4.1. Els ajuntaments i la promoció de la participació

4.1.1.  Els consells municipals de medi ambient

4.1.2.  Els reglaments de participació ciutadana

4.2. Altres eines per promoure la participació

4.2.1. Fòrums temàtics

4.2.2. Comissions de treball

4.2.3. Reunions amb grups específics

4.2.4. Consells consultius de ciutadans

4.2.5. Sessions d’estudi

4.2.6. Portes obertes

4.2.7. Teledemocràcia: participació telemàtica

4.2.8. Tallers de futur

4.2.9. Conferències de consens

4.2.10. Reunions deliberatives

4.2.11. Investigació-Acció-Participació (IAP)

4.2.12. Nuclis d’intervenció participativa (NIP)

4.2.13. Fòrums d’innovació social

4.2.14. Taules rodones per la sostenibilitat

Els mecanismes més habituals de participació ciutadana directa són els referèndums, les assemblees, les reunions de treball i les comissions específiques. Malgrat la seva importància en el procés col·lectiu de presa (i execució) de decisions concretes, aquests mecanismes s’han quedat curts a l’hora de fer front als grans reptes socials, econòmics i mediambientals actuals, què requereixen un ampli debat públic i una voluntat clara d’emprendre solucions innovadores.

Davant d’aquestes limitacions, actualment s’estan dissenyant i posant a prova una gran varietat d’instruments de participació ciutadana. També per als temes mediambientals es comença a disposar de nombroses eines de debat, d’estudi i de treball col·lectiu, que tenen per objecte discutir propostes i línies d’actuació i, en general, facilitar la transparència i la participació en la presa de decisions. En aquest capítol s’identifiquen dos tipus de figures de participació:

Les que estan relacionades amb la política ambiental del municipi en qualsevol de les seves manifestacions i que són impulsades pels ajuntaments (com és el cas dels consells de medi ambient);

impulsats per organitzacions no governamentals sorgides de la societat civil, com pels mateixos ajuntaments.

A continuació, més que fer una presentació exhaustiva d’instruments de participació, farem una breu descripció dels trets més rellevants de les eines que poden ser adaptades a les circumstàncies i a les prioritats específiques de cada municipi. Perquè la participació ciutadana no és un procés de via única.

4.1. Els Ajuntaments i la promoció de la participació

Alguns ajuntaments, han començat a impulsar experiències de participació ciutadana en els processos de realització de projectes, estudis i plans municipals relacionats amb el medi ambient i, en alguns casos, amb l’objectiu explícit de facilitar la transició cap a una societat sostenible.

Aquestes experiències han fet necessari desenvolupar diferents fórmules de participació ciutadana en l’elaboració de la política ambiental municipal. Alguns ajuntaments han organitzat Consells de Medi Ambient i elaborat Reglaments de participació ciutadana, mentre que d’altres han posat en marxa plans de participació en la realització d'estudis ambientals, com és el cas de les auditories ambientals municipals.

4.1.1. Els consells municipals de medi ambient

Un consell municipal de medi ambient (també se’l coneix amb altres noms: fòrum de medi ambient, comitè de ciutadans i gabinet de medi ambient):

És un grup de treball estable, creat per iniciativa municipal, amb un reglament de funcionament propi i reunions periòdiques;

procura ser representatiu de tots els sectors de la població: hi participen representants d’entitats i col·lectius locals, de l’ajuntament, així com d’organismes supramunicipals;

discuteix, delibera i fa recomanacions sobre les línies d’intervenció mediambiental, les polítiques ambientals municipals i els plans d’actuació ambiental;

té la finalitat de consensuar els projectes ambientals i obtenir una visió més realista de les autèntiques necessitats i aspiracions del conjunt de la comunitat.

A causa de l’actual popularitat dels consells de medi ambient, hi ha molta informació sobre la seva estructura i funcionament. El quadre 4.1. recull els principals trets, organització i pautes per al bon funcionament d’un consell d’àmbit municipal:

Quadre 4.1. El Consell de Medi Ambient  

4.1.2. Els reglaments de participació ciutadana

Basats en una nova concepció de la ciutadania, els reglaments de participació ciutadana volen implicar els ciutadans en el bon funcionament de la ciutat. Concretament, procuren fomentar la corresponsabilització en les decisions que afecten tota la comunitat, així com les actituds de civisme i tolerància. Els reglaments:

posen les bases per a l’aplicació del principi de subsidiaritat en l’àmbit local: (a) donant suport continu a les entitats i associacions existents i de futura creació, (b) aplicant formes de gestió pública compartida i (c) evitant la duplicitat d’activitats portades a terme per col·lectius ciutadans.

Obren el camí a la creació i manteniment d’estructures col·lectives de deliberació per arribar a acords sobre el funcionament de la ciutat, amb la finalitat de fomentar una reflexió i visió globals per damunt de visions limitades a interessos o problemes immediats de tipus corporatiu.

Promouen la informació i formació cívica i democràtica, necessàries per promoure una ciutadania conscient i activa.

4.2. Instruments generals de promoció de la participació.

Després de les eines utilitzades pels governs locals (els consells municipals de medi ambient, els reglaments de participació ciutadana i les auditories ambientals), en aquest apartat s’exposen altres eines de participació, menys conegudes i que obren tot un món de possibilitats a la promoció de la participació ciutadana en general: es tracta d’eines que poden ser utilitzades per qualsevol agrupació de ciutadans, però també pels ajuntaments, adaptant-les sempre a la seva realitat concreta. Els instruments que descriurem a continuació poden ser classificats en tres grups:

temàtics, tracten un tema concret, però la participació no està limitada a actors o afectats del tema;

sectorials, poden tractar temes d’interès del sector o poden servir per donar la perspectiva d’aquell sector respecte a un tema concret (les persones i entitats participants provenen del sector en qüestió);

generals, poden tractar tots els temes i la participació no està limitada a cap sector; són adequats per aplegar tots els sectors del municipi o territori determinat.

També identifiquem l’àmbit més adequat per aplicar un instrument concret, així com també la seva durada o temporalitat.

Si són emprades de manera respectuosa, les eines de participació que presentem tenen el potencial de contribuir a reduir els conflictes i de crear un ambient més harmoniós. L’aparició de problemes entre els actors implicats en les activitats de l'Agenda XXI Local no ha de considerar-se un fracàs, sinó prova del bon funcionament del procés de participació. Els conflictes sense solució immediata tenen un gran valor, sempre que el tracte entre els protagonistes hagi estat just i respectuós: la discussió oberta serveix per aclarir els assumptes tractats i per entendre millor les posicions oposades.

Com que alguns dels instruments poden pertànyer a més d’un grup (p.ex., els consells consultius de ciutadans són temàtics i sectorials alhora), presentem els instruments en forma de llistat, sense classificar-los per grups. Les eines de les que tenim més informació —els nuclis d’intervenció participativa (NIP), els fòrums d’innovació social i les taules rodones per la sostenibilitat— figuren al final del llistat.

4.2.1. Fòrums temàtics  

• Tipus: Temàtic, sectorial o general. Àmbit: Local. Temporalitat: Puntual.
• Descripció: Els fòrums temàtics poden prendre moltes formes, des d’una trobada oberta a tota la comunitat i amb assistència general, a una reunió més reduïda i més enfocada a detalls concrets. La participació és voluntària, però l’objectiu és tenir una assistència força representativa de les persones afectades pel tema tractat. Hi ha un moderador neutral, que anima la participació de tothom i que assegura que totes les opcions o posicions siguin considerades, que ningú utilitzi l’espai per tal d’imposar les pròpies opinions, que hi hagi un ambient adequat a l’anàlisi d’alternatives, i que la gent escolti.
• Avantatges: Promouen l’educació ciutadana i la participació en diàlegs organitzats sobre qüestions d’interès. Permeten als ciutadans que hi participen plantejar qüestions no definides prèviament.
• Inconvenients: No són representatius; són poc flexibles i no donen prou temps als participants per fer-se una opinió informada o fer aportacions concretes i ben desenvolupades.
• Observacions: Aquests fòrums quan van sorgir als EUA cercaven difondre informació i millorar el procés de deliberació entre la població. Inicialment, aquests fòrums d’iniciativa ciutadana eren una resposta al sistema polític nord-americà, al qual s’acusava de no representar adequadament als ciutadans. Més endavant, alguns municipis d’Anglaterra i d’altres països han promogut fòrums temàtics per sondejar opinions informades dels ciutadans.

4.2.2. Comissions de treball

• Tipus: Temàtic. Àmbit: Local. Temporalitat: Puntual o periòdic, en funció dels objectius que es vulguin assolir.
• Descripció: Sota el nom de comissions de treball (o taula cívica) s’inclouen tots els grups impulsats per l’ajuntament o per entitats i que estan formats per membres del consistori, tècnics municipals, ciutadans particulars i representants de col·lectius amb interessos ambientals. L’objectiu de les comissions és promoure i desenvolupar projectes de millora ambiental, amb el suport econòmic i tècnic de l’ajuntament.
• Avantatges: Acostumen a tenir la capacitat de fer avançar projectes concrets.
• Inconvenients: No són representatives, però això és una precondició per a la seva tasca: en ser grups que desenvolupen projectes concrets, el tamany reduït i la presència d’especialistes és essencial per als seus objectius.
• Observacions: Poden ser impulsades pel consell de medi ambient, per un fòrum, o per qualsevol òrgan municipal.

4.2.3. Reunions amb grups específics

• Tipus: Sectorial. Àmbit: Local, però es presta a experiències a escales més grans. Temporalitat: Puntual.
• Descripció: L’objectiu és obtenir opinions informades de grups concrets. Es tracta de trobades o entrevistes informals entre persones de grups infra-representats en l’àmbit públic (ex. mestresses de casa, immigrants, aturats, professionals joves...), guiades per un moderador independent de l’Administració. Un equip extern coordina les reunions i elabora un informe sobre els resultats.
• Avantatges: Permeten conèixer el punt de vista de persones que solen respondre poc a les crides a la participació oberta. A més, l’ambient relaxat i obert es presta a que els participants s’expressin lliurement i s’atreveixin a fer propostes que, en altres contextos, possiblement no tindrien veu.
• Inconvenients: El seu avantatge pot ser un inconvenient: no representa a la comunitat general.
• Observacions: Tècnica basada en la recerca de mercats i en la satisfacció del consumidor; es pot veure com una mena de prova de satisfacció amb el govern (entès com a producte) o projecte concret.

4.2.4. Consells consultius de ciutadans

• Tipus: Temàtic o sectorial. Àmbit: Local, però es presta a experiències a escales més grans. Temporalitat: Continu o puntual.
• Descripció: Un consell consultiu és un instrument per conèixer opinions de grups amb un interès o referència especial respecte al tema de discussió i per crear un espai on es poden elaborar propostes, fer recomanacions i resoldre conflictes. És un òrgan que pot ser convocat de forma regular, variant de tema entre sessions o aprofundint en un tema discutit prèviament. / Un consell reuneix persones que comparteixen interessos especials, o un lloc concret, juntament amb experts o convidats, segons el cas. / Es pot establir diversos consells consultius en una mateixa comunitat, segons la necessitat d’aprofundir i treballar en temes concrets.
• Avantatges: Permeten aprofundir en un tema concret i fer seguiment de les accions que afecten el lloc o l’interès en qüestió. / Permeten aprofitar l’experiència i els coneixements especialitzats dels participants per al benefici de la comunitat general.
• Inconvenients: Per definició no són representatius de la comunitat general.
• Observacions: Es basen en un reconeixement de les anomenades “comunitats d’interès”: comunitats que comparteixen una preocupació o condició i transcendeixen els límits territorials (p. ex., els membres d’una minoria ètnica, o els afectats per una mateixa circumstància mediambiental), i les “comunitats de lloc”: comunitats unides pel fet de compartir una mateixa referència geogràfica, no necessàriament coincidint amb els límits concrets del territori (p. ex., els residents de la costa).

4.2.5. Sessions d’estudi

• Tipus: Temàtic. Àmbit: Local. Temporalitat: Puntual.
• Descripció: Les sessions d’estudi són un instrument per obtenir opinions informades de participants que s’han ofert a participar a canvi d’una petita compensació econòmica. Són petits grups de 5-8 persones que es reuneixen, almenys en tres ocasions, amb un voluntari / coordinador tècnic, que facilita la discussió sobre un tema concret. / Els participants no han de tenir cap interès especial o experiència prèvia per tal de prendre-hi part. De fet les sessions d’estudi estan pensades per apropar temes difícils o novedosos a la “gent del carrer” / Hi ha una sèrie de pautes pensades per conduir la conversa, assegurar que els participants escoltin i respectin els punts de vista dels altres i encoratjar la seva participació. / Els participants reben materials d’estudi i preparació.
• Avantatges: Són espais on els participants poden aprofundir un tema concret, i aportar possibles recomanacions.
• Inconvenients: No són representatius de la comunitat general, ni de grups concrets,.
• Observacions: Són semblants als fòrums temàtics, però es distingeixen pel tamany més reduït i pel fet de reunir-se en vàries ocasions; / S’inspiren en una llarga tradició sueca. Acostumen a tenir la seva base en estar organitzades en col·laboració amb institucions o entitats cíviques (esglésies, sindicats, associacions de veïns).

4.2.6. Portes obertes

• Tipus: Temàtic. Àmbit: Local. Temporalitat: Puntual.
• Descripció: Portes obertes és un pas previ a un procés deliberatiu, amb assistència dels interessats. És una eina senzilla que es basa en la pràctica de convidar al públic general a visitar la “casa” del govern municipal o d’un projecte concret. / Es fa en un lloc que puguin veure’s mostres i models del pla o projecte en qüestió. Els participants poden anar-hi quan vulguin, durant l’horari establert, per tal d’examinar els models i les mostres. / Els participants parlen amb els representants del govern local i/o persones preparades per a rebre’ls.
• Avantatges: És una manera de crear una interacció informal entre govern i ciutadans, que trenqui les distàncies formals entre ciutadà i govern, així com els prejudicis
• Inconvenients: El seu abast és limitat a l’intercanvi d’informació i a la recollida de les primeres reaccions dels ciutadans. / No és representativa.
• Observacions: És una eina qualitativa que permet un primer sondeig informal sobre un o més temes.

4.2. 7. Teledemocràcia: participació telemàtica

• Tipus: Temàtic, sectorial o general. Àmbit: Local, regional, estatal, internacional. Temporalitat: Continu o puntual.
• Descripció: La Teledemocràcia és una fórmula molt recent i es refereix a tot tipus d’interacció entre els càrrecs públics i la ciutadania a través d’eines telemàtiques. Aquí només ens referirem a l’ús d’Internet com a mitjà de comunicació i interacció entre l’Administració pública i la població. És un mitjà per a la participació, però l’ús que se’n fa depèn de les prioritats i objectius dels promotors.
• Avantatges: Facilitat d’accés, capacitat d’interacció, velocitat, baix cost... / Representa la possibilitat de govern obert. / És un mitjà de participació especialment adient per als joves: són els que millor s’entenen amb les noves tecnologies, alhora que acostumen a ser els més allunyats de l’esfera pública.
• Inconvenients: Manca de representativitat. No tothom té accés a un equip informàtic adequat, ni té el domini necessari de les aplicacions informàtiques (en el futur probablement s’aniran veient noves fórmules més accessibles al públic general, p.ex. utilitzant una combinació de la informàtica i la televisió). / No hi ha mecanismes clars de control de la qualitat de la informació.
• Observacions: Els desenvolupaments en la tecnologia de comunicacions i la informació sempre ha influït en el procés democràtic. / Les noves tecnologies poden ser un complement a altres processos democràtics. Per exemple, ja s’han realitzat experiències de congressos oberts a participants per Internet, i utilitzant el mateix mitjà, alguns càrrecs públics realitzen diàlegs en directe amb ciutadans i ciutadanes. P.ex., el Fòrum Català per Repensar la Societat experimenta amb la telemàtica com a eina eficaç de participació, tot estructurant la informació en forma de propostes que cal presentar, conèixer i valorar.

