Plataforma Social del Campus de l'Alimentació de Torribera

Plataforma Social @Gastronomia

Impacte Social de l’Alimentació. La Gastronomia com a oportunitat de canvi social

 

La creació d’una Plataforma Social dins de la política de posicionament del projecte del Campus de l’Alimentació de Torribera, en el marc de la Responsabilitat Social Universitària (RSU),  suposa un repte conjunt que impulsem des de la Universitat de Barcelona juntament amb entitats dedicades des de fa anys a transformar les necessitats socials de la població en oportunitats que promouen la inclusió social i el desenvolupament socioeconòmic, utilitzant el fet alimentari com un element de cohesió.

 

L’objectiu d’aquesta iniciativa és  transformar les necessitats socials del territori català dins l’àmbit alimentari, especialment de la zona d’influència del Campus de l’Alimentació, mitjançant la promoció i el suport a l’emprenedoria social,  les empreses socials i la promoció del talent com a instrument d’integració social. Amb aquesta iniciativa es pretén promoure un creixement intel·ligent, sostenible i integrador.

 

Què és la responsabilitat social?

Orígens
Quan parlem de responsabilitat social el primer concepte que hi relacionem és el de responsabilitat social empresarial (RSE) o responsabilitat social corporativa (RSC). Hi ha força definicions d’aquest concepte, però podem prendre com a referent la que fa el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya:
«La responsabilitat social de les empreses és la integració voluntària, per part de les empreses, de preocupacions socials i ambientals en les seves operacions comercials, processos productius i relacions amb els grups d’interès: clients, proveïdors, treballadors, accionistes... Ser socialment responsable no tan sols significa complir plenament les obligacions jurídiques, sinó també anar més enllà, invertint en el capital humà i en les relacions amb l’entorn i la societat que opera.»

Es comença a parlar de responsabilitat social empresarial a la cimera del Consell Europeu de març del 2000, que es va dur a terme a Lisboa. Per tant, podem prendre aquesta data com l’origen de la responsabilitat social. A partir d’aquest moment, neix la necessitat d’incloure dins les estratègies empresarials diferents pràctiques que portin a fomentar aquesta integració a l’empresa de les preocupacions socials i ambientals.

Les polítiques de responsabilitat social que les empreses han de posar en marxa, o en les quals han de treballar, comprenen tres àmbits principalment: social, econòmic i mediambiental. Aquestes polítiques s’han de portar a terme des del punt de vista transversal, és a dir, han de ser presents a tots els nivells d’organització de l’empresa i han d’incloure tots els àmbits.

Dins de la definició anterior, cal destacar les paraules integració voluntària, ja que són l’essència per entendre el veritable tarannà que ha de tenir una entitat veritablement compromesa. No podem visualitzar el compromís de responsabilitat social com una imposició externa, és un compromís que l’entitat ha de prendre voluntàriament i amb vocació de continuïtat, de permanència, ha de formar part dels valors i els principis de l’empresa.

No hem de confondre, doncs, la responsabilitat social amb la filantropia. No es tracta de fer accions de patrocini, donacions puntuals, plans estratègics adreçats més a millorar la imatge de l’empresa, o col·laborar amb algun projecte social esperant una contrapartida, un benefici proper al benefici econòmic, que a una teòrica voluntarietat de l’empresa de potenciar el seu compromís social.