Avaluació global del risc d'exposició al plàstic marí per a les aus oceàniques.

Els professors Jacob Gonzàlez-Solís, Raül Ramos i el seu equip participen en un article que es publica avui a la revista Nature Communications: Avaluació global del risc d'exposició al plàstic marí per a les aus oceàniques. 

Actualment milions de tones de plàstic es distribueixen de manera irregular per tots els oceans del món. Les aus pelàgiques són un dels organismes més afectats per aquesta contaminació d’origen humà degut principalment al seu consum i a l’entortolligament amb aquests materials.   

El treball aborda el solapament espai-temporal entre l’abundància d’aus marines i de plàstics que, fins al moment, es desconeixia. S’ha recopilat un gran volum de dades sobre la distribució tan de desenes d’espècies d’aus diferents com dels plàstics a l’oceà.  

El risc d'exposició al plàstic varia molt entre les espècies i les poblacions, i entre els períodes de reproducció i hivernada. El risc d'exposició és desproporcionadament alt per a les espècies amenaçades. En concret, han estimat el risc d'exposició actual d’espècies tan emblemàtiques com la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan) i les baldrigues cendroses del Mediterrani, Atlàntic i de Cap Verd (Calonectris diomedea, C. borealis i C. edwardsii). S’han identificat dues zones de risc d'alta exposició al Mediterrani i al mar Negre, que afecten a moltes de les nostres aus marines, ja amenaçades de per si.  

FIGURA 3: Risc d'exposició als plàsticsmarins específic per a cadatemporada. Puntuació durant els períodes de cria (cercles grisos) i no reproductor (cercles negres) per a les 20 poblacions d’aus marines amb més diferències entre períodes (línies grises).

Els resultats indiquen que mitigar la contaminació per plàstics només a leszonesd’exclusió econòmica (ZEE) del país on es reprodueixen les espècies no protegiria adequadament la majoria d’aquestes al llarg del seu cicle anual. 

FIGURA 4: Risc d'exposició al plàstic per les aus marines en diferents jurisdiccions. 

Per cada població d’aus marines es proporciona el percentatge de risc d'exposició que es produeix a cada ZEE i a alta mar per facilitar l'orientació de la mitigació i els esforços polítics cap a àrees clau.  

Els vertebrats marins i les restes de plàstic als oceans es distribueixen globalment, són molt mòbils, i creuen fronteres polítiques dins i fora de les jurisdiccions nacionals. Per tant, mitigar la contaminació per plàstics de fonts marines i terrestres requerirà esforços dirigits a múltiples jurisdiccions dels països i d’alta mar. La cooperació internacional, la col·laboració, la mobilització de recursos i l'intercanvi d'informació són clau per fer front a la contaminació marina per plàstics limitant la producció de residus plàstics que continua augmentant, millorant la gestió d’aquests residus, i netejant els plàstics ja existents. 

Enhorabona a totes les autores i al Grup dʼEcologia dʼAus Marines de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona!

Fotos: Joan Ferrer, baldrigues cendroses del Mediterrani, Calonectris diomedea