Per tal d’analitzar el comportament del clistró farem un seguit de mesures relatives a diverses freqüències d’emissió del clistró.
4.1 Sintonització de la cavitat del clistró a la freqüència més alta. Gireu lentament el botó d’ajust de la cavitat (figura 3a) en sentit antihorari fins al final (sense forçar-lo).
4.2 Si varieu la tensió de modulació, podreu observar a la pantalla els diferents modes d’oscil·lació (fig.6a).
a) |
|
b)
|
|
Figura 6
|
4.3 Mesura de l’atenuació. Si centreu a la pantalla el mode de més amplitud i ajusteu l’amplitud del mode amb l’atenuador calibrat, podreu aconseguir que ocupi gairebé tota la pantalla (fig. 6b). Convé que deixeu l’atenuador calibrat en un valor exacte de dB (A). Aleshores, amb l’atenuador (f), podreu fer que el màxim del mode arribi fins a la penúltima o la última divisió de la pantalla.
Per tal de no perdre la referència de potència emesa pel clistró, convé que en totes les mesures que segueixen de l’apartat 4, no modifiqueu la posició de l’atenuador (f). Des d’ara, només haureu d’ajustar les amplituds amb l’atenuador calibrat.
4.4 Mesura de la freqüència fo. Si gireu el control de sintonia del freqüencímetre, fins que aparegui sobre la corba del mode el dip produït per l’absorció de potència a la cavitat, podreu fer-lo coincidir amb el màxim del mode (fig. 7a). En aquesta posició podreu llegir la freqüència fo sobre l’escala del freqüencímetre (fig. 3c) (entre les dues línies vermelles).
4.5 Mesura de la tensió del reflector, Vr. Si anul·leu la tensió de modulació i ajusteu la tensió del reflector, podreu aconseguir que la traça se situï al nivell del mode de més amplitud. Aleshores, podreu llegir la tensió de reflector Vr en el voltímetre (c).
Atenció: convé que sempre mesureu sobre el mode de més amplitud.
4.6 Determinació de la banda de sintonia. Si restabliu la tensió de modulació i disminuïu l’atenuació 3 dB, l’oscil·lograma apareixerà com a la figura 7b. Ara podreu ajustar el freqüencímetre perquè el dip de ressonància aparegui successivament en els dos punts de la corba que són al nivell on hi havia el màxim del mode abans de desatenuar-lo. Si anoteu les freqüències f1 i f2, podreu determinar la banda de sintonia electrònica mitjançant: Δf = |f1 – f2|.
a) |
|
b) |
Figura 7
|
4.7 Canvi de la freqüència del clistró. Si gireu el control de sintonia del clistró en sentit horari (dues voltes), el tub oscil·larà a una freqüència fo′ més baixa. Aleshores, com heu fet en les operacions 4.2 i 4.3, escolliu i centreu a la pantalla el mode de més amplitud.
4.8 Determinació de l’atenuació A’. Sense modificar la posició de l’atenuador (f), ajusteu l’atenuador calibrat perquè el màxim del mode aparegui al mateix nivell que en l’apartat 4.3. Anoteu la nova atenuació A′. El quocient, expressat en dB, entre la potència emesa a la freqüència fo′ i la emesa a la freqüència fo, val:
P(dB) = 10 log 10 (Po′/Po) = A′ – A.
4.9 Determinació de fo′, Vr i la banda de sintonia electrònica, com en els apartats 4.4, 4.5 i 4.6.
4.10 Repetiu aquestes operacions a diferents freqüències, fins a arribar a la més baixa que es pugui mesurar. Convé mesurar de 6 a 8 punts, repartits regularment sobre la banda (8,4-10 GHz). Els valors de P es referiran sempre a l’atenuació de la primera freqüència mesurada (A).
4.11 Representeu les corbes Vr(fo), P(fo) i Δf/fo (fo) en %.
|