Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes

Inventari dels problemes.

Donat el gran abast i les repercussions del transport sobre l'espai, ocasionades en part per la complexitat de les infraestructures que propicien el desplaçament i, en part per la interacció amb la resta de paràmetres urbans i mediambientals, els problemes associats al transport són nombrosos. A continuació es mostra un llistat dels possibles problemes que podria patir un municipi d'expansió metropolitana:    

• Escàs desenvolupament del transport públic , amb un predomini del transport privat que satura quotidianament els principals carrers del  nucli urbà, que genera un alt consum d'energies fòssils i contribuint a la contaminació  acústica i atmosfèrica a nivell local i comarcal.

• Escassa accessibilitat de l'estació del tren o d'algunes parades d'autobusos, sobretot pel que fa a alguns barris, obligant a l' usuari a agafar el cotxe per accedir-hi.

• Escàs acondicionament de la trama urbana per al passeig, anar a peu o en bicicleta, sobretot en determinats barris.

• Pavimentació externa dels aparcaments amb la corresponent pèrdua del potencial d' escorrentia i manca de filtració de les aigües.

• Impactes multisectorials sobre l'ecosistema local a causa de les xarxes viàries  municipals i comarcals i en menor mesura de determinades  instal.lacions (grans pàrquings, equipaments de grans superfícies, etc.).  

• Contaminació atmosfèrica local

Aquests són els problemes més freqüents en municipis d'aglomeració. De tota manera cal tenir en compte altres possibles problemàtiques segons la localització del municipi:

• La localització d'un aeroport comporta múltiples impactes, començant per la  pavimentació de grans zones dedicades a l'estacionament de cotxes i autocars. Aquestes infraestructures es localitzen sobre antigues i extenses zones de característiques agrícoles o rurals, amb profunda alteració dels ecosistemes locals.

• Un aeroport o un port marítim, implica el transport de  mercaderies, fet que produeix  un pas incessant de vehicles pesants que col.lapsen les principals xarxes de comunicació supramunicipal, afectant a la qualitat ambiental.

• La localització del tren és un aspecte positiu per al municipi, ja que actua com a descongestionador del trànsit. Tanmateix, també és generador d'alguns impactes. Particularment rellevants són les agressions a resultes de la construcció de les línies de TGV, amb especial afectació en el medi biòtic.

Criteris d'avaluació.

Els criteris d´avaluació parteixen del fet que un dels principals agents que generen disfuncions en l´entorn és el transport, i que el principal problema és el trànsit suportat en la xarxa de mobilitat per carretera, tot destacant:

• l'impacte propiament dit.

• la incidència en les expectatives de sostenibilitat.

Pel que fa a l'impacte local, considerarem aspectes com:

• la contaminació atmosfèrica, l' acústica, així com  la degradació del verd urbà i el medi biòtic en general.

• la percepció social i la seguretat ciutadana

• El paper que juga el trànsit local en la consolidació local d'un model econòmic no sostenible i que entra en relació amb l'estructura actual d'activitats i la recerca d'alternatives econòmiques per al municipi i la comarca.

Pel que fa referència a l'impacte global que ocasiona el trànsit, tindrem en compte aspectes més generals com l'escalfament global que ocasiona la contaminació atmosfèrica o, l'esgotament de les energies no renovables.

Per a determinades circumstàncies podria ser que l'avaluació d'alguns d'aquests problemes comportés la realització de matrius indicatives de l'impacte. En l'elaboració de les matrius s'inclourien la consideració de l'abast local, regional i global del problema  així com dels impactes fàcilment verificables i la dels riscos associats a problemàtiques o situacions més complexes.

L'avaluació dels impactes es complementarà amb  un mapa de síntesi dels impactes locals (soroll, accidents, queixes de veïns, etc.), així com de les àrees amb característiques específiques a preservar, des del punt de vista de la xarxa viària i de les xarxes de comunicació.

© ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000