Identitat i supervivència del professional de la informació: una mica més de llum

Informació en suports físics i tangibles; tipus ben establerts d'objectes d'informació; accions que es poden fer sobre aquests objectes; coneixements i habilitats necessaris per fer-les; espais concrets on es poden dur a terme; usuaris destinataris de les accions i els objectes, delimitats i definits pel propi espai i els tipus d'objectes. Aquests són els elements fonamentals que formaven l'univers de la professió del bibliotecari, documentalista o arxiver, àmbits diferenciats en funció dels mateixos elements esmentats.

Informació digital; Internet; web; xarxes socials, dispositius mòbils; tipologia documental inclassificable; nous coneixements i habilitats necessaris i inabastables; accés a tot, per a tothom i des de tot arreu; camps d'acció i funcions canviants i diversificats; simplificació aparent de la cerca d'informació; indexació a text complet; usuaris desconeguts i barrejats; creadors de continguts; informàtics; treballadors socials; arquitectes d'informació; community managers; gestors d'informació... Són només una petita mostra del conjunt d'elements relacionats actualment amb la professió, elements que constitueixen la desaparició dels límits de l'univers conegut. Uns límits que constituïen en si mateixos la definició de la professió.

La desaparició dels límits porta associada una crisi d'identitat que ja fa uns anys que dura: qui som i què fem? quin és el nostre perfil professional? què oferim de diferent i d'útil a la societat?. La velocitat amb què se succeeixen els canvis i s'afegeixen nous elements al conjunt porta a preguntar-se, també, per la identitat futura, què haurem de fer per poder respondre a les necessitats socials? com ho haurem de fer? Respondre aquestes preguntes és una qüestió de supervivència professional, una condició imprescindible per poder explicar a la societat que som útils i necessaris, especialment en una situació de crisi com l'actual.

El passat 12 de desembre de 2011 es va presentar a la BNE un estudi sobre els professionals de la informació que mira d'aportar dades sobre aquestes qüestions: "Prospectiva de una profesión en constante evolución". Promogut per Fesabid, l'estudi ha comptat amb la participació de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez i amb el patrocini de Swets.

Es tracta d'un complet estudi, quantitatiu i qualitatiu, que s'ha dut a terme amb l'objectiu general de conèixer la visió del col·lectiu espanyol de professionals sobre el seu perfil i situació presents i sobre les tendències de futur. Aquest objectiu s'estructura en tres blocs diferents. Per una banda, s'ofereix una panoràmica objectiva de la situació laboral i de les característiques bàsiques del perfil laboral del col·lectiu. En segon lloc s'exposa la percepció del propi col·lectiu sobre el perfil professional actual, com també les seves creences del que pot esdevenir en un futur proper. Finalment, s'aporta una prospectiva a cinc anys vista realitzada per experts de diversos àmbits de la professió en base a problemes, riscos, reptes i oportunitats.

La primera part de l'estudi mostra l'anàlisi quantitativa de les característiques laborals del sector, obtingudes principalment del buidat de fonts estadístiques de l'MCU i de l'INE. Les dades examinades corresponen al 2008 i, en relació a algunes qüestions, al 2009.

Els autors estableixen en uns 42.000 professionals el nombre total de treballadors del sector: 20.300 a biblioteques; 14.800 a museus i entre 7.000 i 9.000 a arxius.

Biblioteques arxius i museus concentren el 0,27 % del total de llocs de treballs a temps complet a Espanya (un 7,6 del total de llocs de treball del sector cultural). Al contrari del que passa en el conjunt del sector cultural, un 60 % de treballadors són dones, excepte pel que fa a càrrecs directius. Més del 71 % de treballadors de biblioteques, arxius i museus tenen educació superior, xifra molt superior a la que es dóna en altres àmbits del sector cultural, especialment si tenim en compte que la meitat (o més, en tipus de centres concrets) és personal auxiliar. El pes de l'ocupació pública també és molt superior a la d'altres professions del mateix sector.

Les dades més completes, detallades i fiables són les que fan referència a biblioteques, tipus de centre on existeix un costum ja arrelat d'elaboració d'estadístiques de forma regular des de fa uns anys. Els autors destaquen la problemàtica a l'hora de disposar d'estadístiques relacionades amb els arxius a nivell estatal, com també la manca de dades relatives a l'àmbit de l'empresa privada.

Pel que fa a les biblioteques gairebé la meitat dels treballadors es concentren a la biblioteca pública. Quant al personal d'arxius i museus el personal tècnic i directiu suposa una mica menys del 50 % dels llocs de treball i la resta és personal de vigilància i manteniment. Les dades estadístiques no permeten veure quina part del personal tècnic dels museus pertany realment al col·lectiu de professionals de la informació i quina correspondria a tècnics d'altres disciplines, aspecte que podria ser important d'aclarir. Un 94 % del personal d'arxius té contracte indefinit i un 92 % està contractat a temps complet, xifres superiors a les de biblioteques i museus.

El segon bloc de l'estudi està format per l'anàlisi qualitativa de les dades obtingudes directament de 1.510 professionals a través d'un qüestionari disponible al web.

El qüestionari es va estructurar en tres parts: una primera de recollida de dades sobre el perfil; una segona amb 28 afirmacions sobre el present de la professió i una última part amb 22 afirmacions sobre el futur. Calia valorar les afirmacions del 0 al 4 segons el grau d'acord o de desacord.

Pel que fa al perfil dels que van respondre el qüestionari, és important destacar que el 71 % treballen a biblioteques (86,2 % de l'administració pública); un 13,5 % a centres de documentació (50,6 % de l'àmbit privat); un 8,5 % a arxius i només un 0,5 % a museus. A més, un 94 % dels que contesten l'enquesta està treballant, només un 9 % porta menys de tres anys al seu lloc de treball i la mitjana d'experiència laboral en el sector és de 14,9 anys.

Les preguntes sobre el present giraven al voltant de la pròpia percepció professional, de la percepció en relació a l'entorn de l'organització on es treballava, a la formació i a la relació del propi perfil amb la tecnologia. Les preguntes de futur estaven pensades en base a tres eixos fonamentals: evolució del perfil, evolució de les institucions i evolució dels serveis en relació a les tecnologies. Les conclusions giren al voltant de les afirmacions que han obtingut un major consens pel que fa a l'acord o al desacord.

Es reconeix que la forma de treballar ha canviat substancialment els últims anys però en general no es considera que calgui modificar el perfil professional. Al mateix temps es creu que el perfil professional es modificarà, que serà híbrid i no estrictament documental, malgrat que el col·lectiu seguirà considerant-se "professional de la informació". Per a la majoria el rol de formadors en informació serà molt important.
Gran part del col·lectiu creu que té una bona formació professional, alhora que considera necessari el reciclatge continu, especialment en tecnologies. Paral·lelament, moltes persones afirmen que la formació universitària no s'adequa al mercat laboral i que l'oferta de formació continuada no és adequada, opinions expressades de forma més contundent per personal de centres de documentació del sector privat i de museus, juntament amb la gent amb menys de 3 anys de feina.

Es considera necessària i útil la tecnologia i es creu que les organitzacions no hi inverteixen prou ni fomenten la innovació. Hi ha un ampli acord sobre la conveniència de disposar de recursos i serveis en línia i de dispositius mòbils. Es valoren com a elements especialment positius en un futur proper els relacionats amb la web social. Tanmateix, es considera que els espais, serveis i recursos presencials conviuran amb els telemàtics i que les col·leccions físiques seguiran sent la part més important dels recursos d'informació.

