Les confraries de pescadors inicien el procés de retorn al mar de coralls, gorgònies i esponges recuperats pel projecte LIFE ECOREST

Les confraries de pescadors de Blanes i Llançà que participen en el projecte LIFE ECOREST -una iniciativa per protegir els ecosistemes marins- han iniciat el procés de retorn al mar de corals, gorgònies, esponges i altres organismes sèssils que havien estat capturats de manera accidental per les arts de pesca. Després de ser rescatats de les xarxes de pesca, aquests organismes han estat recuperats en els equipaments dels aquaris instal·lats en confraries de pescadors de Girona i Vilanova i la Geltrú (Barcelona).

El projecte LIFE ECOREST compta amb la participació d’un equip d'experts encapçalat per Cristina Linares i Andrea Gori, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.

Aquesta iniciativa, coordinada per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) fins al 2026, té com a objectiu restaurar prop de 30.000 hectàrees d'hàbitats marins profunds a Catalunya amb la participació activa del sector pesquer. LIFE ECOREST té com a socis la Universitat de Barcelona, la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Girona, la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, i el Fons Mundial per la Natura-Espanya (WWF), i compta amb el suport financer del Programa LIFE de la Unió Europea.

En el marc del projecte, els pescadors comencen ara a alliberar organismes rescatats de les xarxes de pesca i recuperats als equipaments dels aquaris instal·lats en confraries situades a la província de Girona ia Vilanova i la Geltrú. Les primeres devolucions han tingut lloc a Blanes i Llançà. Aquests organismes es retornen al mar a les zones de veda permanent on actua el projecte mitjançant el mètode Bàdminton, una tècnica que consisteix a fixar els organismes a un cantó rodat i tornar-los al mar des de la coberta dels vaixells pesquers. Aquest procés permet que els organismes arribin al fons marí i es mantinguin en una posició erecta, que és òptima per a la seva supervivència.

Fins ara, aquesta metodologia s'ha emprat en campanyes oceanogràfiques prèvies desenvolupades amb èxit per la UB i l'ICM-CSIC en el marc del projecte, en què s'han alliberat un total de 451 organismes a quatre zones de veda, a una fondària entre 90 i 140 metres. Durant aquestes campanyes, s'ha fet servir de manera pionera un biolliberador (BiLi), dissenyat per adaptar el mètode Bàdminton a gran profunditat i així poder deixar anar un nombre més elevat d'individus. Les gorgònies Eunicella cavolini, Eunicella singularis affita i Leptogorgia sarmentosa (briozous), el corall tou Alcyonium palmatum, així com diferents espècies de demosponges han estat els principals organismes retornats a les campanyes oceanogràfiques. Gràcies a les imatges obtingudes a través d'un vehicle submarí operat remotament (ROV, per les sigles en anglès), s'ha pogut comprovar l'èxit de supervivència de les gorgònies restaurades, que arriba al 95% un any després de la primera devolució.

Després de l'èxit a les campanyes oceanogràfiques, a la nova etapa iniciada ara en el projecte la devolució d'organismes es duu a terme des dels vaixells de pesca. Les confraries de pescadors de Blanes i Llançà han estat les primeres a retornar al mar els organismes que van quedar emmallats en xarxes de pesca de manera accidental. Un cop traslladats als aquaris instal·lats a les seves confraries, aquests organismes marins s'han mantingut i recuperat gràcies al treball coordinat entre l'equip científic de la UB, l’ICM-CSIC, les confraries que participen en el projecte. Fins ara, aquesta tasca conjunta ha permès rescatar de les xarxes de pesca i recuperar en els aquaris més de 750 organismes.

A més de les accions de recerca i conservació, també s'està potenciant la gestió participativa dels pescadors que formen part del projecte, l'enfortiment dels mecanismes de governança i la sensibilització de la població sobre la importància de conservar els hàbitats marins profunds.

Font: Premsa UB