4.2.8. Tallers de futur

• Tipus: General. Àmbit: Local o regional. Temporalitat: Puntual.
• Descripció: El taller de futur és un exercici que permet elaborar plans d’acció en base a les opinions i els valors dels participants. Reuneix durant 3 dies a representants de diferents grups d'interès i a qualsevol persona o entitat que hi tingui interès. La idea és crear una visió del futur compartida per una comunitat. / En diferents moments treballen tots junts, en comissions específiques o grups petits. / Durant el curs de la trobada, els participants treballen en 5 aspectes: (1) recordar el passat; (2) explorar el present; (3) crear escenaris ideals del futur; (4) identificar una base comuna; (5) elaborar plans d'acció.
• Avantatges: És un instrument que ajuda a trobar els punts d’acord, per tant és útil per prevenir conflictes. / Pot ser fàcilment impulsat per una associació.  
• Inconvenients: Representativitat relativa, en estar format per grups de sectors i d’interessos concrets.
• Observacions: L'eix de la feina és identificar un punt de trobada per al futur desitjat. / Quan hi ha diferències no resoltes, se’n pren nota, però no s'interromp el procés.

4.2.9. Conferències de consens

• Tipus: Temàtic. Àmbit: Originalment estatal, però pot ser aplicable en altres contextos. Temporalitat: Puntual.
• Descripció: Una conferència de consens és un instrument per obtenir opinions informades de ciutadans que s’han ofert a participar a canvi d’una compensació econòmica. Es tracta de fòrums en els que els ciutadans dialoguen amb experts sobre assumptes científics que són polèmics i/o sensibles (p.ex., biotecnologia aplicada als aliments). / Els participants poden fer les preguntes que vulguin als experts, escolten les respostes, dialoguen, arriben a un consens, i informen sobre el procés en una conferència de premsa.
• Avantatges: Proporciona la informació, el temps i un àmbit adients a la formació d’opinions raonades.
• Inconvenients: Se seleccionen els participants a través d’un anunci al diari: no són representatius de la població general ni de grups específics. / Són relativament cares, per la participació d’experts, l’elevat número de trobades presencials i la compensació econòmica que reben els participants.
• Observacions: Abans de trobar-se amb els experts, els participants s’han reunit per fer sessions preparatòries durant dos caps de setmana; fins i tot s’envien preguntes escrites als experts per tal que aclareixin els seus dubtes al màxim abans d’arribar a les conferències.

4.2.10. Reunions deliberatives

• Tipus: Temàtic. Àmbit: Originalment estatal, però pot ser aplicable a altres contextos. Temporalitat: Puntual.
• Descripció: Una enquesta deliberativa és un instrument per obtenir opinions informades d’uns quants centenars de persones triades a l’atzar. Els participants es reuneixen un divendres i un dissabte, dividits en grups petits. / Durant aquest temps poden parlar amb experts i representants polítics sobre temes concrets. / Els participants responen a una enquesta abans i després de les sessions. La idea és mesurar com canvien les opinions com a conseqüència de la seva participació en aquesta experiència. Hi sol haver un canvi palpable entre les opinions expressades en la primera i l’última enquesta..
• Avantatges: Són processos d’informació i discussió política entre ciutadans comuns, que solen manifestar un interès progressiu per qüestions complexes i col·lectives.
• Inconvenients: No arriben a ser representatius: la mostra resulta petita en proporció a la població representada. / Possibles condicionaments pel fet de rebre molta atenció dels mitjans de comunicació i de treure els participants del seu entorn quotidià. / Són cares quan els participants són remunerats.
• Observacions: És un instrument que pretén conciliar la igualtat política i la deliberació, com a intent de superar les deficiències de la democràcia a gran escala.

4.2.11. Investigació-Acció-Participació (IAP)

• Tipus: Temàtic o general. Àmbit: Local. Temporalitat: Continua.
• Descripció: IAP és un mètode d’estudi i acció que implica els ciutadans en el mateix procés d’investigació. Els ciutadans deixen de ser “objectes d’estudi” i passen a ser protagonistes i gestors de les accions que van sorgint. Hi ha 3 fases: l’autodiagnòstic, el treball de camp i primeres propostes, i les conclusions i propostes d’acció. / Unes característiques distintives inclouen: una reunió inicial amb totes les entitats que hi puguin tenir interès, una comissió de seguiment (ciutadana) que controla tot el procés (amb reunions bimestrals o trimestrals); i la incorporació dels ciutadans en un grup mixt amb els investigadors on es debaten i acorden els principals temes de l’estudi. / Com a resultat, es creen grups de treball de ciutadans que tenen autonomia i continuïtat, actuant com a plataformes i dinamitzadors de la participació social en la comunitat.
• Avantatges: En el plantejament d’aquest instrument és fonamental la participació de la comunitat en la definició dels objectius i el mètode del projecte a realitzar. / Fa servir diverses tècniques d’investigació per tal d’aprofundir en el problema o situació d’estudi.
• Inconvenients: No és una mostra aleatòria, sinó una implicació voluntària dels ciutadans. / Suposa la contractació d’un equip d’investigadors coneixedors d’aquesta tècnica. / Requereix cert temps: l’IAP és, per definició, un procés gradual.
• Observacions: S’ha utilitzat aquesta metodologia principalment a Sudamèrica, on va sorgir d’un conjunt d’escoles crítiques d’investigació social i pedagogia social. / El Congrés Internacional de Moviments Socials (CIMS) proporciona informació detallada sobre el seu plantejament i funcionament.

4.2.12. Nuclis d’intervenció participativa i consells ciutadans

• Tipus: Temàtic. Àmbit: local o regional (més adequat per a l’àmbit local). Temporalitat: Puntual.
• Descripció: Un Nucli d’Intervenció Participativa és un instrument que submergeix els ciutadans participants (escollits a l’atzar) en una dinàmica intensiva (3-5 jornades completes) d’estudi i deliberació sobre una qüestió difícil o polèmica que afecta un sector ampli de la comunitat. El procés té uns paràmetres i passos pensats per: (a) evitar condicionaments relacionats amb la dinàmica de grups (un “nucli” pot aplegar entre 25 i 75 persones, i aquest es divideix en altres grups més petits de 5 a 25 persones, tot i que la composició dels grups pot variar entre les sessions); (b) facilitar els mitjans i condicions perquè els participants puguin prendre decisions contrastades i raonades (permisos i incentius per assegurar la participació en jornada completa durant el Consell; presentació detallada de l’assumpte per part dels tècnics, experts i grups d’interès; visites sobre el terreny); (c) al final del procés, alguns dels participants formen un comitè de seguiment que controla l’elaboració d’un "dictamen ciutadà", que s’acaba fent públic.
• Avantatges: Basat en el consens. / Neutralitat. / Condicions per una participació directe de cada individu. / Trenca amb la tradicional separació entre “experts” i “ciutadans” . / Informació àmplia i contrastada, apropant els ciutadans als problemes implicats en cada opció. / Transparència. / Per aquests motius, és un instrument especialment útil per tractar temes conflictius. / Cost relatiu: en cas de conflicte greus, quin seria el cost d’haver-lo estalviat?
• Inconvenients: Possibles condicionaments en la formació de la pregunta, o en el comportament del moderador. / La mostra aleatòria garanteix la representativitat?. / Un cost apreciable, al qual cal afegir la contractació d’un equip extern per moderar i elaborar resultats. / Pot costar que les associacions hi donin el seu suport (o per falta de confiança respecte a la institució impulsora o per por de perdre el seu “monopoli” en la representació local). / En general, els participants escullen entre diferents propostes donades, i pressionats per limitacions de temps: així, és difícil que el procés produeixi respostes innovadores.
• Observacions: S'ha aplicat a un ampli ventall de temes (conflictes energètics, problemes de trànsit, etc.). / Per tal de fer l’experiència més representativa, es poden organitzar diversos NIP’s simultanis sobre el mateix assumpte, i en llocs diferents. / És convenient que les qüestions tractades tinguin una significació real i actual, que despertin l’interès de la comunitat. / Per evitar manipulacions partidistes, el consell hauria de comptar amb el recolzament i l’acord de tot el consistori de l’ajuntament o administració que n’és promotora. / L’instrument es fa més flexible i obert si els participants s’interessen en els detalls de l’agenda i el procés.

