Versió per a imprimir
Director de Análisis y Estudios de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez
Gómen Yáñez, José Antonio, Coord. (2014) Estudio FESABID: El valor económico y social de los servicios de información: bibliotecas.
http://www.fesabid.org/federacion/noticia/el-estudio-realizado-por-fesabid-demuestra-el-valor-que-las-bibliotecas-aportan-a
Worth every cent and more..., Worth Their Weight..., Enriching communities..., The Library Dividend..., Dollars, sense and Public Libraries...1 Títols tan suggestius figuren a les portades d'alguns dels estudis que es realitzen en els últims anys i que tracten de mesurar l'impacte econòmic i social de les biblioteques. La immensa majoria d'aquests informes s'han elaborat durant l'última dècada en l'àmbit anglosaxó, fonamentalment als Estats Units i al Regne Unit i, especialment, també a Austràlia. No falten algunes aproximacions en altres països (Alemanya, Nova Zelanda, Noruega, Corea, Canadà...), als quals s'ha incorporat en l'últim any Espanya.
A la base d'aquests informes hi ha la crisi del finançament públic (i, per tant, la necessitat de mostrar el valor social i econòmic dels serveis bibliotecaris), alhora que compta amb el desenvolupament de metodologies contrastades per mesurar el valor econòmic de les activitats no lucratives o el valor social de les empreses i organismes públics.
Aquests estudis i informes han estat realitzats amb metodologies diferents, no hi ha encara una terminologia uniforme, ni unes eines i indicadors unificats i homologats ni en l'àmbit internacional ni dins dels països on més s'han produït.
Tanmateix, s'estan produint intents de normalització i tendeix a haver-hi una confluència progressiva, almenys pel que fa a l'objectiu de mostrar el valor econòmic de les biblioteques i el seu impacte en l'economia general i local (o regional), amb formulacions finals d'avaluació del cost/benefici o el càlcul del retorn de la inversió (ROI, la sigla anglesa) en termes monetaris.
Gairebé tots aquests estudis han estat realitzats per consultores o auditores independents i, en menor mesura, per institucions acadèmiques. La participació d'empreses o professionals independents es posa en relleu per reforçar la credibilitat i rigor de molts dels informes. En qualsevol cas, el més habitual és que en el disseny, realització, anàlisi i comunicació d'aquests estudis hi participi un equip relativament interdisciplinari (economistes, bibliotecaris, sociòlegs, responsables institucionals...).
En aquesta línia es troba l'estudi presentat el passat 17 de gener, El valor econòmic i social dels serveis d'informació: biblioteques. Es tracta d'un treball promogut per Fesabid, en el marc del I Pla Estratègic del Consell de Cooperació Bibliotecària 2013-2015, i del qual ja es va presentar un avanç de resultats en les Jornades de Fesabid de Toledo al maig de 2013. Precisament a Toledo es va presentar també un altre estudi d'aquest tipus, el primer del que es té referències a Espanya: "El retorn a la inversió de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona (2007-2011)", per Maria Luria Roig i Joël Pintor, publicat en les Actes de Fesabid 2013.
L'estudi de Fesabid ha estat coordinat pel sociòleg José Antonio Gómez Yáñez i realitzat per l'Estudi de Sociologia Consultors. La seva finalitat, tal com declara en la seva presentació la presidenta de Fesabid, Margarita Taladriz, ha estat "poder mostrar i demostrar, amb dades basades en evidències i no simplement en percepcions, el valor que aporta a la societat i a l'economia nacional des d'aquests serveis públics, que no són, com es demostra, un centre de despesa, sinó una inversió rendible".
L'objectiu és doncs ambiciós, tant com l'àmbit d'anàlisi, que inclou tot tipus de biblioteques, encara que en la pràctica se centra fonamentalment en les biblioteques públiques i amb les biblioteques universitàries i científiques. I sobre aquestes, construeix la seva conclusió més important: per cada euro assignat per a despeses o inversió a les biblioteques, aquestes retornen un valor que se situa entre 2,80 i 3,83 euros. Dit d'una altra manera: si les despeses anuals de les biblioteques ascendeixen a 1.107,2 milions d'euros (INE, 2010), el valor dels seus serveis per als ciutadans s'estima en 3.099,8 milions d '€/any si a aquests serveis es els assignarà un preu de mercat (mètode d'analogia amb el mercat o d'assignació de preus de mercat), o ascendiria a 4.238,5 milions d'€/any si fossin prestats per empreses privades (mètode de valoració contingent).
A més d'aquestes i altres estimacions econòmiques, la investigació s'estructura com un ampli estudi d'usuaris. Així, recull el valor social (i indirectament monetari) que els professionals li atorguen als serveis bibliotecaris i documentals. De la mateixa manera, les actituds dels no usuaris davant les biblioteques. I, de manera més específica, els usos i les actituds dels usuaris respectius davant les biblioteques públiques, i davant les universitàries i científiques.
Es destaca, com a nou, la connexió entre el què fer dels investigadors i l'aportació de les biblioteques a la investigació, reforçada per la molt bona opinió que els investigadors declaren sobre els professionals de les biblioteques i la informació que es localitza en elles.
Per a la realització de l'estudi s'han utilitzat diferents metodologies i s'han desenvolupat diferents treballs de camp, entre d'altres: recopilació i explotació de la informació estadística disponible, de INE (la més recent, de 2010) i Rebiun, estudi de gabinet per a l'estimació i assignació de preus de mercat, quatre reunions de grup amb professionals de biblioteques, centres de documentació i arxius, una enquesta telefònica a població no usuària de biblioteques, entre els 18 i 75 anys (desembre de 2012), i, finalment, dos enquestes on line amb accés voluntari, una amb 633 entrevistes a usuaris de biblioteques públiques (juny -juliol de 2013) i una altra amb 337 entrevistes a usuaris d'universitàries i científiques (setembre-octubre de 2013).
S'ha obert, en definitiva, una línia d'investigacions i estudis que pot aportar informacions i perspectives d'enorme interès. Posar en relleu l'impacte econòmic i social dels serveis bibliotecaris és sens dubte una tasca que pot arribar a ser imprescindible en les actuals i futures circumstàncies de limitacions pressupostàries. A l'estudi promogut per Fesabid i l'esmentat estudi realitzat per la Diputació de Barcelona, cal esperar que se li sumin, en un termini breu, els resultats del grup de treball per a l'Estudi d'Impacte Socioeconòmic de les Biblioteques i els d'altres possibles iniciatives en sectors o territoris concrets, que mostrin i difonguin de quina manera i fins a quin punt els beneficis socioeconòmics generats per les biblioteques són superiors als costos que generen.
