Absentiu
Data d'edició: 19 de Febrer de 2014
Data d'actualització: 07 de Març de 2014
Data d'actualització: 07 de Març de 2014
Autoria:
Mar Garachana El terme absentiu s’aplica a l’expressió gramatical de l’absència. Dit d’una altra manera, l’absentiu és un procediment gramatical per indicar que una persona, que en el moment de l’enunciació està realitzant una activitat, no és present en un lloc. Per exemple, en català, l’estructura És a dinar implica que una persona està realitzant l’acció de dinar en un espai diferent al de la persona que parla. En la bibliografia sobre el tema, de vegades es parla d’aspecte absentiu, tot i que l’absentiu no consisteix exactament en l’expressió de l’aspecte verbal.
Continguts
Situacions comunicatives que afavoreixen l’aspecte absentiu
Discussió sobre l’existència de l’aspecte absentiu
Explicació
En algunes llengües, com l’espanyol, no existeix una estructura gramatical especialitzada per a marcar que algú és absent. Aquesta informació bé s’infereix contextualment, bé s’expressa per mitjans lèxics. En canvi, altres llengües, com el català, sí que presenten una estructura gramatical especialitzada en indicar l’absència.
En espanyol l’enunciat d’ (1) es produirà tant si Pepe està dinant en un espai compartit amb el parlant com si no. En canvi, en català (2) marca únicament l’aspecte progressiu de l’acció, mentre que l’enunciat de (3) subratlla que l’acció de dinar té lloc en un espai no compartit pel parlant. És a dir, en català l’enunciat de (3) indica l’absència de’n Pep.
(1) Pepe está comiendo
(2) En Pep està dinant
(3) En Pep és a dinar
Quelcom de semblant passa en italià, on (4) només expressa el caràcter progressiu de l’acció, mentre que (5) subratlla l’absència de Silvio.
(4) Silvio sta mangiando
(5) Silvio é a mangiare
L’absentiu expressa quatre tipus d’informació pel que fa al referent del subjecte:
- El subjecte és absent
- El subjecte està realitzant una activitat
- Es pot preveure quant de temps estarà absent el subjecte
- El subjecte tornarà passat un període de temps
Les llengües europees que presenten una construcció gramatical per a l’expressió de l’absentiu són, a més del català i de l’italià, l’alemany, el frisi, l’holandès, el noruec, el suec i el finlandès.
Les estructures sintàctiques emprades en l’expressió de l’absentiu són:
(i) Còpula + a + infinitiu
(6) Català i italià
En Pere és a dinar
Silvio é a mangiare
(ii) Còpula + infinitiu
(7) Alemany
Jan sit boxen
Jan és box:NIF (de Groot 2000)
‘Jan és a la boxa’
(iii) Còpula + i + verb finit
(8) Noruec
Jan er og boksar
Jan és i box:PRES (apud de Groot 2000)
‘Jan és a la boxa’
(iv) Còpula + per + infinitiu
(9) Fering (dialecte del frisi del nord)
Jan as tu boksin
Jan és per box:INF (apud de Groot 2000)
‘Jan és a la boxa’
(v) Còpula + infinitiu-inessiu
(10) Finlandès
Jussi on nykkeile-mä-ssä
Jussi és box-3INF-INESS (apud de Groot 2000)
‘Jan és a la boxa’
Situacions comunicatives que afavoreixen l’aspecte absentiu
L’absentiu es dóna especialment en intercanvis comunicatius que consisteixen en una seqüència dialogada, com el de (6), procedent del hongarès.
(6) A. Peterrel szeretnék beszélni
Peter:COM like: COND:1SG speak
B. De hiszen úszni van
Well swim:INF is (de Groot 2000)
‘A. M’agradaria parlar amb en Peter
B. Doncs és a nadar’
L’absentiu també és característic dels avisos que es posen a la porta per indicar que algú ha sortit:
(7) Sóc a fer un encàrrec
En algunes llengües, l’absentiu s’expressa a partir de construccions sintàctiques molt semblants a les de l’aspecte progressiu.
L’absentiu imposa restriccions lèxiques als verbs que poden aparèixer en la construcció absentiva. Així doncs, han de ser sempre verbs agentius; els verbs mancats d’agent, normalment no s’hi poden emprar. Semblantment, en algunes llengües no és possible l’expressió de l’absentivitat mitjançant una estructura sintàctica passiva. En ambdós casos, sembla que les restriccions s’imposen pel fet que l’absentiu sol implicar un subjecte agentiu que controli l’acció. Per això hi ha una gran propensió cap als verbs agentius i certa reticència en l’ús de la passiva, que posa l’èmfasi en el pacient més que no pas en l’agent.
Discussió sobre l’existència de l’aspecte absentiu
L’existència de l’absentiu no és exempta de controvèrsia, ja que hi ha autors que consideren que l’expressió de l’absència és més un efecte de sentit d’unes construccions que tenen altres valors que no pas una informació codificada gramaticalment.
Conceptes relacionats
Aspecte progressiu
Enllaços d'interès
The absentive: http://www.lotpublications.nl/publish/articles/002545/bookpart.pdf
Bibliografia bàsica
de Groot, Casper (2000), “The absentive”, en Dahl, Östen (ed.), Tense and Aspect in the Languages of Europe, Berlin, Mouton de Gruyter, pp. 693-719.
Bibliografia complementària
Bertinetto, Pier Marco - Ebert, Karen H. - de Groot, Casper (2000), “The progressive in Europe”, en Dahl, Östen (ed.), Tense and Aspect in the Languages of Europe, Berlin, Mouton de Gruyter, pp. 517-558.
de Groot, Casper (2007), “The king os on huntunge: On the relation between progressive and absentive in Old and Early Modern English”, en Hannay, Mike y Steen, Gerard J. (eds.), Structural-functional Studies in English Grammar: In Honour of Lachlan Mackenzie, Amsterdam, John Benjamins, pp. 175-190.
Werner, Abraham (2007), “Absent arguments on the absentive: Grammatical Category or just Pragmatic Inference?”, en Groninger Arbeiten zur germanistischen Linguistik, 45, 3-16.