4.2.13. Fòrums d’innovació social  

• Tipus: Temàtic o general. Àmbit: En principi, local, però pot ser aplicable a altres contextos. Temporalitat: Puntual.
• Descripció: Un Fòrum d’Innovació Social és un instrument per generar propostes a partir dels diagnòstics i objectius formulats pel propi grup. Qualsevol col·lectiu existent o que es forma per tractar a fons un problema de cara a trobar-hi solucions. El col·lectiu es reuneix per petits grups (5-7 persones) que tenen un temps perquè cada personaescrigui en un formulari quins són els problemes més importants que s’han de resoldre. Després d’uns minuts, cadascuna llegeix la seva breu llista de problemes i entre totes trien els més significatius. Tot seguit es reuneix el plenari i cada grup exposa els problemes que ha detectat. De la llista, cada participant tria el problema que vol tractar més a fons i es formen nous grups. De nou, cada participant repeteix el procediment d’escriure, compartir i triar, en aquest cas, primer els objectius a assolir i segon, els mitjans per atènyer-los. Després d’aquestes rondes, es troba de nou tothom en plenari i es posen en comú les propostes per resoldre els problemes. Es poden debatre i es poden fer grups per estudiar i posar en marxa un pla d’implantació de les propostes triades. Es pot fer una o vàries sessions de 2 a 4 hores de durada.
• Avantatges: És un procés en què el protagonisme i la responsabilitat és dels propis implicats tant en la definició dels problemes com en els objectius i els mitjans per intentar resoldre’ls.
• Inconvenients: Els grups acostumen a formular bé els problemes i els objectius però en general els costa molt definir mitjans concrets. Aquesta mancança és general i afecta la majoria de dinàmiques socials.
• Observacions: Els Fòrums d’Innovació Social tenen l’avantatge de fer evident la manca de capacitat per passar del diagnòstic, els ideals i la crítica a formular propostes operatives; a partir d’aquí el grup es por esforçar en canviar d’actitud i buscar resultats.

4.2.14. Taules rodones per la sostenibilitat

El nom de “taula rodona” en el món anglosaxó va més enllà de l’ús corrent a casa nostra (taula rodona = conferència amb diversos ponents) i fa referència al procés col·lectiu en el qual tots els participants tenen el mateix dret a expressar-se.

En aquest sentit, les “taules rodones per la sostenibilitat” són una eina a través de la qual els residents en una comunitat (un microcosmos que reflecteix la diversitat d’interessos presents) poden treballar en un fòrum obert per emprendre iniciatives locals per a la sostenibilitat, resoldre conflictes que hi estiguin relacionats i anar construint relacions de comprensió mútua. Tots els membres de la comunitat tenen veu, i cada perspectiva té el mateix pes. Encara que l’Administració pot impulsar una taula rodona, la majoria (i potser les que han tingut més èxit en assolir els seus objectius) són iniciatives ciutadanes o comunitàries.

Quadre 4.2. Taules rodones: criteris i funcions

En vista dels criteris i funcions de les taules rodones, els consells de medi ambient podrien ser considerats “taules rodones d’iniciativa municipal”. No obstant això, en base a l’extensa experiència amb les taules rodones a la Columbia Britànica (Canadà), la Taula Rodona Nacional Canadenca sobre l’Economia i Medi Ambient ha identificat importants diferències entre les taules rodones d’iniciativa municipal i les que sorgeixen de la comunitat. Comparem-les:

A. Taules Rodones d’Iniciativa Cívica

Avantatges

- Generalment gaudeix d’un suport generalitzat entre la comunitat, que la veu com una resposta al complex entramat de la gestió pública.

- Una participació àmplia sorgeix de forma natural, pel fet de ser una iniciativa sorgida de la mateixa comunitat.

 - En ser independent, els fracassos reals o percebuts del govern local no haurien d’afectar-la.

Inconvenients

- Corre el perill de que les seves recomanacions i propostes tinguin poc ressò.

Per augmentar el seu grau d’influència sobre el govern municipal i per millorar la comprensió entre la Taula i l’Administració, es pot convidar a polítics i tècnics a formar part de la taula (sense vot), o es pot formar un comitè d’enllaç;

• Pot ser que els mitjans de comunicació triguin a donar-li l’atenció que es mereix.
• Els seus progressos reals en trobar maneres de fer front als reptes de la sostenibilitat ha de donar-li un perfil públic. En tot cas, es pot complementar amb campanyes dirigides a la premsa;
• Pot resultar més difícil arribar a acords de col·laboració amb entitats públiques i privades.

La implicació de tots els sectors presents al municipi ha d’ajudar a superar aquest obstacle. La bona comunicació i èxits passats també ajuden.

B. Taules Rodones d’Iniciativa Municipal

Inconvenients

- En ser una iniciativa de l’Ajuntament, es pot dubtar de la seva legitimitat com a representació neutral dels interessos dels ciutadans.

- Una forma d’esvair els dubtes és treballar amb la màxima transparència possible, i la implicació de tots els membres en l’elaboració de les pautes de funcionament.

- Pel mateix motiu, pot costar convèncer als convidats que els interessa participar.

Una forma de motivar la participació i la confiança en l’instrument és convocar les persones i grups arran d’un o varis temes comuns que serveixin d’impuls;

- Pot ser relacionada amb fracassos del govern local, erosionant així el seu suport popular.

És important que es defineixi clarament respecte als assumptes polèmics. La transparència de la seva actuació també pot ajudar a contrarestar aquesta percepció.

Avantatges

- En tenir caràcter oficial, les seves recomanacions són rebudes amb certa atenció dins l’Ajuntament, tot i no ser un cos decisiu ni resolutiu;

- pel mateix motiu, té un perfil públic i crea una certa expectativa entre la població local i la premsa;

- aquest perfil pot influir positivament en qüestions de finançament d’activitats concretes i en la participació i l’interès popular.

       2.1. Introducció

            2.1.1. L'analogia del pont

            2.1.2. Els responsables del canvi

        2.2. Entitats i col·lectius ciutadans

            2.2.1. Entitats ecologistes, culturals i de nous estils de vida

            2.2.2 Entitats cíviques i culturals

        2.3. Les empreses i els agents econòmics

        2.4. Les administracions públiques

2.1 Introducció

Les associacions de ciutadans han pres la iniciativa en els afers que afecten el futur de la humanitat i han aconseguit introduir en el debat públic i polític una visió de la situació actual del món plena de problemes i d’amenaces.

Tot i l’èxit impensable que aconsegueixen sovint les mobilitzacions ciutadanes, segueix oberta la qüestió de com resoldre democràticament el desafiament local i global plantejat per un sistema socioeconòmic que produeix alhora grans quantitats de riquesa i de destrucció.

L’aplicació de l’Agenda XXI als municipis és un intent d’obrir canals de diàleg i punts de trobada entre els plantejaments oficials i els plantejaments de grups i col·lectius alternatius. No es tracta, doncs, d'”un altre programa de medi ambient”, sinó de replantejar el funcionament de tots els sectors de la societat. Per aquest motiu, la resposta a aquest repte és impossible sense la implicació i la cooperació de tota la societat.

2.1.1. L’analogia del pont

Per il·lustrar el protagonisme de totes les persones i grups que intervenen en aquest procés podríem pensar en la construcció d'un pont. Efectivament, un pont ens permet passar d'una riba a l'altra. I nosaltres estem ara en la riba de la societat ecològicament i socialment insostenible. La diferència entre la construcció del nostre pont imaginari i els ponts de veritat és que gairebé no sabem què hi ha a l'altra banda. Ara per ara, només en tenim algunes idees, de la mateixa manera que també sabem algunes coses sobre com ha de ser el pont cap a la societat sostenible.  

I per tant, com ha de ser el pont?

En primer lloc, hauria de ser un pont ecosistèmic, basat en tecnologies que permetessin la seva integració en la natura, alhora que hauria d’acomplir requisits de justícia social. Unes i altres condicions en la construcció del pont es recolzen en les idees que ja existeixen en la societat, i que han desenvolupat recentment una sèrie de persones i d’institucions, i que l'A21L intenta recollir en els principis exposats.

La societat, en el llarg procés de construcció del pont, ha d’interpretar correctament aquests principis, que són els plànols de què disposa. En cas d’error, el pont no seguiria la direcció prevista i ens portaria a una societat que potser seria diferent, però que continuaria relacionant-se de manera no sostenible amb el medi.

Són les persones les que construeixen el pont d’aquesta analogia, a partir dels únics materials de què disposen: els valors, les idees, les propostes i, les distintes formes d'organitzar-se -que ja existeixen i què poden implantar-se- per tal d'optimitzar els esforços i les accions.