Tot i que es reconeix clarament la necessitat de treballar i de col·laborar amb altres professionals, es creu que s'ha cedit espai professional a d'altres col·lectius. Es declara que la professió no està ben valorada, ni a les pròpies organitzacions per part de la resta de professionals, ni a la societat en general. El col·lectiu tampoc no se sent ben representat per les associacions professionals.

Els professionals en general creuen que els serveis on treballen estan ben orientats, només destaquen la necessitat de canvi generalitzat els arxivers i els treballadors de museus. En general, existeix una àmplia satisfacció professional del col·lectiu pel que fa a la seva situació laboral i poc desig de canviar de feina i de perfil professional.

L'últim bloc de l'estudi pretén oferir una prospectiva de la professió a cinc anys vista, elaborada per 24 experts reconeguts de diferents àmbits geogràfics i especialitats: 3 del món dels arxius, 9 de biblioteques, 8 de centres de documentació i 4 relacionats amb la docència i la investigació.

Els propis autors comenten que hi ha algunes diferències entre la prospectiva dels experts i les tendències de futur apuntades pels professionals en exercici. És possible que aquestes diferències estiguin motivades per la diferència de perfils professionals dels dos grups d'estudi. En el primer cas parlem, principalment, de bibliotecàries (més del 75 % de dones) de més de 35 anys que porten anys treballant a l'administració pública, mentre que en el grup d'experts hi ha molta més representació de centres de documentació i s'hi afegeix la visió des de la docència i la investigació.

La metodologia utilitzada en aquesta part va ser l'estudi Delphi, amb dos qüestionaris gestionats en dues fases. Una primera amb vuit blocs de preguntes de resposta oberta, que permetés recollir elements considerats més importants i comuns, i una segona amb un qüestionari d'estructura més tancada, amb 161 afirmacions agrupades en sis àmbits que calia valorar de 0 a 4 segons el grau d'acord. En base a les afirmacions amb major consens d'acord i de desacord, els autors aporten conclusions relatives a problemes que cal afrontar o bé oportunitats que caldria aprofitar.

Un dels problemes amb major grau d'acord és el probable retrocés en l'oferta de serveis i en la seva qualitat, a causa de les polítiques de reducció motivades per la crisi actual.

L'escassa proactivitat, l'immobilisme, la dependència de l'administració pública o l'enfocament dels plans d'estudi són altres problemes que els experts identifiquen en relació al desenvolupament de la professió.
Es constata un desajust en l'oferta de serveis actual i els serveis que necessiten els usuaris. A més, i també en relació amb els usuaris, preocupen la desintermediació en l'accés a la informació, produïda com a conseqüència de l'opinió que els recursos d'Internet són suficients i la sobrevaloració de les competències informàtiques per sobre de les informacionals.

En relació a les oportunitats identificades, es pensa que la universalització en l'ús de les tecnologies amplia les possibilitats d'oferir serveis d'informació, com també les competències dels professionals en el filtrat i la selecció de continguts, serveis que es veuen com a necessaris en relació a l'evolució social.

Es pensa que la generalització dels continguts digitals obliga a prestar serveis de major qualitat i de més gran demanda, entre els quals estarien els relacionats amb l'orientació i la personalització dels serveis al web, amb la formació en informació i amb l'atenció a col·lectius específics. Aquests tipus de serveis es veuen com a oportunitats per augmentar el valor de l'activitat del professional de la informació.

L'estudi constata la dificultat d'obtenir dades fora del sector públic i de les biblioteques més tradicionals. És possible que en aquestes dades desconegudes es trobin respostes interessants i útils a unes quantes preguntes de futur. Els serveis de personalització, de filtrat, de disseny de sistemes d'emmagatzematge i recuperació, de gestors i selectors d'informació útil i necessària..., són serveis molt necessaris en el món de l'empresa privada, atès que estan directament relacionats amb la productivitat i la supervivència de les pròpies empreses. Trobar la manera d'accedir a aquestes dades al més aviat possible podria ser un altre dels reptes més immediats.