Les activitats humanes faciliten la colonització de les plantes invasores en els ecosistemes mediterranis

12/01/2024

L'estudi alerta que només les accions preventives i la conservació del medi natural podran evitar la disseminació a la Mediterrània de plantes invasores que són difícils d’erradicar.

Algunes plantes invasores poden formar bancs de llavors persistents que perduren enterrats al sòl durant molts anys, i això fa que la seva erradicació sigui pràcticament impossible. Amb el pas del temps, aquesta població invisible de grans quantitats de plantes vives i soterrades —en estadi de llavor— tornarà a ocupar els ecosistemes i desplaçarà la flora típica del medi natural.

Aquest és el cas de plantes invasores força comunes en els hàbitats mediterranis, segons alerta un article publicat a la revista Trends in Plant Science i signat pel catedràtic Sergi Munné-Bosch, de la Facultat de Biologia, l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) i l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA) de la Universitat de Barcelona.
​​​​​​​

Com es dispersen les plantes invasores?

La gran resistència i capacitat de dispersió de les plantes invasores ha transformat completament la flora que es troba al litoral mediterrani. La flora autòctona, per contra, no disposa de mecanismes de dispersió tan eficients com els de les plantes invasores.

El nou treball, centrat en els gèneres Carpobrotus, Acacia, Agave i Opuntia, revela quines són les estratègies sofisticades de les plantes invasores per poder ocupar hàbitats nous amb èxit i desplaçar la flora autòctona.

«El cas més paradigmàtic és el del gènere Carpobrotus, que integra diverses espècies de plantes; algunes ja són capaces formar híbrids tan especialment adaptats als hàbitats mediterranis que poden colonitzar àrees tan concretes com el litoral de les costes a Catalunya», detalla Sergi Munné-Bosch, que ha estat destacat com un dels experts més influents del món segons la prestigiosa llista de Clarivate Analytics de 2023.

«Són plantes molt resistents a les condicions canviants associades al canvi climàtic i mostren una combinació perfecta de reproducció clonal i sexual per poder colonitzar nous espais amb gran rapidesa. A més de tot això, una les característiques més importants d’aquest gènere és la capacitat de formar bancs de llavors persistents que romanen soterrats durant anys».

Avui dia, només cal passejar pels camins de ronda de la Costa Brava i altres punts de la costa per veure els efectes d’aquestes plantes. «El cas del gènere Opuntia també és molt evident a tot el litoral de l’Alt Empordà i del sud de França, entre molts altres indrets amb hàbitats fragmentats, que són els espais més susceptibles de ser colonitzats per plantes invasores», subratlla l’autor, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals.

Activitat humana i invasions biològiques

L’autor destaca: «Aquestes invasions biològiques les hem causat nosaltres mateixos, els humans, creant una gran pressió de propàgul (nombre de llavors o components vegetals que arriben a una àrea determinada) en aquests hàbitats fragmentats».

«Totes aquestes àrees mostren una característica ben significativa: l’empremta que hi ha deixat l’ésser humà. Les activitats humanes (jardineria, urbanisme, turisme, etc.) acaben fragmentant els hàbitats naturals i faciliten la introducció de noves espècies que després s’adapten de forma extraordinària als espais que hem modificat per sempre», apunta Sergi Munné-Bosch.

«Al capdavall, és el nostre desconeixement el que ens ha portat a tenir hàbitats mediterranis especialment amenaçats per la presència de plantes invasores que mai no tornaran a ser com eren abans».

Prevenir per protegir el medi natural

Els registres històrics demostren que moltes espècies invasores s’han beneficiat en gran mesura de les reintroduccions dirigides per l’activitat humana. Així doncs, conservar els espais naturals lluny de l’amenaça de les espècies invasores i prevenir futures colonitzacions és l’única estratègia efectiva per preservar el medi natural. 

«Cal prevenir la invasió de plantes colonitzadores allà on encara no s’han introduït per l’acció de l’home. Encara que es facin moltes campanyes de conscienciació, és molt probable que no aconseguim erradicar-les mai del tot, almenys en algunes zones», apunta l’investigador.

«Hem de ser conscients que la introducció involuntària d’una sola planta (en jardineria o arran de la construcció d’una carretera o una urbanització nova) en un lloc inadequat des d’un punt de vista de conservació de la natura pot arribar a comportar grans canvis en els nostres ecosistemes naturals. La nostra activitat por influenciar enormement els ecosistemes naturals i provocar-ne la degradació. Preservar la natura és la millor inversió per preservar l’existència de la nostra espècie i per això la protecció dels espais naturals ha de ser una prioritat», clou l’expert.

Munné- Bosch, S. «Achieving the impossible: prevention and eradication of invasive plants in Mediterranean-type ecosystems». Trends in Plant Science, novembre de 2023. DOI: 10.1016/j.tplants.2023.11.007.