Què fem o què pensem les persones que pot ajudar a construir aquest pont?; en quina mesura, com i perquè podem dir que som protagonistes de l'establiment de mecanismes que faciliten el camí cap a la societat sostenible? Veiem-ho en els apartats següents.

2.1.2. Els responsables del canvi

Es podria dir que les persones som l’ingredient essencial per poder construir el pont cap a una societat sostenible. Els ciutadans, de manera individual, i també organitzats en diferents tipus de grups, associacions i col·lectius, construïm diferents elements del pont.

Però, totes les persones juguem un paper diferent en la societat. Per anar més enllà de la confusa divisió entre Estat i Societat Civil que sovint es fa servir, proposem pensar en tres àmbits -les administracions, els agents econòmics i la ciutadania- on podríem situar les persones, els col·lectius i les institucions en funció dels seus interessos i motivacions en relació als procés de bastir una societat ecològicament i socialment sostenible.

Tot i que les relacions entre aquests tres àmbits funcionen a molts nivells i amb diferents intensitats, voldríem destacar aquí el paper preponderant de les interpretacions econòmiques de caïre monetari que condicionen bona part de les actuacions i interpretacions sobre les relacions entre la societat i el medi ambient, i que estan vinculades tradicionalment a les empreses. Tal com ja hem explicat en el primer capítol, s'imposa que aquest tipus de relacions canviïn de cara a la implantació de processos de sostenibilitat, donant pas a tota una série de modificacions a la manera com aquests tres sectors es relacionen entre ells i amb el medi ambient.

Així, ens trobem ara amb que bona part dels valors i idees que haurien d'emmarcar aquest procés provenen, en bona part, del sector de la ciutadania. Tanmateix, és imprescindible que l'administració estableixi el marc bàsic de les actuacions i garanteixi la seva continuïtat. I segueix sent necessari que l'empresa aporti, des de la seva experiència, els mecanismes de distribució i producció que són necessaris per a tota la societat en el context de respecte al medi ambient.

2.2. Entitats i col·lectius ciutadans

2.2.1. Entitats ecologistes, culturals i de nous estils de vida

El pont de la nostra analogia s’ha de construir sobre fonaments ben estables. Aquests fonaments són aquells valors, principis ètics, coneixements i experiències que siguin compatibles amb una societat sostenible. Les idees, pautes o energia que promouen les entitats, persones i grups que elaboren i viuen aquests valors preparen el terreny per a la construcció d’una societat sostenible i reforcen cada nova iniciativa que es pren en aquesta direcció.

En aquest sentit les associacions ciutadanes que són especialment favorables a l’aplicació de les Agendes 21 Locals, són en la seva majoria entitats no-lucratives i de col·lectius socials que estan presents a quasi tots els municipis i representen punts de vista i preocupacions concretes relacionades amb el medi ambient. En tractar-se d’organitzacions ciutadanes, la seva representació en les activitats de l'Agenda XXI Local és imprescindible, alhora que poden aportar coneixements del medi local, experiència concreta i iniciatives molt valuoses. Cadascuna d'aquestes entitats i col·lectius pot enfocar la seva participació en l’aplicació de l’Agenda XXI Local des del seu àmbit d’actuació habitual.

a) Grups, associacions i moviments ecologistes

La societat industrial fa malbé les seves pròpies condicions de producció, particularment les condicions ecològiques. Aquesta situació ha provocat reaccions socials de protesta, que molt sovint s'han materialitzat a nivell organitzatiu en forma de moviments ecologistes.

Aquests nous moviments socials no s’oposen només a les empreses que perjudiquen d’alguna manera el medi ambient, sinó també a l’Estat, responsable de permetre i legislar les característiques actuals de les condicions de producció.

El moviment ecologista aposta perquè la Natura no entri en la lògica del mercat ni estigui al servei de l’Estat. S'entén, doncs, que les lluites contra la contaminació de l’aire a les ciutats, pels espais verds, contra l’especulació urbana, i per la qualitat de l’aigua siguin, en efecte, lluites contra els agents econòmics causants dels problemes, ja es tracti d’agents industrials, immobiliaris o financers, amb derivacions cap a les polítiques públiques que afavoreixen el creixement d'aquestes empreses.

La comprovació que les pessimistes previsions científiques sobre problemes mediambientals s’estan acomplint ha contribuït a canviar l’orientació de l’opinió pública i a fer-la més conscient dels grans reptes i perills ecològics del planeta. També les activitats i la tasca pedagògica dels moviments i organitzacions ecologistes han afavorit de forma notable aquesta sensibilització. Davant de situacions de conflicte, el moviment ecologista té formes pròpies d’organització, participació i denúncia, amb una àmplia tradició arreu del món occidental, que segueixen sent vigents.

Per tant, la participació dels grups ecologistes en el procés d’aplicació dels criteris de la sostenibilitat és, per molts motius, clau:

• poden aportar informació (estudis, centres de documentació, experiències concretes), principis, iniciatives i estratègies pròpies, que poden servir per materialitzar projectes que demostren la viabilitat de les iniciatives sostenibles;

• poden fer tasques de seguiment i denúncia, alhora que faciliten la connexió amb xarxes cíviques de recollida d’informació i novetats d'arreu del mon;

• poden ser bons difusors d'informació sobre el desenvolupament de l'Agenda XXI Local, i tenen un paper important com animadors;

• les seves crítiques poden ser molt útils de cara a trobar solucions ben encarrilades i consensuades, i per tant, eficaces i duradores;

• poden donar legitimitat al procés, mentre que la seva absència és un senyal que alguna cosa falla en el procés.

La fórmula organitzativa més senzilla i estesa és la dels grups o col·lectius locals, que poden formar coordinadores o entitats territorials de tipus comarcal (a Catalunya, aquest és el cas dels Grups per a la Defensa del Ter i de la Plataforma Mon Salat del Bages). En una escala intermèdia —per no parlar de les agrupacions a escala internacional— tenim el cas de les entitats regionals (com el DEPANA a Catalunya), i els comitès i plataformes regionals, com ara la Plataforma Cívica per a la Reducció de Residus.

b) Entitats i associacions culturals, d’estudi i d’informació

Sota aquest nom s'agrupen les entitats i col·lectius vinculats al món de la cultura, , grups de recerca i estudi, museus locals, publicacions i mitjans de comunicació, que tenen com a principal objectiu estudiar i difondre entre la població algun aspecte de la vida cultural del municipi i/o de la comarca. Generalment publiquen periòdicament un butlletí que fan arribar als seus associats informant de les activitats que realitzen durant l’any. Les entitats amb més tradició o amb un major nombre d’associats publiquen una revista d’informació relativa al seu àmbit d’actuació, que és difosa entre les llibreries del municipi.

El paper que poden jugar aquestes entitats en el procés d’elaboració i aplicació de les Agendes XXI Locals és molt important; les persones que formen part d’aquestes entitats:

• tenen un coneixement excepcional —per formació professional o per afecció— de les característiques socioterritorials del municipi;

• tenen la possibilitat de fer arribar als ciutadans la informació bàsica i el seguiment que el procés necessita;

• són relativament poques, però tenen un pes específic molt important dins de la vida social i cultural del municipi;

• són en una posició ideal per a plantejar la crisis ambiental com una qüestió cultural. Amb les seves actuacions poden ajudar a aprofundir en qüestions globals que tenen a veure amb temes i problemes locals.

2.2.2. Entitats i col·lectius socials

La població, en la seva àmplia heterogeneïtat de formes i interessos, s'ha organitzaten múltiples formes que tenen a veure amb els temes que afecten al ciutadà en la seva vida quotidiana (com la salut, el barri, les festes i l'esplai ....). Degut a la seva immediatesa i a la facilitat de comprensió i d'implicació personal i col·lectiva dels aspectes que tracten, constitueixen un nucli ideal per a la transmisió de nous valors ambientals, alhora que es configuren com a eixos vertebradores i transversals entre tota la societat de cara a la discussió i adopció dels canvis que ha d'abordar el procés de transformació cap a la nova societat sostenible.

a) Les associacions de veïns

Les associacions de veïns (AA.VV.) agrupen un gran nombre de ciutadans que comparteixen un espai concret del municipi.

