Els arbres més antics ajuden a protegir una espècie en perill d’extinció

Conservar els arbres més vells dels boscos serà imprescindible per protegir la biodiversitat en els ecosistemes forestals, cada cop més afectats per l’impacte del canvi global, alerta el nou estudi publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences USA (PNAS). Està signat pels experts Sergi Munné-Bosch i Ot Pasques, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB.

Quan els arbres vells són refugis de vida

El liquen dels llops (en llatí, Letharia vulpina) és una espècie de distribució molt reduïda que té prevalença pels boscos madurs i els arbres més longeus. Originària del continent americà, també s’ha localitzat en territori europeu i peninsular, en àrees de muntanya mitjana i alta. Ara els autors han descobert que la presència d’aquest liquen als Pirineus està associada als arbres més longeus i, en concret, el pi negre (Pinus uncinata).

«Aquests arbres vells es troben en els llocs més aïllats, creixen sobre roques amb molt poc substrat i mostren característiques molt singulars d’estructura i composició. En concret, el pi negre fins i tot pot viure més d’un mil·lenni, i el seu decaïment seria el factor més important que facilitaria la presència del liquen», detalla el catedràtic Sergi Munné-Bosch.

«Paradoxalment, com pitjor es troben aquests arbres, més servei fan a l’ecosistema (conservació de líquens). És a dir, com menys importants podrien semblar com a individus a causa del decaïment, més ho són per a tot l’ecosistema», apunta Munné-Bosch, citat a la llista de Clarivate Analytics de 2023 com un dels experts més influents del món.

El millor hàbitat per a la supervivència del liquen L. vulpina són els arbres més antics del bosc, apunten els autors. «En el cas dels arbres centenaris i mil·lenaris, la simplicitat en el seu desenvolupament, el creixement modular que els permet respondre millor a lesions i danys i l’alta tolerància a les condicions extremes (estrès hídric, temperatures extremes, etc.) són factors que n’explicarien la gran longevitat en el medi natural», detalla l’expert Ot Pasques, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’IRBio.

«Els arbres tenen límits de supervivència en condicions extremes, però poden sobreviure amb pocs recursos d’aigua i nutrients. Així aconsegueixen sobreviure a condicions extremes i ser més longeus, gràcies al creixement modular i la compartimentació dels danys que els puguin afectar», apunta Sergi Munné-Bosch. «El creixement lent, que està associat a respostes a l’estrès —com el fred típic d’alta muntanya o la sequera, cada cop més freqüent a l’estiu—, també afavoreix el caràcter longeu d’aquests arbres».

Els arbres més majestuosos, amenaçats per la petjada humana

La longevitat és una de les claus biològiques que explicaria les funcions ecològiques úniques dels arbres, que fa essencial la protecció d’espècies i dels arbres més antics en les regions més aïllades de la muntanya. «Tots els individus d’una població són imprescindibles no només per a la seva població i espècie en particular, sinó també per a tot l’ecosistema global. Tot està estretament interconnectat, i fins i tot el decaïment i la mort dels arbres té un paper cabdal per conservar la biodiversitat i els ecosistemes», detalla Munné-Bosch.

Aquests gegants dels boscos estan amenaçats per la petjada humana; en especial, per la tala dels arbres. «Les condicions ambientals no són un problema per a aquests arbres, però malauradament sí que ho som nosaltres com a espècie. Només des d’un profund respecte per la natura i la vida dels altres éssers vius podrem conservar la longevitat tan extraordinària d’aquests arbres. I, tal com hem constatat en aquest estudi, això serà també decisiu per preservar tota la biodiversitat tal com la coneixem actualment».

Font: Premsa UB