Descobrint les aranyes ibèriques: un viatge científic a través dels boscos de sureres de la península
El grup de recerca SpyderSysEvo, liderat pel Dr. Miquel Arnedo, ha tornat recentment d’una campanya de mostreig d’un mes per el projecte de recerca “SPIDCHANGE: Les aranyes com a integradores de les xarxes tròfiques marrones i verdes en un món canviant”. En aquesta campanya, el grup ha visitat múltiples llocs a la meitat nord de la península, incloent Catalunya, València, Astúries, Galícia i el País Basc. També han explorat regions del sud com Andalusia, amb parades a Cádiz, Huelva i Sevilla, així com Extremadura. Aquestes àrees van ser seleccionades per la seva diversitat ambiental i la presència significativa de sureres, boscos característics del Mediterrani Occidental.
Aquest projecte busca comprendre com les comunitats d'aranyes es distribueixen i interactuen en els diversos ecosistemes de sureres de la península Ibèrica. "El projecte és crucial per entendre com les comunitats d'aranyes responen als canvis climàtics i a l’activitat humana, ja que aquestes espècies són indicadors clau de la salut dels ecosistemes mediterranis” explica el Dr. Arnedo, director de l’Institut de Recerca de Biodiversitat de la Universitat de Barcelona.
"El projecte estudia l'efecte dels canvis ambientals sobre les comunitats d'aranyes, especialment en parcel·les amb diferents graus de cobertura, fragmentació i latitud."
Un objectiu del projecte és avaluar l'impacte del canvi climàtic sobre les poblacions d'aranyes. Encara que els efectes directes no s'han observat clarament, es preveu que els gradients latitudinals i la fragmentació proporcionin pistes importants. Aquests estudis comparatius ajudaran a entendre com les variacions en la temperatura i la humitat, així com en l’aprofitament dels boscos, poden influir en la biodiversitat i el comportament de les aranyes, i com canvis en aquestes comunitats poden afectar altres artròpodes rellevants dels ecosistemes, com ara fitòfags i descomponedors.
Treball de camp, reptes i superació
L'equip de camp està compost per cinc membres clau: dos estudiants de doctorat, Morena Nava i Manuel Marquerie, un estudiant Erasmus, Andrea Baldissari, un investigador postdoctoral, Marc Domènech Andreu i un col·laborador del Centre Tecnològic Forestal de Solsona, la Mar Pallarés.
Durant els mostreigs, l’equip utilitza una combinació de mètodes com trampes de caiguda, batudes de matolls amb manegues especials, i captures directes, tant de dia com de nit, per garantir una representació completa de les comunitats d'aranyes i d’insectes a diferents altures i microhàbitats dels boscos.
Finalment, l'investigador predoctoral destaca l'aprenentatge logístic i tècnic, com la importància de la preparació de materials i la utilització de tècniques de mostreig específiques per diferents hàbitats: "Mai havia pensat que la logística fos tan crucial. Preparar tot el material i assegurar-se que no falta res és essencial per al treball de camp". Aquestes experiències son primordials per la formació dels doctorands.
Futurs del projecte i del grup
El grup de recerca classificarà els individus recollits utilitzant tècniques moleculars com el metabarcoding per accelerar el procés. A més, està explorant noves línies de recerca per tal d’incorporar més grups artròpodes en els protocols de seguiment de l'estat de la natura, ja que aquest proporcionen informació a escales geogràfiques i temporals més fines que, per exemple, els vertebrats.
Aquest projecte ajudarà a entendre millor les aranyes i els seus hàbitats, i aportarà informació crucial per a la conservació dels ecosistemes mediterranis davant els desafiaments del canvi climàtic.