Gisele Vidal Vimieiro
Conseqüències sanitàries de la deposició inadequada dels residus sòlids
La deposició inadequada dels residus sòlids genera problemes de salut pública, com ara la proliferació de vectors de malalties (mosques, mosquits, paneroles, rates), la generació de fums i gasos que provoquen males olors i, sobretot, la contaminació del sòl i de l'aigua per lixiviat (líquid produït com a conseqüència de la descomposició de la matèria orgànica continguda en els residus). A més d'empitjorar la qualitat de l'aire, del sòl i de l’aigua, la deposició inadequada dels residus també afecta negativament al paisatge.
En els casos d'abocament de residus als vessants d’una muntanya, pot augmentar la inestabilitat del sòl i l'absorció d'aigua de pluja, la qual cosa incrementa el risc d’esllavissades.
 |
Figura 1. Impactes de la deposició inadequada dels residus.
Font: FEAM, 2009. |
Des d’un punt de vista social, els abocadors incontrolats poden convertir-se en un atractiu per a la població de baixos ingressos dels voltants, que es dedicaria a la separació i comercialització de materials reciclables, tot i les condicions inhumanes i insalubres d’aquesta activitat (FEAM, 2009).
El següent quadre mostra les malalties que es poden desenvolupar a causa de la deposició inadequada dels residus municipals:
|
Vector
|
Malaltia
|
| Mosques |
Amebiasi, paràsits intestinals, còlera, febre tifoide, paratifoide, gastroenteritis.
|
| Mosquits |
Febre groga, dengue, malària i filariosi limfàtica (elefantiasi).
|
| Paneroles |
Giardiasis, amebiasi, febre tifoide, paratifoide, còlera, ia més d'atraure els escorpins.
|
| Rates |
Pesta bubònica (puça), leptospirosi (orina), tifus murí, disenteria, Sodoku (picada).
|
| Porcs |
Triquinosi, cisticercosi, toxoplasmose.
|
| Gossos i gats |
Toxoplasmosi i triquinose.
|
| Gavines i coloms |
Toxoplasmosi.
|
| Gasos i mala olor |
Infeccions respiratòries, intoxicacions
|
| Fongs i bacteris en sòls contaminats |
Botulisme i tètanus.
|
| Rierols contaminats |
Afecten la biota nativa, les persones i els animals.
|
| Font: FEAM, 2006. |
Aspectes de salut pública en el tractament dels residus sòlids
Els residus sòlids poden contenir agents patògens humans (restes fecals, secrecions, sang, menjar contaminat i farcits quirúrgics), a més d'agents patògens animals i del terreny.
Qui treballa amb residus sòlids està especialment exposat a la possibilitat de contraure malalties causades per aquests patògens, entre els quals s'inclouen virus, bacteris, protozous i helmints.
Una persona està en risc quan hi ha una dosi infecciosa de l'agent patogen, una ruta de transmissió (aerosols, contacte amb la pell o la boca) i no té inmunitat al patogen.
Les tres rutes de transmissió (inhalació, cutània i ingestió) es poden evitar amb bons hàbits d'higiene i amb la utilització d'equips de protecció. Tanmateix, si passa la contaminació, és possible que el sistema immunitari pugui prevenir la infecció. Per tant, els que treballen regularment amb residus sòlids s’han de vacunar contra una sèrie de malalties provocades per aquests patògens (Kiely, 1999).
Les principals vacunes recomanades per qui treballa en la recollida i el tractament dels residus sòlids es recullen a la següent taula:
|
Vacuna
|
Dosi
|
Malaltia
|
|
Tètanus i diftèria
|
Tres dosis i dosi de record cada deu anys.
|
El tètanus és transmès per un bacteri que es troba en els excrements dels animals i els éssers humans i que entra al cos a través de ferides. La diftèria, transmesa per un bacteri, és molt contagiosa i s'adquireix per contacte amb secrecions infectades o amb objectes contaminats.
|
|
Febre groga
|
Una sola dosi, amb dosis de record cada deu anys.
