Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació

Acceptar
Tornar
20-11-2023

L’arxipèlag de la mar Tetis va ser una bioprovíncia fa 129–120 milions d’anys enrere

Durant el Juràssic i Cretaci (fa entre 201 i 66 milions d’anys enrere) l’actual península Ibèrica va ser una gran illa dins de la mar Tetis. Aquesta mar tropical, precursora de l’actual Mediterrània, estava esquitxada de nombroses illes, formant un gran arxipèlag en la seva zona central.  

Com es manifestaven els efectes de la insularitat a les diferents espècies que vivien en aquest arxipèlag?  

Un equip de paleobotànics de la Facultat de Ciències de la Terra i IRBio (Universitat de Barcelona), liderat per l’equip del Dr. Carles Martín-Closas, Dra. Alba Vicente, Dr. Josep Sanjuan, Dr. Jordi Pérez-Cano i la participació del Dr. Khaled Trabelsi  amb col·laboració d’altres centres de recerca (l’Institut Català de Paleontologia, la Universitat de Viena, Àustria i el Instituto Politécnico Nacional, Mèxic) han analitzat com es van distribuir els caròfits (un grup de plantes aquàtiques) fa entre 130 i 120 milions d’anys en aquest arxipèlag.  

Els resultats mostren que l’arxipèlag contenia una flora diferent de la dels continents veïns i que es caracteritzava sobretot per la diversitat d’espècies endèmiques de la família Clavatoraceae. El flux de poblacions entre les illes devia ser bo, atès que no s’observen grans diferències taxonòmiques entre elles. Dins de l’arxipèlag s’observen alguns patrons florístics tant latitudinals (relacionades amb el clima) com longitudinals (probablement relacionades amb els vectors de dispersió animal). D’altra banda, les illes de l’arxipèlag és on es troba el primer registre d’algunes espècies que posteriorment es distribuirien en àmplies zones del planeta, incloent-hi espècies que esdevindrien cosmopolites en una franja latitudinal. La comparació amb els ostràcodes, uns crustacis que sovint vivien en els herbeis de caròfits, mostra que aquests patrons biogeogràfics serien extrapolables a altres grups del mateix arxipèlag, formant el que seria probablement una bioprovíncia diferenciada. 

Figura: Distribució de les espècies endèmiques de caròfits dins de l’arxipèlag de la mar Tetis durant el Barremià i l’Aptià inferior (fa entre 129 i 120 milions d’anys enrere). 

Font: Vicente, A., Sanjuan, J., Pérez-Cano, J., Trabelsi, K., & Martín-Closas, C. (2023). A bioprovince for the Barremian–Aptian charophytes of the Central Tethyan Archipelago. Cretaceous Research, 105752.