Roger Lloret

De sempre, els rius han estat font de recursos pels éssers que es troben en el seu entorn natural i també recursos de suport per a altres activitats, com són el regatge, la generació d’energia o l’abastament d’aigua per a la indústria, etc.

Una activitat també molt important és l’aprofitament dels materials geològics que es dipositen en certs trams dels rius com a conseqüència de l’erosió i el transport previ dels materials i que estan constituïts pels llims, les sorres i les graves. L’ús principal que en fa l’home d’aquests dos últims materials és la construcció per fer tot tipus d’obres, ja sigui de forma directa o mitjançant un tractament previ en plantes específiques.

Al Baix Llobregat, aquesta pràctica es coneix de sempre. En un principi hi havia persones que s’hi guanyaven la vida, a base de fer viatges al riu amb carros i pales, i representava un gran esforç físic tant per l’home com per l’animal que arrossegava el carro. Les quantitats recollides era sempre minses (com a molt 1 m3), i l’afecció a l’ecosistema fluvial del riu era baix, comparat amb les extraccions fetes posteriorment, doncs amb el temps, l’evolució de la maquinària, medis de transport a l’efecte i una certa manca de control de les Administracions ho han augmentat molt.

Les primeres pales excavadores van ser a vapor i constituïren una gran revolució. Més tard, amb els motors d’explosió, l’augment de la potència i la capacitat de la cullera, es van multiplicar els rendiments. Ara mateix les grans màquines, amb unes poques cullerades emplenen un gran camió (uns 25 m3) en pocs minuts, i a més, poden treballar dia, nit i caps de setmana. Desprès de retirar les sorres, els sots que quedaven, eren omplerts de nou per les avingudes del riu, o bé si es feien en finques agrícoles, a les voreres o més endins (que els propietaris arrendaven a les empreses d’extracció i de la construcció), era freqüent que en lloc de reblir-los amb terres i materials inerts, s’hi aboquessin residus municipals i industrials (sòlids i líquids), alguns tòxics i perillosos. Passat el temps i en funció de les actuacions sobre el territori, els residus sorgeixen a la llum altre vegada, han de ser retirats i tractats, amb els costos addicionals que això representa.

A les nombroses denúncies, les Administracions responsables, van endegar Normatives a l’efecte per tal de protegir els recursos hídrics i les aigües subterrànies, doncs aquestes, no solament s’utilitzen per a regar els camps, sinó també, per l’abastament de la població. Les sancions als infractors han estat fins fa pocs anys totalment insuficients.

El volum extret de sorres i graves al Baix Llobregat ha estat, doncs, molt important de sempre i per tant ha generat, en el temps, sobretot a partir dels anys 50 del segle passat, amb els grans fluxos migratoris i la febre constructiva (que avui encara es manté), un gran nombre de sots amb un gran nombre de problemes, afectant directament a la qualitat de les aigües subterrànies.

Aquestes conductes poden haver enriquit a una minoria, però el cost econòmic i mediambiental de la seva reparació, tant pública com privada, ha estat molt elevat fins ara, i encara perdurarà molts anys. L’últim gran espoli documentat, de la riquesa de les sorres del Llobregat va coincidir amb la construcció de la nova autovia i l’endegament del riu en el període aproximat 1996/99, i es valora a preu de mercat, en uns 22.000 milions de Pta. (ara uns 132 milions d’Euros), Aquest escenari, va ser motiu de diverses investigacions judicials (Avui 04-02-99). Arrel d’això, la gestió de les terres, sorres i graves de l’actual desviament del riu i altres grans obres, no solament al terme municipal del Prat de Llobregat, sinó a les Conques Internes de Catalunya principalment, estan controlades per l’Agència Catalana de l’Aigua.

En el suport cartogràfic adjunt es pot trobar informació sobre els antics sots d’extracció d’arids que van ser reomplerts posteriorment amb distints tipus de materials. Clicant sobre les localitzacions numerades d’aquests sots d’arids apareixen les dades que caracteritzen aquests sots del tram del riu Llobregat situat a la Vall Baixa, entre la confluència amb la Riera de Rubí i els termes municipals de Sant Boi de Llobregat i de Cornellà de Llobregat. La recerca de dades que figuren en aquest mapa ha estat elaborada per mi mateix en la major part i comprèn un període de quasi quaranta anys de treballs a AGBAR. La topografia, cartografia i disseny gràfic del plànol, es va acabar el 1997, amb la col·laboració dels companys de l’equip tècnic d’AGBAR http://www.agbar.es/cat/welcome.htm. Posteriorment el territori s’ha vist afectat per l’Autovia i ara ho serà pel tren d‘AV. Finalment ha estat adaptat, per poder-lo visionar en aquesta web del 2GES pertanyent al Departament de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona.

© Roger Lloret 26-02-03