Què ens aporta Ithaka S+R US Library Survey 2013?

Matthew P. Long, Roger C. Schonfeld (2014). Ithaka S+R US Library Survey 2013.

Disponible: http://sr.ithaka.org/sites/default/files/reports/SR_LibraryReport_20140310_0.pdf [Consulta: 10/06/2014].

Ithaka S+R US Library Survey 2013 és el segon dels informes que Ithaka, una fundació no lucrativa dedicada a promoure l'ús de les tecnologies digitals entre la comunitat acadèmica, ha realitzat per analitzar les opinions dels responsables acadèmics de les biblioteques acadèmiques dels Estats Units i dels seus directors respecte a temes clau del seu servei. A partir d'una enquesta enviada a la gairebé totalitat de les biblioteques acadèmiques i resposta per un terç dels enquestats, l'anàlisi de Matthew P. Long i Roger C. Schonfeld aporta dades molt interessants respecte a les preocupacions dels directius de biblioteques i la seva evolució en els últims anys.

Per a un bon nombre de les qüestions plantejades es distingeix, donada la diversitat d'opinions, entre biblioteques de les grans institucions acadèmiques, les de prestigi mitjà i les dedicades a estudis només de grau. Així, la implicació de les biblioteques en serveis nous que van més enllà de les funcions tradicionals són considerablement majors entre els membres de grans institucions. Entre l'anterior informe de 2010 i aquest s'aprecia una disminució de la prioritat atorgada als serveis de suport als investigadors i un augment per a aquells dirigits a donar suport a les activitats docents.

Estratègia i lideratge
Un aspecte notable és la diferent percepció que tenen els directors enfront dels responsables acadèmics respecte al paper que la biblioteca gaudeix en diversos aspectes de la vida acadèmica, sent en general molt més optimista la visió dels bibliotecaris. Destaquem la baixa percepció que els acadèmics tenen respecte al paper de la biblioteca en relació a les tasques d'arxiu o suport a la investigació. No obstant això, tots dos col·lectius coincideixen que el principal paper de la biblioteca rau en l'alfabetització informacional encara que els bibliotecaris es veuen a si mateixos amb un paper molt més actiu del que li reconeixen els seus responsables acadèmics respecte a la seva contribució a l'aprenentatge per part dels estudiants en l'ús dels recursos d'informació o dels gestors bibliogràfics.

Menys de la meitat de les institucions no tenen estratègies clarament definides per atendre els canvis en els hàbits dels usuaris, cosa que sembla tenir molta relació amb la visió que tenen els bibliotecaris de si mateixos com el sector més involucrat en el desenvolupament estratègic de la biblioteca davant dels alumnes i les seves associacions que ocupen l'última posició.

Un exemple d'això és que són poques les biblioteques que realitzen accions més desenvolupades per recollir les opinions dels usuaris, com estudis de població o entrevistes estructurades i només una de cada deu utilitza consultors externs per a aquest tipus de qüestions. Més de la meitat de les biblioteques no realitzen activitats bàsiques per a la recollida d'opinions com l'enviament d'enquestes per correu electrònic.

Tot això concorda amb que la major part dels directors i vicerectores reconeixen que la seva presa de decisions respecte a les adquisicions, noves infraestructures o el desenvolupament de serveis innovadors no està avalada per dades prèviament recollides i analitzades.

Pressupostos i personal
El major agent contra el canvi a les biblioteques continua sent la manca de recursos econòmics encara que seguit preocupantment per la manca de personal preparat en àrees clau.

La sintonia entre directors i responsables acadèmics és, com no, bastant alta i els directors de les grans institucions es perceben a si mateixos més involucrats en els equips directius de les seves respectives universitats que els de la resta d'universitats. No obstant això, segueix sent inferior al 10% el percentatge del temps de treball dedicat a l'obtenció de fons i el desenvolupament de noves activitats per part dels directius.

Especialment rellevants són les respostes a la pregunta "a què es dedicaria un increment del 10% del pressupost de la biblioteca?". L'opció més afavorida és la millora del personal seguida a certa distància per les col·leccions electròniques i els equipaments tecnològics. Les últimes posicions es dediquen a les col·leccions impreses i especials i a la publicació o difusió de la producció investigadora, considerat fins fa poc com a novedós.

Alfabetització informacional i atenció a estudiants
Per als propers anys els directius veuen l'alfabetització informacional com l'activitat que més s'haurà de reforçar, al costat de la preservació digital i l'atenció de les col·leccions especials, encara que només la meitat de les biblioteques es mostren preparades per oferir atenció als cursos en línia. Al contrari, pels serveis més tradicionals com són els de referència, circulació i gestió de la col·lecció impresa es preveuen reduccions importants de personal.

No obstant això, aquestes prediccions contrasten amb la realitat que les àrees considerades com a prioritàries dins les biblioteques continuen sent el servei de referència i la provisió d'espais físics per als estudiants.

Col·leccions
La circulació i la gestió de llicències per accedir als recursos electrònics són les tasques més destacades, seguides (en les grans biblioteques) per la digitalització i l'atenció de les col·leccions especials. La compra de materials impresos torna a posicionar-se en últim lloc pel que fa a les prioritats dels responsables bibliotecaris i, les col·leccions tradicionals es veuen menys importants del que eren fa cinc anys.

No obstant això, malgrat que la major part del pressupost d'adquisicions s'adreça als recursos electrònics, la impressió que la biblioteca pugui ser més dependent de col·leccions digitals externes s'ha reduït davant 2010. Tot i que el percentatge de pressupost dedicat a llibres electrònics creix, ho fa en menor mesura del que les expectatives de 2010 auguraven. Aquest aspecte pot tenir relació amb el fet que els bibliotecaris valorin en menor mesura que els acadèmics la importància dels manuals electrònics per als alumnes.

Una altra qüestió rellevant és que l'aparició del llibre electrònic no ha suposat que deixi d'oferir a l'usuari la versió en paper, en cas de tenir-la, la qual cosa contrasta amb la política d'enviament de les versions en paper de les revistes electròniques a dipòsits externs en base del seu escàs ús.

Eines de descobriment
Els responsables entenen que la biblioteca ha de ser el lloc per excel·lència per trobar els recursos d'informació i per a això, les eines d'enriquiment dels catàlegs són especialment valorades ja que faciliten la localització de materials dels que prèviament es desconeixia la seva existència i l'enllaç amb les bases de dades contractades, a més de ser d'especial ajuda per a l'usuari inexpert.

Comunicació acadèmica i suport a la recerca
Ressenyem la baixa percepció que es té de la funció de la biblioteca a l'hora d'assumir aspectes com l'assessoria sobre drets d'autor, l'allotjament de centres de recerca per humanitats digitals o de servidors de dades per a les ciències socials. Fins i tot el paper de la biblioteca per al manteniment de l'arxiu institucional és, en el millor cas, vist com a necessari només en les grans institucions i, en aquestes, no per més del 50% dels enquestats. I aquest percentatge cau encara més significativament en altres qüestions com el suport a la publicació científica o la gestió dels datasets dels investigadors.

En definitiva, estem davant un interessant treball per conèixer la percepció que els responsables acadèmics i bibliotecaris tenen davant el canvi i les seves prioritats per a la gestió immediata, tot i que mostra encara una evolució escassa respecte a les tendències reflectides en l'informe anterior.