• El seu paper és defensar la qualitat de vida i els interessos del conjunt de veïns d’un barri; per això tenen un pes important en el moment en què els ajuntaments prenen decisions que les afecten.

• Les AA.VV tenen un coneixement molt valuós de les mancances i necessitats del barri, i també de les possibilitats d’introduir amb èxit nous models d’organització de la vida quotidiana del barri (trànsit, transport públic, recollida d’escombraries, espais públics, etc...).

• A causa de determinats problemes d’especial rellevància ambiental, les AA.VV. desenvolupen una part de les seves activitats de manera coordinada amb els grups ecologistes: és freqüent trobar-les implicades en la formació de plataformes ecologistes, com en els casos ja esmentats de les plataformes Mon Salat i per la Reducció de Residus, així com en la Plataforma de l’Aigua.

Moltes AA.VV. tenen un local social on realitzen activitats socioculturals pel barri; per això, a més d’implicar-se en l’elaboració de les Agendes 21 Locals, les AA.VV.:

• poden constituir-se en punts fixos d’informació i seguiment del procés en el barri, amb un responsable de recollir i difondre informació;

• poden ser un bon lloc on adreçar els veïns per difondre i donar a conèixer els aspectes més essencials i bàsics de L’Agenda 21 Local del municipi;

• poden ajudar a sensibilitzar i animar a la gent del barri a través de tallers sobre reciclatge, compostatge, estalvi energètic, activitats específiques (plantació d’arbres...), excursions a entorns naturals amb finalitats educatives i d’oci, passejades comentades pel barri i la ciutat, etc.  

b) Grups de gent gran

Que la gent gran hagi reduït les seves obligacions professionals i/o familiars, no implica que s’hagi de retirar de la vida pública i social. De fet, la gent gran:

• té referències personals sobre el medi ambient que provenen de la seva experiència directa i que els més joves només poden descobrir a través de llibres, contes, fotos... Aquesta memòria històrica, a vegades no tant llunyana, és un coneixement que no s’ha de malbaratar: i que pot ser una font d’informació molt valuosa a l’hora de planificar iniciatives encaminades a restaurar o crear equilibris dins els ecosistemes locals.

• disposa sovint de temps lliure i, en molts casos, desitja aprofitar aquest temps amb activitats gratificants, amb una certa projecció social. Aquest oferiment de temps, energia i coneixements pot (a) trobar una sortida adequada als comitès relacionats amb l’Agenda 21; (b) inspirar accions concretes, col·laboracions amb altres persones i grups; (c) traduir-se en feines voluntàries en centres educatius; etc. La voluntat de col·laborar és l’única precondició a la seva participació.

c) Escoles i grups de mestres

Moltes escoles i grups de mestres han anticipat les A21L: ja fa temps que estan desenvolupant programes d’educació ambiental. Alguns mestres van més enllà de l’educació i passen a l’acció, tot animant els alumnes a netejar espais naturals, a fer recollida selectiva d’escombraries a casa, etc. Les visites a la natura són ara força habituals per als alumnes. La importància d’aquesta labor no pot ser subestimada. Tanmateix, les escoles i grups de mestres han d’estar oberts a les noves oportunitats d’educació ambiental dels nens que sorgeixen de l’aplicació de l’A21L, alhora que són conscients dels efectes difusors que poden tenir aquestes activitats en l'entorn familiar dels nens i dels adolescents.

En relació a aquest punt, els ajuntaments poden donar un cop de mà, proporcionant informació als educadors sobre punts de trobada, possibilitats per a projectes conjunts, kits ambientals per als nens, i altres activitats que donin protagonisme als nens.

d) Entitats d’oci i clubs esportius

Moltes vegades, la gent físicament activa també té interès en ser activa social i políticament. Per això, l’Agenda XXI Local els ha d’oferir l’oportunitat de mobilitzar-se a partir del repte de la sostenibilitat. La seva participació pot començar amb la sensibilització dels seus membres, i estendre’s a l’organització d’activitats físiques amb beneficis ambientals (p.e., recollida dedeixalles als parcs urbans, neteja de les branques mortes als boscos, dies de promoció de la bici com a mitjà de transport, etc... ).

Els assistents al Congrés Mundial sobre l'Esport i Medi Ambient celebrat a Barcelona el març de 1996, van signar la Carta Sobre l'Esport i el Medi Ambient. La Carta recull l'esperit de la Conferència de Rio, de la Carta Olímpica i de la Carta Europea del Medi Ambient, i declara en 17 punts la necessitat de que en totes les instàncies de l'àmbit esportiu es legisli i s'ordenin les seves activitats d'una manera responsable amb el medi ambient.

e) Grups i moviments de joves

Els joves, hereus del futur, tenen un interès personal directe en la sostenibilitat. La seva imaginació, energia i capacitat de somiar altres realitats poden ser clau a l’hora de cercar solucions innovadores a vells problemes. Els joves poden:

• treballar a les escoles en l’educació ambiental dels nens;

• fer un servei públic relacionat amb els objectius de lA21L (p.e., neteja o recuperació d’un espai natural, o «patrulles verdes» que passegen per la ciutat amb la finalitat de detectar i solucionar problemes concrets...);

•  desenvolupar les seves idees en un espai concret, que pot ser un comitè o taller A21L per a joves; o pot ser en un consell de medi ambient.

En l'àmbit del moviment alternatiu i contestatari poden trobar-se punts de convergència interessants: hi ha associacions i grups que treballen en la recerca d'estratègies alternatives a alguns problemes greus de la societat actual, com l'habitatge (okupes) i la militarització (objectors i insubmisos). Les implicacions socials de la sostenibilitat fan aconsellable intentar trobar fórmules de col·laboració entre els joves i els ajuntaments, cosa que s'ha fet en ciutats d'altres països en el marc de projectes de restauració i conservació del casc antic.

f) Esglésies i grups religiosos

Mentre les entitats culturals exploren les implicacions culturals de l’Agenda 21, les esglésies i grups religiosos poden:

• aprofundir en els aspectes espirituals, els valors, qüestions d’ètica;

• poden formar petits cercles per estudiar la relació entre la degradació ambiental i els valors dominants de la societat;

les parròquies poden portar a terme petites auditories ambientals de les seves instal·lacions, amb la participació de la comunitat.

g) Grups de dones

Les dones participen en l’A21L a través de totes les entitats i vies mencionades. Però les dones encara no han aconseguit una representació igual entre els que lideren i representen aquestes iniciatives. Cal cercar, doncs, altres formes d’estimular la presència femenina en aquest procés col·lectiu. En tots els àmbits, la dona pot oferir una experiència i una perspectiva diferent a la dels seus companys masculins. Aquesta visió diferent de les coses pot contribuir a fer més completa la visió convencional de la realitat, un pas previ al llançament de noves iniciatives realistes i exitoses. Els grups de dones existeixen a quasi tots els àmbits (família, professions liberals, sindicats, església, esport, arts), i poden respondre a la crida de l’A21 a títol personal i com a part integrant d’aquests grups.

h) Altres col·lectius: immigrants d’altres cultures i grups marginals

La sostenibilitat no és una idea ni una proposta exclusiva per a la gent dels països més rics. En la seva definició porta incorporada una visió molt àmplia de les persones i de les cultures, de la mateixa manera com també hem vist que contempla un canvi estructural i econòmic important. De fet, la sostenibilitat és una proposta de futur, no existeix en el present, i per tant no es pot dir que sigui patrimoni exclusiu d'una minoria.

En el decurs dels últims 20 anys han arribat a Catalunya immigrants procedents de països de cultura no europea. Constitueixen un grup molt heterogeni, tant a nivell social, com cultural, ètnic, lingüístic i ideològic. Són part de la comunitat, i la seva implicació en les activitats de l’A21L pot ser rellevant. Els punts de referència i les experiències dels immigrants contrasten culturalment amb les nostres. Aquesta perspectiva aplicada als vells i nous problemes pot contribuir a la creació de solucions innovadores. La informació sobre experiències positives i negatives d’altres llocs ens ajuda a repensar la nostra forma de viure, per trobar-ne una de nova que sigui compatible amb la sostenibilitat.

