Malpas, Constance (2011). Cloud-sourcing Research Collections: Managing Print in the Mass-digitized Library Environment. Dublin (Ohio): OCLC Research. <http://www.oclc.org/research/publications/library/2011/2011-01.pdf >. [Consulta: 24/03/2011]
Són molts els que opinen que la gestió de les col·leccions no és un tema de moda dins la comunitat bibliotecària, i en relació a aquesta, probablement parlar de les solucions compartides d'emmagatzematge d'alta capacitat deu ser un dels tòpics menys "trending" encara avui en dia. Però d'altra banda, cada cop es fa més evident que la gestió de la biblioteca "infraestructura" ha d'afrontar un dels seus grans reptes, la tradicionalment i entròpicament expansiva ocupació dels seus espais (i la seva repercussió econòmica, val a dir-ho), i més en detall, de les grans quantitats de metres de prestatgeries plenes de documents amb uns percentatges d'ús força baixos, tant llibres com revistes. A més, i d'això sí que en sentim a parlar, immersos com estem en un període d'avanços tecnològics i necessitats canviants les biblioteques afronten una modificació de paradigma, passant de la tradicional orientació als llibres tot preparant-se per recolzar processos d'informació i aprenentatge.
És amb aquests antecedents en ment que el 2009 es va iniciar el projecte "Cloud Library", de la mà d'OCLC, HathiTrust, la biblioteca de la Universitat de Nova York i el consorci ReCAP, per estudiar la hipòtesi de si la motivadora aparició de col·leccions massives de documents digitalitzats, i el vincle que aquestes puguin establir amb els magatzems cooperatius de documents impresos té la possibilitat de modificar el model de negoci de les biblioteques especialitzades, a través d'una optimització dels recursos dedicats a la gestió dels fons que permeti explorar nous serveis i redirigir els esforços.
Constance Malpas, especialista en projectes cooperatius d'emmagatzematge de documents impresos a gran escala d'OCLC, planteja una metodologia de treball amb la què, amb mostres que s'anaven recollint mes a mes i durant un any, es va anar construint una base de dades amb registres del dipòsit de preservació digital HathiTrust, fusionats amb els corresponents registres bibliogràfics extrets de WorldCat, juntament amb una mostra dels diferents codis d'usuari del consorci ReCAP. Amb informació sobre les matèries cobertes, el nombre d'exemplars disponibles, la institució de procedència del text digitalitzat i la seva situació pel que fa als drets d'autor, es procedia a fer l'anàlisi de la situació, per veure quines coincidències es produeixen entre el dipòsit digital de HathiTrust i els exemplars del magatzem cooperatiu de ReCAP, i en el darrer pas, veure com aquesta solució compartida de la intersecció entre el cossos digital de HathiTrust i imprès de ReCAP podria afectar el funcionament i els recursos d'una biblioteca tipus com és la de la Universitat de Nova York.
El dipòsit cooperatiu de preservació digital de HathiTrust està format per 6,3 milions d'exemplars, cosa que es correspon a 3,64 milions de títols (dades a juny de 2010). Es calcula que en deu anys podria tenir 30 milions d'exemplars, superant els que la Library of Congress té actualment. Amb un predomini de llibres del camp de les humanitats, aproximadament el 16% de la col·lecció està lliure de drets d'autor.
Amb l'exemple del magatzem cooperatiu de ReCAP com a model, es vol posar a prova si la duplicació que hi hagi entre aquests i el dipòsit digital HathiTrust permetria a les biblioteques universitàries confiar en solucions conjuntes digital/imprès per optimitzar i reduir els costos de gestió de les col·leccions locals. Gairebé una cinquena part de la col·lecció preservada per HathiTrust també està emmagatzemada de manera impresa al magatzem de ReCAP, i amb una distribució de matèries molt similar a la de HathiTrust. A més, del total de documentació que podria formar part d'aquest servei conjunt el 90% no té establertes limitacions de circulació per les institucions dipositàries.
Per estudiar les possibilitats d'aplicació s'introdueix el darrer actor, la biblioteca client, en aquest cas s'utilitza com a tipus la biblioteca Elmer Holmes Bobst de la Universitat de Nova York. A juny de 2010 el 30% dels títols dels seus fons estaven duplicats al dipòsit de HathiTrust, cosa que equival a més de 13 quilòmetres de prestatges de biblioteca, i a l'hora, aplicant certes suposicions maximalistes i el model de costos de l'economista Paul Corant, suposaria un estalvi de 3 milions de dòlars per any. D'altra banda, però, la duplicació conjunta entre HathiTrust-ReCAP i la biblioteca Bobst baixa al 10%.
Finalment, l'estudi visualitza les oportunitats i constata les limitacions de partida d'aquestes solucions conjuntes, i apunta les opcions amb les que millorar l'impacte i la sostenibilitat d'aquests serveis bibliotecaris en núvol, amb la definició dels tipus de possibles biblioteques usuàries, el camí a recórrer dels projectes esmentats i la diversificació amb altres possibles proveïdors o, fins i tot, la cooperació entre aquests.
Un simplificat estudi econòmic dóna valor a aquestes solucions, a través de la reducció de costos que es determina pel nombre de volums que serien coberts de manera externalitzada per la solució en núvol. S'aplica a la biblioteca Bobst de la Universitat de Nova York, sabent que són 200.000 els exemplars del seu fons els que coincideixen amb els que podrien ser oferts pel dipòsit de ReCAP i HathiTrust. Estimant que el cost de la gestió d'un exemplar a la Universitat de Nova York és de 4,26 $/any això suposa per a tots aquells exemplars unes despeses de 850.000 $/any, mentre que la gestió en un magatzem d'alta densitat tipus ReCAP es calcula en 0,86 $/any i volum, és a dir, unes despeses de només 172.000 $/any. A més, s'aconseguiria l'estalvi de 4.000 metres de prestatges.
Constance Malpas assenyala que l'aparició dels projectes de digitalització com Google Books o HathiTrust tenen el potencial de transformar les biblioteques universitàries, i ho fa partint d'una hipòtesi de treball escaient i molt ben plantejada, i a través d'un anàlisi empíric que és tan detallat com dens, tot i que, potser per la novetat de la qüestió tractada, l'informe no arriba a conclusions sinó que emmarca el tema i dóna opcions de futur i possibles camins a recórrer.
Aquest document d'OCLC serà d'utilitat a tots aquells qui es plantegin la subcontractació de la gestió de col·leccions, un tema cada vegada de més present a la comunitat bibliotecària, prova d'això és l'interès amb el que s'ha rebut l'estudi.