Aprofitar els clots i fondalades existents als voltants de les ciutats per abocar els residus va ser, dissortadament durant molt de temps, una pràctica normal. C.E.Colten va estudiar aquests comportaments a les ciutats americanes i a Barcelona s'en te un bon exemple en la pedrera de Montjuïc que s'havia fet servir com abocador. Més tard, a partir dels seixanta, els sots i fondalades que s'anaven obrint a la vall baixa i el delta del Llobregat per tal de subministrar les sorres i els àrids que requeria la construcció de la moderna aglomeració urbana també van omplir-se amb runes i residus de tota mena. D'aleshores ençà i fins els vuitanta aquesta pràctica van anar extenent-se fins el punt que la ribera del Baix Llobregat ha passat a ser un exemple ben representatiu d'aquest patrò d'usos en els territoris metropolitans.

Roger Lloret, expert coneixedor dels recursos hídrics del Llobregat, ha estudiat profusament aquest tema i ha elaborat una cartografia i un inventari d'aquests sots d'àrids entre Pallejà i Cornellà. Per als 2GES constitueix un motiu de satisfacció poder oferir els resultats d'aquest treball -cartografia i inventari- en la pàgina del CRES, en el què creiem que constitueixen realment una primícia de tot una sèrie de treballs que estan elaborant actualment sobre aquest tipus de pràctiques.

Antecedents i problemàtica de les extraccions d'àrids a l'eix del Baix Llobregat

Cartografia de la zona