How Libraries Thrive: A Guide for Librarians... and Everyone Else in Europe és una publicació de l’European Cultural Foundation (Fundació Cultural Europea), una organització sense ànim de lucre fundada el 1954 amb l'objectiu de promoure la cultura i fomentar la cooperació entre els països europeus. En concret, recull l’experiència de desenes de biblioteques públiques implicades en “The Europe Challenge”, un programa anual per a biblioteques i les seves comunitats per dissenyar, provar i oferir solucions a problemes locals que es puguin extrapolar a la resta d’Europa.

A Europa, les biblioteques públiques estan vivint canvis dràstics i desiguals. Mentre algunes s’han convertit en centres comunitaris de primer ordre, d’altres s’enfronten a l’amenaça de tancaments. L’obra ens convida a reflexionar sobre la diversitat de rols que poden assumir les biblioteques públiques i com poden evolucionar per afrontar els reptes actuals. Ofereix una visió esperançadora i inspiradora per a aquells que cerquen un model de biblioteca que jugui un paper actiu en la construcció de la societat del futur, centrant-se en la seva contribució democràtica, en la gestió del canvi climàtic i en l’acompanyament de les persones amb una perspectiva interseccional. 

En un àmbit més pràctic, a l’informe es presenten cinquanta recomanacions concretes per a bibliotecaris, responsables polítics i altres parts implicades en la gestió cultural per afrontar els reptes actuals de les biblioteques públiques al continent. Aquesta varietat d'iniciatives ens ajuda a entendre millor les biblioteques com espais dinàmics i interconnectats, adaptats a les necessitats canviants de les seves comunitats.

S’hi inclou el recull de gairebé un centenar d’iniciatives concretes de biblioteques de vint-i-sis països europeus. Entre aquestes hi trobem projectes de tres biblioteques catalanes —Terrassa, Sant Boi de Llobregat i Vilafranca del Penedès— que han participat a “The Europe Challenge”.

Un altre punt sobre el qual fa èmfasi el document són els programes de lectura d’estiu. Aquests programes, generalitzats en biblioteques anglosaxones i del nord d’Europa, són, a parer meu, una eina educativa, d’entreteniment i d’accés igualitari a la cultura de primer ordre. Fomenten l'hàbit lector, mantenen nens i joves connectats amb la lectura durant les vacances i ajuden a prevenir la pèrdua de coneixements durant l'estiu. Seria important dur-ne a terme a les nostres biblioteques, no amb iniciatives municipals, sinó amb un programa coordinat a escala de país. 

Cal posar en valor el disseny del document, vibrant i modern, que complementa perfectament la lectura del text i ajuda a fer més accessible el missatge. Aquest enfocament visual no només reforça les iniciatives presentades, sinó que també facilita la comprensió i l'atractivitat del contingut, aconseguint que els lectors puguin connectar millor amb la informació i el propòsit del llibre.

És interessant la idea que desprèn el document sobre que les biblioteques han de canviar tal com canvia el món, però és important tenir clar que la biblioteca del futur és diferent a cada país i a cada ciutat. No han de ser rèpliques les unes de les altres.

Per la meva experiència en una biblioteca pública d’una gran ciutat, he trobat tan inspiradora com realista la història que explica una treballadora de la London Public Library relacionada amb el tracte d’usuaris sense llar o en situació de soledat no volguda, que escriu paraules com aquestes: “[...] treballar en una biblioteca pública del centre de la ciutat no és idíl·lic, ni és infinitament depriment. És la vida real [...]”.

En definitiva, aquest és un text recomanat per tots aquells bibliotecaris que busquen inspiració basada en fets reals i especialment interessant per als creadors de polítiques públiques, que lluny de la gestió més local, poden veure la rellevància de les biblioteques públiques com a espais dinàmics, interconnectats i vitals per al benestar cultural i social de les comunitats a Europa.  

© Imatge inicial de bluehouseskis a Pixabay

Es pot considerar que la primera gran revolució que es va donar en la comunicació científica fou la transició del paper al format digital. Aquesta primera revolució no va significar grans canvis en les estructures dels processos d’edició i comunicació acadèmica, els quals es varen mantenir pràcticament iguals que en el context analògic. Actualment, però, sí que es poden observar canvis rellevants en els processos d’edició, així com d’accés i consum de la literatura científica. D’aquí que, actualment, podem considerar que ens trobem ja en la segona revolució. 

Aquesta segona revolució ve marcada per una forta incorporació de la comunicació acadèmica en el context digital. Pren rellevància la disponibilitat d’infraestructures i serveis comuns, com poden ser la disponibilitat d’identificadors persistents comuns (com poden ser el DOI o l’ORCID), el sorgiment de serveis editorials compartits, la millora en la descoberta de la literatura científica o la seva preservació, entre d’altres. Parlem d’infraestructures que, sovint, un únic proveïdor d’informació no podria oferir, pels alts costos de desplegament que tenen. En quin punt es troba aquesta segona revolució i quines han de ser les estratègiques per abordar-la és el que el primer dels informes citats, fet a partir de 49 entrevistes a diferents proveïdors de serveis de diferent naturalesa, mirar d’esbrinar. 

