a causa d’una elevada mortalitat, la qual va provocar el declivi poblacional. A la inversa, a partir dels dos mil la població flotant es va recuperar, i va ajudar així la població reproductora a expandir-se», detalla el professor Santi Mañosa. «Ara sabem que una població flotant abundant pot ajudar a estabilitzar la població reproductora, evitar declivis poblacionals i ajudar a l’expansió de l’espècie».
La disminució en la mortalitat dels joves no reproductors i també dels adults territorials ha estat decisiva per a la recuperació de la població. «La millora de la població a Catalunya també està contribuint a la viabilitat de les poblacions properes gràcies a l’increment del nombre d’emigrants. Per tant, millorar l’estat de conservació de la població catalana pot tenir un efecte beneficiós en poblacions d’altre territoris», explica l’expert Jaume A. Badia-Boher.
Una població recuperada, però encara fràgil a Catalunya
Els resultats de l’estudi suggereixen que les mesures de conservació implementades en les darreres dècades —com ara la correcció de la xarxa elèctrica per evitar electrocucions— i, a la vegada, potser l’increment progressiu de les poblacions de conill en àrees de dispersió dels exemplars més joves, poden estar al darrere de la recuperació de l’espècie.
«La coordinació entre investigadors, naturalistes, gestors, propietaris i empreses és clau per al futur de l’espècie. Cal seguir detectant xarxes o suports elèctrics perillosos i corregir-les, i no només on hi ha parelles territorials, sinó també en àrees on habiten i s’alimenten els individus no reproductors, a la vegada que cal millorar els hàbitats on viuen», apunta Joan Real.
Tot i la recuperació del nucli de l’àliga perdiguera a Catalunya, la situació és molt fràgil i encara avui dia moren força àligues per accidents amb línies elèctriques, ofegament en basses, trets o xocs amb infraestructures. «Per conservar l’espècie és urgent planificar i realitzar un ús del territori més sostenible que comporti reduir la urbanització, limitar la implementació d’infraestructures, tenir una agricultura menys intensiva i recuperar les activitats tradicionals a muntanya que afavoreixen la biodiversitat», indica l’equip.
En el futur, cal continuar les tasques de seguiment científic —com el de la població reproductora en els seus territoris— i conèixer millor la població flotant, que és la més desconeguda. «A part de les tasques de seguiment, és clau conèixer els factors que determinen la dinàmica poblacional, com l’ocupació dels territoris en un marc territorial canviant i en un context de crisi de la biodiversitat que està afectant i extingint cada vegada més espècies», apunten els experts.
Una nota històrica: 50 anys de seguiment científic
Enguany fa cinquanta anys del primer seguiment a Catalunya de l’àliga perdiguera. Gràcies als estudis a llarg termini, s’han pogut detectar els senyals d’alarma de l’estat de conservació de les poblacions i així establir mesures de gestió i conservació adients. A banda de fer els seguiments científics, també és decisiu impulsar la recerca sobre la biologia bàsica (cicle vital, ús del territori, recursos tròfics, reproducció, supervivència, etc.) i els factors que condicionen aquests aspectes. Durant tots aquests anys, l’Equip de Biologia de la Conservació UB-IRBio ha impulsat tant la recerca bàsica com aplicada de l’espècie, una activitat que ha donat lloc a diverses tesis doctorals, articles científics i divulgatius, manuals tècnics i accions de divulgació científica al públic general.
«Aquests coneixements han permès aplicar sobre el territori mesures de conservació rellevants, com la correcció de línies elèctriques que incidien en la mortalitat, la millora dels hàbitats o la col·laboració amb gestors del territori privats i públics. Cal recordar que organismes públics i privats, centres de recerca, ONG, propietaris i la ciutadania han col·laborat en totes aquestes tasques per conservar aquesta espècie amenaçada», conclou Joan Real.
Article de referència
Badia-Boher, Jaume A.; Hernández-Matías, Antonio; Mañosa, Santi; Parés, Francesc; Bas, Josep Maria; Arévalo-Ayala, Diego; Real, Joan. «Fall and rise of a threatened raptor: Unraveling long-term population dynamics with spatially explicit integrated models». Ecological Applications, març de 2025. DOI: 10.1002/eap.70013.
Font:PremsaUB