Els canvis climàtics van transformar radicalment els ecosistemes europeus durant la transició Eocè-Oligocè
La investigadora postdoctoral Aixa Tosal Alcobé, del grup de recerca en Geologia Sedimentària, de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, treballa sobre el canvi climàtic durant la Transició Eocè-Oligocè a Europa. Està liderant un estudi que analitza les causes paleoecològiques i paleoclimàtiques que van influir en la flora del Sud-oest d’Europa durant aquest període crític.
La Transició Eocè-Oligocè (TEO; 33,9-33,3 Ma) representa el major canvi climàtic dels últims 65 Ma. En el continent aquest canvi climàtic es va caracteritzar per una baixada de les temperatures global, un augment de l’estacionalitat i una tendència general cap a l’aridesa: aquest canvi climàtic, va ser transcendental pels ecosistemes.
Durant aquest interval de temps, a Europa s'observa una dispersió cap al sud de les plantes tolerants a temperatures baixes com per exemple el roure, el plataner o l’auró. Per un altre costat, les plantes termòfiles (plantes que no sobreviuen en temperatures baixes) que creixien fins aquell moment de manera homogènia a tota Europa es varen veure forçades a quedar-se restringides al sud d’Europa on les temperatures eren suaus. Aquest fet, va fer aparèixer i diversificar una flora tolerant a certa estacionalitat de precipitació com per exemple les plantes lleguminoses o el ginjoler, que serien el preludi de la flora mediterrània.
El projecte IBERINSULA i la tasca de la Dra. Tosal
El projecte que està duent a terme la investigadora Tosal busca analitzar les causes paleoecològiques i paleoclimàtiques que van condicionar la flora del Sud-oest d’Europa (Espanya i França) durant la transició Eocè-Oligocè (TEO) i comprendre millor la influència d'aquest canvi climàtic en el posterior origen de la flora mediterrània. Aquest projecte s’emmarca dins un projecte nacional del Ministeri de Ciencias e innovación titulat Iberia en el Cretácico y Paleógeno: paleoisla y puente biogeográfico. Casos de estudio en macroforaminíferos, carofitas y plantas vasculares (IBERINSULA) on l’investigador principal és en Carles Martín-Closas també investigador de l’IRBio i de la Facultat de Ciències de la Terra.
El projecte té tres objectius principals:
- Busca determinar la distribució de la flora abans i després del canvi climàtic de la TEO al Sud-oest d’Europa (França i Espanya).
- Conèixer quins factors abiòtics (clima, característiques morfològiques de les conques, etc.) van influenciar a la distribució d’aquesta flora.
- Comprendre quin rol va tenir la península Ibèrica com a refugi d’espècies de plantes, com a pont biogeogràfic o com a focus d’aparició d’endemismes.
Canvis en la distribució i composició de la vegetació en la transició Eocè-Oligocè
A partir d'anàlisis detallades de les conques del sud de França i de la Conca de l’Ebre a Espanya, els resultats obtinguts per la Dra. Tosal conjuntament amb altres investigadors han observat certes diferències desconegudes anteriorment en les comunitats vegetals entre aquestes zones, principalment atribuïdes a factors climàtics i geomorfològics de les conques. “Teòricament, les conques d’aquestes dues àrees (Espanya i França) haurien de tenir grans similituds perquè estaven a dins d'una mateixa zona climàtica i de vegetació. A partir dels resultats que vam aconseguir vam veure que, efectivament, compartien algunes espècies, però que hi havia certes diferències. Per exemple a la zona francesa trobem algunes espècies que són típiques del centre d'Europa i que no trobem a la península Ibèrica” ens explica l’Aixa.
Abans del canvi climàtic, les conques franceses exhibien una riquesa vegetal més gran, amb aiguamolls que van emergir com a resultat de precipitacions més altes i una topografia que facilitava la formació d’aquests ambients. Aquesta gran diversitat contrastava amb la composició més àrida de la vegetació a la Conca de l’Ebre: “Aquesta zona que avui es situa en el sud de França representaria la transició entre la flora típica del sud d'Europa i la de centre d'Europa. Aquestes diferències serien degudes, al clima i a la diferència de morfologia de les conques: en el cas de França la morfologia de la conca permetria que es formessin zones d'aiguamolls amb una biodiversitat i una flora particular.” Això, a la vegada, ha portat a la conclusió que la península Ibèrica podria haver actuat com a refugi per a diverses espècies vegetals durant aquest període crític, així com potser donar origen a endemismes, com es destaca en l'estudi de la planta Rhus asymmetrica.
Durant la seva estada a França al Muséum national d’Histoire naturelle de Paris va treballar també amb grups de recerca del Centre Européen de Recherche et d'Enseignement des Géosciences de l'Environnement (CEREGE) amb qui encara col·labora de forma contínua: “Amb els grups de recerca francesos hem congeniat molt bé i el meu perfil és bastant complementari al seu. Ells són biòlegs i jo aporto tota la part de geologia, canvis espaio-temporals dels ambients de la conca i també d’hàbitat plantes i ells l’experiència en taxonomia, atribució de les espècies, i adaptacions ecològiques de les plantes. Tenim projectes oberts amb dues o tres conques i a la primavera fem campanyes de camp junts on cadascú amb la seva feina preestablerta segons la seva formació aporta el seu granet de sorra. Realment entre tots aportem idees molt interessants” ens diu l’Aixa.
Els següents passos en aquesta recerca
La Dra. Tosal identifica que encara falta molt de camí per recórrer en el seu àmbit de treball: per exemple falta caracteritzar en detall com va ser el canvi climàtic de la Transició Eocè-Oligocè, ja que fins fa pocs anys es pensava que va ser gradual, però els resultats obtinguts mostren que aquest canvi va ser molt més complex. Així doncs, el futur de les seves investigacions és estudiar com va afectar la dinàmica de la vegetació en altres conques del sud d’Europa. Amb els seus descobriments, la Dra. Tosal avança en el camp de la paleoecologia i el paleoclima, però també obre camí per a més investigacions que aprofundeixin en els complexos canvis climàtics que van modelar Europa al llarg de milions d’anys.
Com és ser dona dins el món de la recerca?
La Dra. Tosal ens destaca que, malgrat els seus assoliments científics, ha hagut de superar diverses barreres de gènere al llarg de la seva carrera. Des de comentaris masclistes al principi de la seva trajectòria fins a la percepció constant de la necessitat de demostrar la seva competència com a dona investigadora: “Pel fet de ser dona he d’estar constantment demostrant la meva vàlua i moltes vegades se m’exigeix molt més que un home amb la mateixa posició laboral.”
A més, explica que el nombre de dones a la facultat era i continua sent molt baix i amb molt pocs referents històrics femenins: “Aquesta situació es va agreujar quan vaig cursar el màster on tan sols hi havia una única dona professora que ens va fer classes. En aquell moment em vaig plantejar si hi ha lloc per a una dona dins d’aquesta especialitat. Tot i això, jo vaig voler continuar fent investigació, en part gràcies als ànims rebuts per alguns professors que vaig tenir durant la carrera de Geologia de la Universitat de Barcelona.” Finalment, el compromís de la Dra. Tosal amb la recerca i la superació de les barreres de gènere són una inspiració per a les futures generacions de científiques.