Al mateix temps, implicar els immigrants en les activitats de l’A21L pot tenir altres efectes positius. Per apreciar-los millor, hem de reflexionar breument sobre la qualitat de les relacions entre els immigrants i els autòctons. Les actituds de rebuig, racisme i xenofòbia provenen, en part, de la incomprensió i del desconeixement, i en part sorgeixen quan algú se sent amenaçat d’alguna manera. Quan els immigrants prenen un paper actiu en activitats enfocades a la millora de la comunitat, poden fer que:

• surtin dels seus barris i entrin en contacte directe amb els autòctons. Aquest fet contribueix al coneixement mutu, que ofereix la possibilitat de superar alguns dels sentiments de refús;

• el fet de treballar per a la comunitat trenqui amb els estereotips negatius que representen als nouvinguts com a persones que s’aprofiten de l’hospitalitat i dels serveis de la seva nova comunitat sense oferir cap contrapartida.

2.3. Les empreses i els agents econòmics

L’àmbit econòmic i els serveis juguen un paper preponderant en el nivell de benestar d’una localitat. S’espera que les indústries (nacionals i transnacionals), l’agricultura i ramaderia, el comerç (petit i gran) i tota mena de serveis puguin aportar, amb les seves accions, bona part del material i de la informació necessaris per bastir el pont cap a la sostenibilitat. Però les empreses hauran de modificar i ajustar molts dels seus processos i actuacions, fent-los compatibles amb la dinàmica de la natura i les condicions socials del projecte dels municipis sostenibles. En aquest procés també cal comptar amb el suport de les entitats i associacions corporatives i professionals, que poden contribuir a conformar aquests canvis, alhora que poden constituir-se en instruments de participació.

2.3.1. Agricultors i ramaders

En el procés cap a la sostenibilitat s’ha de reconèixer a la pagesia com la primera interessada en la protecció del territori i del medi natural, i en fomentar les pràctiques agràries i ramaderes compatibles amb el medi ambient.

• La pagesia posseeix un ampli coneixement del territori i del medi natural, així com una important memòria històrica dels canvis i impactes que ha patit el paisatge al llarg del temps. Els coneixements que els pagesos s’han transmès durant generacions s’han de tenir molt presents a l’hora de realitzar les Agendes 21 Locals.

• Alhora, la pagesia ha de donar el seu suport a les iniciatives de protecció del medi natural que puguin suposar una millora de la qualitat de vida de la gent que viu i treballa al món rural (com la producció agrària ecològica).

Contribucions concretes al procés cap a la sostenibilitat:

• formar cooperatives agrícoles (o reforçar les ja existents), amb la finalitat de contrarestar la tendència a l’abandó de la professió rural i a la degradació de l’entorn agrari;

• allà on hi hagi molta especulació del sòl, es poden buscar fórmules perquè l’agricultura segueixi sent rendible i digna (p.e. la creació de parcs agrícoles, la promoció de productes amb denominació d’origen, i de productes orgànics).

Aquestes i altres iniciatives per salvar l’entorn agrícola requereixen la col·laboració de les administracions públiques i de les entitats ciutadanes, cosa que torna a mostrar el caràcter fonamentalment integrador de l’Agenda 21 Local. 

2.3.2. Sindicats, associacions professionals i patronals

La participació dels sindicats i de les associacions professionals pot servir per complementar o activar la tasca que fan les empreses des de la direcció. En molts casos, els treballadors coneixen millor que la direcció els problemes ambientals de l’empresa, els malbarataments, les potencialitats d’estalvi.

• La perspectiva dels treballadors sobre les condicions ambientals del seu lloc de treball és molt valuosa, i pot estalviar feina i problemes a la direcció a l’hora d’elaborar i implantar un programa de gestió ambiental.

• Els sindicats poden servir per estimular la discussió sobre aquest tema, recollir les observacions i propostes dels treballadors, i canalitzar-les a la direcció de l’empresa i, segons els casos, a l’ajuntament.

Les associacions professionals, en canvi, poden:

• difondre informació ambiental als seus camps d’especialització;

• ser un punt d’intercanvi d’experiències concretes i una xarxa de contactes relatius a la sostenibilitat;

• aportar idees sobre com es poden aplicar els principis de la sostenibilitat en cada un dels àmbits o temes als quals es dediquen.

2.3.3. Indústries que operen en el municipi o que l'afecten

Els impactes de les activitats de les indústries sobre l’entorn no és l'únic motiu per buscar la seva participació en la implantació de l'Agenda 21 Local. Buscar la sostenibilitat de les seves activitats implica, en molts casos, canviar la filosofia del procés productiu i de la manera de fer negocis, així com també realitzar fortes inversions en nous processos més respectuosos amb el medi ambient. No és poca cosa, i per tant no pot esperar-se que les empreses industrials actuïn totes soles. Així doncs, la seva integració en el model de sostenibilitat ha de servir per reforçar i donar suport als processos de transformació interna de cada empresa.

Les indústries formen part de la mateixa societat que, durant molts anys, ha gaudit dels múltiples productes i serveis que elles mateixes han posat al mercat. Per tant, no tenen perquè posar-se a la defensiva, en la mesura que aquesta transformació també té a veure amb un problema i una solució que implica al conjunt de la població. Les empreses industrials haurien de sentir interès en formar part d’una transformació social generalitzada cap a la sostenibilitat. 

• Poden prendre mesures que vagin des d’una reducció o eliminació de l'impacte ambiental de les activitats productives de les indústries, fins a una participació activa en el procés d’aplicació de les Agendes 21 Locals, el patrocini de projectes concrets, i propostes pròpies. També poden posar al servei de la comunitat coneixements i talents que facin avançar actuacions concretes de l'Agenda 21 Local.

• Al marge de les iniciatives concretes que les empreses industrials poden portar a terme, cal remarcar que el seu esforç hauria de començar a casa. Per tant, l’empresa que no tingui una política ambiental articulada, o un programa de gestió ambiental per arribar als reptes establerts, hauria d’avançar en aquesta direcció.

• Les auditories ambientals poden ajudar a mesurar aquest progrés i, en general, la creativitat, els processos oberts, i la participació dels empleats són bones pautes a seguir.

• Hi ha una sèrie d’estàndards reconeguts internacionalment que regulen la gestió i la producció d’empreses i indústries amb criteris mediambientals. Entre els més emprats avui, hi ha els ISO 14000??? i les ecoetiquetes.

2.3.4. Petit i gran comerç

El comerç és el punt on entren en contacte els productes i el consumidor. Els hàbits del consumidor canvien al mateix lloc on aquest fa la compra. Per tant, la relació entre els comerciants i l'Agenda 21 és inevitable. És important que els comerciants se sentin part del model de sostenibilitat, i no amenaçats per ell.  

• Els petits comerciants poden ser molt bons portadors d'informació: la seva relació de confiança amb els residents del barri o del municipi, juntament amb el contacte freqüent, els posa en una posició privilegiada de cara a la comunicació. També poden contribuir al canvi d'actituds i comportaments a través del seu exemple (minimitzar l’empaquetament, fer ofertes de productes respectuosos amb el medi ambient, etc.).

• Els supermercats i centres comercials tendeixen a fer augmentar l'ús del cotxe i la compra de productes processats i empaquetats. Per tant, una contribució important que podrien fer és aplicar iniciatives orientades a minimitzar aquestes tendències (p.e. impulsar ampliacions de la xarxa de transport públic que incloguin parades als centres comercials, i animar als seus clients a fer-ne ús; oferir productes fabricats i embolicats seguint criteris de sostenibilitat, etc.).

2.3.5. Serveis, instal·lacions i equipaments

Els serveis són un altre protagonista del nostre pont. Hospitals, universitats, mass media, contribueixen a la nostra societat en aspectes importants: la sanitat, l’educació i l’estudi, la informació, l’esport... Com activitats humanes, tenen un impacte en el medi ambient en funció del caràcter i la finalitat del servei prestat. No poden quedar fora de l’A21L, i en alguns casos poden contribuir-hi de forma directa:

• Els hospitals, que generen una gran quantitat de residus tòxics, farien una aportació molt valuosa si fessin un programa de reducció i reciclatge d’aquests residus.

• Les universitats podrien reflexionar sobre els reptes que presenten les A21L, i a més podrien buscar vies per anar més enllà de la descripció i el criticisme dels problemes, per tal d’arribar a proposar solucions innovadores.

• Els altres serveis també poden fer aportacions importants, en funció del seu àmbit i activitat.