|
La transmissió de la malaltia no es produeix directament d'una persona a una altra. Cal que el mosquit piqui a una persona infectada, i, després que el virus tingui es multiplicat, piqui a una altra persona que encara no ha tingut la malaltia i no està vacunada.
|
|
Hepatitis A
|
Dues dosis, la segona s'aplica 180 dies després de la primera.
|
La malaltia es transmet principalment per la via fecal-oral, a través de l'aigua i dels aliments contaminats.
|
|
Hepatitis B
|
Tres dosi, 30 i 180 dies després de la primera dosi.
|
La transmissió es produeix principalment a través del contacte amb la sang i l’esperma o amb xeringues i agulles contaminats per aquestes substàncies.
|
| Font: FEAM, 2006. |
Alguns estudis indiquen que l'exposició als microorganismes transportats per l'aire i a les substàncies tòxiques presents en els residus pot causar problemes de salut entre els treballadors de les unitats de tractament. Les principals malalties verificades són les gastrointestinals (nàusees i diarrea) i la irritació de pell, ulls i membranes mucoses del nas i les vies respiratòries superiors, a més de greus malalties pulmonars professionals (asma, alveolitis, bronquitis) causades per l'exposició a grans quantitats de bacteris, endotoxines i espores de fongs (especialment en el compostatge) transportats per via aèria (Poulsen et al., 1995; Martha et al., 1997; Lavoie i Alié, 1997; Acurio et al., 1998).
La utilització de tècniques específiques per a l’emmagatzematge i el maneig dels residus, com ara la separació en origen de les substàncies més propenses a la transmissió de malalties (menjar i restes fecals), pot reduir el risc per als treballadors. A més, es recomana dur a terme una recollida i classificació mecànica dels residus. També és important que els treballadors estiguin protegits de la pols i els aerosols (Kiely, 1999).
Referències
ACURIO, G.; ROSSIN, A.; TEIXEIRA, P. F. & ZEPEDA, F. Diagnosis of municipal solid waste management in Latin América and the Caribbean. 2ª ed.s/l.: PAHO/WHO (Série Ambiental n◦ 18), 1998. 148 p.
FEAM. Orientações básicas para a operação de usina de triagem e compostagem do lixo. Belo Horizonte: Fundação Estadual do Meio Ambiente, 2006. 27 p.
FEAM. Caderno técnico de reabilitação de áreas degradadas por resíduos sólidos urbanos. [En línea]. Belo Horizonte: Fundação Estadual do Meio Ambiente, 2009. 28 p. <http://www.feam.br/minas-sem-lixoes/publicacoes>. [14 dic. 2009].
KIELY, G. Ingeniería Ambiental. Fundamentos, entornos, tecnologías y sistemas de gestión. [José Miguel Veza: Coordinador de la traducción y revisión técnica].Madrid: McGraw-Hill/Interamericana de España, S. A. U., 1999. 1.331 p.
LAVOIE, J. & ALIE, R. Determining the characteristics to be considered from a worker health and safety standpoint in household waste sorting and composting plants. Ann Agric Environ, n. 4, 1997, p. 123-128.
MARTH, E.; REINTHALER, F. F.; SCHAFFLER, K.; JELOVCAN, S.; HASELBACHER, S.; EIBEL, U. & KLEINHAPPL, B. Occupational health risks to employees of waste treatment facilities. Ann Agric Environ, n. 4, 1997, p. 143-147.
POULSEN, O. M.; BREUM, N. O.; EBBEHOJ, N.; HANSEN, A. M.; IVENS, U. I.; LELIEVELD, D. V.; MALMROS, P.; MATTHIASEN, L.; NIELSEN, B. H.; NIELSEN, E. M.; SCHIBYE, B.; SKOV, T.; STENBAEK, E. I. & WILKINS, K. C.. Sorting and recycling of domestic waste. Review of occupational health problems and their possible causes. Science of the Total Environment, v. 168, n. 1, 1995, p. 33-56.
© 2010. Gisele Vidal Vimieiro.
