Notícies del campus

La xocolata i els estats mentals, tema de la segona sessió de “Científics i cuiners, cara a cara” al Campus de l'Alimentació de Torribera

El cicle “Científics i cuiners, cara a cara” ha tornat aquest dilluns 19 de maig a l'espai de Les Voltes de La Masia per acollir als seus sofàs al psiquiatra Antoni Bulbena, director de Docència i Recerca de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions del Parc Salut Mar, i el xocolater Enric Rovira, reconegut en el món gastronòmic per les seves creacions que exporta arreu del món. L'objectiu d'aquesta trobada ha estat parlar de la xocolata i els diferents estats mentals que poden experimentar les persones que la mengen, establint una relació directa entre les propietats de l'aliment i els processos que es desencadenen en el cervell humà.

Antoni Bulbena i Enric Rovira al Cara a Cara.

Després de la benvinguda del coordinador de la Unitat UB-Bullipèdia Pere Castells, com a organitzador de la trobada, i les paraules que explicaven el lligam de Salut mental i alimentació dins el Recinte de Torribera i la força de Santa Coloma Ciutat Universiaria formulades pel director del Campus de l'Alimentació, Màrius Rubiralta, els dos convidats van començar a parlar sobre l'origen de la xocolata i de la seva matèria primera, el cacau. Des de les civilitzacions precolombines fins als nostres dies, del seu consum com a infusió amb aigua fins a principi del segle XX en què ja es treballava la xocolata com la coneixem ara, en quant a textura, aromes i dolçor. Enric Rovira va explicar com el millor coneixement del producte i els avenços tecnològics durant el segle XIX, com ara la conxa de Rodolphe Lindt, van permetre treballar la xocolata i obtenir productes com els d'avui en dia.

Per la seva part, el Dr. Bulbena va comentar que com la teobromina, substància alcaloide que es troba en el cacau i que estimula el sistema nerviòs central, és una de les causes de que la xocolata pugui proporcionar sensació de benestar i plaer. “Però no l' única”, va afegir, “el sucre que porta, per exemple, també està comprovat que té un efecte saciador quan el mengem”.

I va ser així com els dos convidats van començar a relacionar el consum de xocolata amb el plaer, la satisfacció o les emocions. Rovira parlava de la seva experiència com a creador de peces úniques de xocolata. “Tenim un producte, una rajola de xocolata, que té la forma de les que hi ha al passeig de Gràcia, que quan la gent la gira i veu els fruits secs, exclamen un “uou” que no em deixa de sorprendre”. Bulbena va afegir que l'efecte de la novetat, l'expectativa que crees davant el producte, o els propis records o experiències prèvies que es puguin tenir, influeixen. “No és només un efecte de les propietats químiques dels seus components”, va explicar.

Un moment de la sessió amb la Susana Herraiz com a moderadora.

La sessió, que continuava en un ambient distès, creat entre els convidats i el públic, i amb flaire de xocolata, es va endinsar en el tractament del tema de l'addicció relacionat amb aquest aliment. Bulbena va explicar que “no es pot parlar de que la xocolata creï addicció, entesa com l'estat de depenència que creen altres substàncies. En tot cas, el seu consum sí que es relaciona amb la fruïció i, fins i tot, amb la sensació d'alleugerament, que pot provocar”. Segons el convidat, tampoc es podria constatar un efecte terapèutic en el comsum de xocolata, tot i que s'ha estudiat que, per exemple, hi ha un augment del consum durant la síndrome premenstrual de la dona o que pot tenir efectes contra la depressió.

Bulbena i Rovira van repassar temes com la preferència actual pel consum de la xocolata negra, que al tenir més cacau s'ha estudiat que té efectes també relacionats amb el nivell més elevat de greix corporal o el risc de cardiopaties i l'associació amb el sexe o el consum, preferiblement, per les dones. També es va parlar de quin era el millor moment per prendre xocolata -“Cal evitar-lo a partir de les set de la tarda, va comentar Bulbena, perquè no té la mateixa absorció dins el nostre organisme”- o la diferència de consum amb països de clima més fred on consumeixen més quilos per persona (més d'11 a Suissa) i tenen hàbits de consum més arrelats, com el consum de gelat, per exemple. Dins del món gastronòmic, Rovira va apuntar que s'hauria de revisar les cartes dels restaurants per no oferir la xocolata al final de l'àpat, “moment en que normalment ja estàs tip”.

La participació del públic en aquesta sessió es va concretar de diferents maneres. Al principi, es va entregar una petita enquesta, dissenyada pel doctor Bulbena sobre quina és la sensació que es té després de menjar xocolata, quin tipus prefereix o quin és l'efecte que produeix; junt amb el tast de rajoles de xocolata fetes per l'Enric Rovira. I al final es va donar un recull de les dades estretes de les enquestes. La participació del públic amb preguntes i comentaris van enriquir la sessió.

Aquest “Científics i cuiners, cara a cara” va acabar amb les paraules de la moderadora Susana Herráiz emplaçant a tots els assistents a la propera sessió, que es durà a terme a principis del curs acadèmic 2014-2015.

Informació complementària: