Els usos dels verbs ser i estar depenen, bàsicament, del significat que expressen els complements que els acompanyen i del tipus de construcció sintàctica en què es troben.

A continuació es presenten els usos establerts per als textos de la Universitat de Barcelona, organitzats segons que ser i estar expressin qualitats, expressin lloc o que vagin acompanyats de sintagmes preposicionals que no són de lloc; s’inclou també un apartat per a l’ús d’altres verbs en comptes de ser i estar, i l’ús de ser com a auxiliar en oracions passives.