Tots els serveis i equipaments poden fer un diagnòstic del seu impacte ambiental, juntament amb una política i programa ambientals pensats per resoldre qualsevol problema detectat i buscar camins de col·laboració amb altres iniciatives ciutadanes preses en el marc de l’A21L.

El mateix succeeix amb el cas dels mass media, canal de la llibertat d'expressió imprescindible en una societat democràtica i que cada vegada tenen un pes més important en el procés de conformar les mentalitats actuals. A la vegada, també, són el filtre i l'amplificador del què fan els distints components i grups alhora que depenen, tot sovint, dels seus propietaris en l'empresa privada i l'administració. La seva predisposició favorable respecte el procés de la sostenibilitat es configura, per tant, com un dels requisits imprescindibles en el procés de construcció del pont cap a la sostenibilitat.

2.4. Les administracions públiques

El paper de les administracions públiques és, lògicament, de primer ordre. Poden aglutinar els diferents components del pont en raó de la seva legitimitat democràtica i gràcies a la seva responsabilitat en haver d'orientar el futur de la població que representen. El paper de les administracions és clau en la definició dels projectes i estudis on es detallen i preveuen les actuacions que cal dur a terme per tal d'aconseguir els objectius previstos.

D'altra banda, els partits polítics tenen una responsabilitat especial perquè són ells qui articulen els programes i qui elaboren i voten o no els pressupostos de les diferents administracions públiques. Recullen el sentir de la ciutadania i de les diferents organitzacions, però també aposten per uns valors que han d’anar més enllà del simple càlcul electoral. Els partits són responsables de donar cos a les aspiracions de la població, especialment a les de les minories que estan fent emergir nous valors i nous models de societat, com és el cas de la construcció d’una societat més socialment i ecològicament més sostenible.

2.4.1. Els ajuntaments

Com qualsevol projecte de gran envergadura, les Agendes XXI Locals tenen un repte difícil: una vegada s’han dissenyat totes les peces, s’han identificat els recursos existents i s’ha preparat tot el procés de treball, cal assegurar que els diferents actors connectin bé entre ells en cada una de les seves comeses, procurant que assoleixin les màximes sinergies positives entre ells. L’ajuntament acompleix aquest paper fonamental.. El seu compromís amb els principis de l'Agenda XXI —juntament amb una disposició de tota la seva organització a desenvolupar el seu treball d'acord amb aquests plantejaments— és una precondició, encara que no una garantia, de l'èxit d'aquesta empresa tant ambiciosa.

Una tasca clau de l’ajuntament és generar un flux d’informació i recursos entre els diferents actors socials, amb l’objectiu de connectar i de reforçar (no de dirigir) les diferents iniciatives, tant les independents com les institucionals, a través de programes especials de suport i assessoramentTambé pot desenvolupar projectes pilot que serveixin per estimular activitat i interès en la comunitat.

Sovint, en els darrers anys, els conceptes de “participació ciutadana” i “gestió local” han anat plegats. Els sociòlegs anglosaxons, molt experimentats en l’elaboració de tècniques de participació en la gestió local, plantegen la idea de que les autoritats locals, pressionades per l’acció ciutadana, s’han topat amb la necessitat d’instaurar diferents mecanismes de participació per tal que els processos de presa de decisions siguin més oberts i accessibles a la majoria de la població. El ventall de possibilitats de participació amb què poden pensar els ajuntaments és molt ampli, des dels sistemes de participació que cedeixen algun control a la població, fins els que només posen l’èmfasi en la presentació al públic de les decisions ja adoptades pel consistori.

2.4.2. Altres administracions públiques

Els ajuntaments no són l’única administració pública amb influència sobre el desenvolupament del municipi. Amb variacions de matís i grau, tots els municipis estan afectats per la política fiscal, territorial, econòmica, social, etc. de les administracions regionals, nacionals i, fins i tot, internacionals (UE). Aquestes administracions estan en posició de promoure i impulsar la implantació d'Agendes XXI Locals o, a la inversa, obstaculitzar-la o frenar-la. Són un suport general per al pont de l’A21L. El seu suport pot ser econòmic o moral: en certs casos, una actitud positiva i oberta per part de les administracions supramunicipals pot arribar a ser més important que altres tipus d’ajuts. Així doncs, la seva participació i col·laboració és insubstituïble:

• Una de les funcions de les administracions regionals i nacionals és la d'escoltar els representants (oficials i no oficials) de la població local i facilitar, dins de les seves possibilitats, actuacions encaminades a millorar la qualitat de vida de les persones i del seu entorn. Malauradament, les vies de comunicació entre la població local i els ajuntaments amb les administracions superiors no són sempre clares i obertes.

• Una contribució molt important a l'Agenda XXI Local de part de les administracions autonòmiques i estatals seria la voluntat explícita de crear canals de comunicació i diàleg amb els representants de les activitats de les AgendesXXI Locals, juntament amb l’agilitació dels tràmits relacionats.

• Al mateix temps, qualsevol administració pública, a qualsevol nivell de competència, té la responsabilitat moral i política de treballar a favor del benestar general. Per tant, les administracions regionals i nacionals també tenen el compromís de col·laborar en projectes locals de sostenibilitat, cercant activament solucions als problemes socioambientals, especialment els que no poden ser resolts en l'àmbit local.

Tot i que a Catalunya les pràctiques de participació ciutadana encara es limiten, majoritàriament, a una funció consultiva, val la pena esmentar algunes de les figures en què les entitats cíviques i econòmiques tenen representació oficial: els Consells Consultius de la Junta de Residus i de la Junta de Sanejament, i també de la Direcció General de promoció de la Qualitat Ambiental.

2.4.3. Les auditories ambientals municipals com instruments per impulsar la sostenibilitat

Les auditories ambientals municipals són una de les eines de què disposen els municipis per tal de conèixer els seus problemes ambientals i per identificar les fórmules i accions que cal aplicar per resoldrel’s o, com a mínim, reduir-los. Alhora, en contemplar la participació ciutadana en la seva realització, les ecoauditories esdevenen un instrument d’implicació dels ciutadans i de difusió de noves mentalitats ambientals.

Des de finals dels anys vuitanta, molts municipis europeus es van començar a plantejar la necessitat d’introduir aquest tipus d’eina. Actualment, i per l’impuls que ha representat l’Agenda XXI Local, les auditories ambientals municipals s’utilitzen per marcar les línies d’actuació en la implantació de polítiques per fer més sostenibles els municipis.

Per impulsar la realització d’auditories ambientals en els municipis que formen part de la Xarxa de ciutats i pobles cap a la Sostenibilitat, la Diputació de Barcelona ha creat el Programa d’Auditories Ambientals Municipals-Agendes 21 Locals, al qual s’han inscrit molts municipis de les comarques de Barcelona. La finalitat d’aquest programa és dotar els municipis d’una eina que permeti obtenir un coneixement precís dels factors que condicionen el municipi com a sistema ecoterritorial. A partir d’aquest coneixement:

es defineix el Pla d’Acció Ambiental (PAA), on es recullen les línies estratègiques (grans eixos que cal considerar per a la millora ambiental i la progressió cap a un model de desenvolupament sostenible), i els projectes i actuacions que s’han de realitzar per assolir els objectius marcats en cada línia estratègica.

es desenvolupen els plans municipals de participació ciutadana, amb la finalitat de realitzar una avaluació dinàmica del grau d’aplicació de les actuacions marcades en el PAA, fer un seguiment del grau d’implicació dels agents socieconòmics, proposar millores o actuacions no previstes a l’auditoria, i realitzar l’Agenda 21 Local del municipi.

El procés de realització de les auditories ambientals municipals consta de quatre fases:

1) Recull d’informació del municipi;

2) Diagnosi i anàlisi de la situació del municipi;

3) Pla d’acció ambiental. Bases per a les Agendes 21;

4) Postauditoria.

En cada una de les fases es preveu la intervenció i participació de la ciutadania i dels diferents col·lectius socials del municipi (gremis, sindicats, associacions, entitats, ONG, etc.), a més de la mateixa administració local.

Les auditories ambientals municipals han de ser un element viu que serveixi per iniciar un procés en què estiguin directament implicats tots els agents, grups d’interès i col·lectius ciutadans, decidits a fer convergir la seva acció vers l’objectiu comú d’assolir un desenvolupament sostenible per al municipi.