Begonya Ferré Borràs
Directora de la Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà
Anuario iberoamericano sobre el libro infantil y juvenil. 2023. Coord., Teresa Tellechea. Boadilla del Monte: Fundación SM, 2023. 434 p. Disponible a: <https://es.fundacion-sm.org/innovacion-educativa/ biblioteca/anuario-lij-2/#>. [Consulta: 30/04/2024].
L’Anuario iberoamericano sobre el libro infantil y juvenil, editat des del 2004 per la Fundación SM és una extensa obra redactada per professionals del sector sobre el panorama de la literatura infantil i juvenil (LIJ) en tots aquells països iberoamericans on SM té presència: Argentina, Brasil, Colòmbia, Equador, Espanya, Mèxic, Perú, Puerto Rico, República Dominicana i Xile.
La 14a edició d’aquest anuari (que es refereix al període 2021 i 2022) destaca en totes les aportacions de quina manera la pandèmia de la covid-19 va modificar els hàbits lectors en l’àmbit global. En destaquen l’increment de la lectura digital i l’auge del còmic com a factors rellevants en l’augment de la lectura entre nens i joves.
La introducció de l’obra, a càrrec de María Teresa Ortiz Vélez, directora general de la
Fundación SM, ens emmarca tant el contingut de l’obra com la seva voluntat i finalitat. «La obra responde a nuestro compromiso con el fomento de la lectura como eje fundamental para lograr equidad educativa y, en consecuencia, personas con un hábito lector que les permite aprender a lo largo y ancho de la vida».
En tristícia i en llanguiment es queda la bibliotecària o el bibliotecari que llegeix amb atenció la normativa de propietat intel·lectual i després procura complir, com ha de ser, la missió que la societat li assigna d’afavorir i fomentar la lectura, la recerca, la cultura i l’accés als continguts científics i a la informació. Tan important funció requeriria que les biblioteques poguessin utilitzar obres amb drets vigents, de manera més àmplia i més clara que com ho permet i ho diu ara la llei. Els denominats límits als drets de propietat intel·lectual1 admeten usos de les obres sense que sigui imprescindible l’autorització dels titulars dels drets, però lamentablement el legislador espanyol ha regulat els límits que són d’interès per a les biblioteques de forma molt més restrictiva que com ho preveuen les directives europees (més restrictiva i, afegim-hi, de forma descurada i confusa). Així, per exemple, per sorprenent que pugui semblar, la difusió de fragments de textos en guies de lectura o la presentació de les imatges de cobertes de llibres en el catàleg de la biblioteca, tan imprescindible tot plegat i tan d’interès també per a editors i autors, no té un aval legal, no es pot sustentar en cap dels límits previstos avui i, en conseqüència, pot ser qüestionat i «tarifat» per entitats de gestió col·lectiva de drets d’autor.
En els darrers anys, REBIUN ha elaborat dos informes per tal de mesurar la disponibilitat en accés obert de la producció científica de les universitats espanyoles i del CSIC. El 2023, el Subgrupo de Acceso Abierto de REBIUN ha actualitzat aquestes dades amb una nova anàlisi de l’evolució de l’accés obert als documents publicats entre 2018 i 2022.
Sens dubte en els darrers anys hem escoltat i llegit molt sobre ciència oberta: el canvi de paradigma que suposa, els seus avantatges i limitacions…, però el cert és que, malgrat ser un tema molt discutit, el concepte mateix i el seu abast no sempre són tan coneguts dins de l’àmbit acadèmic. Assimilar «ciència oberta» amb «accés obert» és una de les confusions més freqüents i ens pot dur a invisibilitzar molts dels altres components que integren aquest moviment i que acostumen a tenir un grau de desenvolupament i implementació molt desigual.