Com no podria ser d’altra manera, en aquest primer informe ja s’indica que la irrupció de la intel·ligència artificial generativa pot tenir en els propers anys un fort impacte en els diferents fluxos i processos propis de la comunicació científica. Si la cadena de valor de la comunicació científica es basa en el llenguatge escrit, potencialment la IA generativa pot afectar tots els aspectes relacionats amb la seva creació i comunicació i s’albira que possiblement ens trobem a les portes d’una tercera gran revolució. És en aquest aspecte en el qual centra el segon dels informes citats avui i elaborat a partir d’un número més reduït d’entrevistes. 

Com ja s’indica en el primer estudi,la comunicació acadèmica es troba en un moment on els processos editorials tradicionals transiten cap al desenvolupament de plataformes de serveis integrals als seus autors. Cada cop més, la descoberta, l’accés i la creació de nous continguts i coneixements són processos en els quals les fronteres s’hi difuminen i no hi ha dubte que la IA hi pot tenir un paper rellevant.

Alguns dels impactes més evidents que han tingut les IA en els processos de comunicació acadèmica el tenim ja sobre la taula. Es tracta de l’ús que en poden fer els investigadors com a eina de suport en la redacció dels seus treballs. Aquests usos no sempre poden ser desitjats,¹ però usats i referenciats correctament poden ser de gran utilitat com a eina de suport a l’escriptura i a l’estructuració i creació d’idees. Ja són moltes les editorials acadèmiques que no s’oposen a l’ús de les IA en la redacció de treballs, però sí que es reconeix que cal establir un marc clar sobre quin paper hi han de jugar i com han d’estar referenciades.²  Per no dir el valor que pot tenir aquesta tecnologia en un marc on l’anglès és l’idioma per defecte, i les capacitats demostrades en traducció i millores en la redacció poden facilitar l’exposició d’idees a aquelles persones que no disposen de coneixements avançats en aquest idioma. 

També s’observen oportunitats en altres processos, com pot ser la revisió per parells dels articles o altres documents. Es reconeix que, pels temps que comporta, es tracta d’un dels colls d'ampolla en la comunicació científica. Les possibilitats que ofereix la IA pot reduir els temps de revisió, aportant revisions prèvies o indicant si, per exemple, el resum es correspon o no, amb el contingut del text presentat.

Les possibles amenaces es troben també presents en l’estudi. En un context on grans grups editorials dominen el mercat i en el que s’estan fent esforços importants per cercar formes d’accés més equitatives, els alts costos d’implementació d’aquestes tecnologies poden generar distàncies encara més grans entre els diferents agents que  participen en els processos de comunicació. És sabut que les IA són entrenades amb els continguts que localitzen lliurement a Internet, majoritàriament disponibles en accés obert. Però ja hi ha casos en què grans grups editorials estan llicenciant els seus continguts a grans empreses que desenvolupen IA, obtenint un benefici econòmic que la publicació en accés obert no obté, posicionant-la en un clar desavantatge competitiu. En aquest marc, es pot preveure també la possibilitat que fabricants d’IA puguin irrompre en el mercat editorial, posicionant-se enfront d’altres empreses més tradicionals.

Un dels riscos que més es posen de manifest és el de preservar un sistema de comunicació científica que sigui fiable. Si bé s’aporten exemples de possibles beneficis, encara queda el dubte de fins a quin punt s’ha de donar confiança a aquestes tecnologies o si cal tenir en compte una revisió per part dels humans. Alguns estudis³ apunten clarament en aquesta línia, observant la importància de les IA com a eines de treball, però acompanyades, per treure’n el màxim rendiment, del coneixement i l’experiència humana. Però, quina confiança ens pot generar un sistema del qual en desconeixem el funcionament, amb quins continguts ha estat entrenat, si respectarà, o no, la confidencialitat que es mereixen els documents amb què tracta? La seva fiabilitat és un concepte que es repeteix al llarg de tot l’informe. Si bé els beneficis són coneguts, també es reconeixen les mancances o limitacions actuals que té, assumint que encara parlem d’eines de suport o d’ampliació, però no de substitució del treball humà.

Ens trobem en un entorn en el qual encara hi ha molts dubtes i incerteses a resoldre. Les IA avancen molt ràpidament i és difícil seguir-los el pas. La capacitat de les IA generatives quan al processament i tractament del llenguatge representen sense cap de mena de dubte una oportunitat, però no se’n poden descartar tampoc els riscos. No tenir-les en compte és un escenari que no es contempla, però una adopció massa ràpida o poc mesurada, pot comportar també cometre errors importants.

© Imatge inicial de kiquebg a Pixabay

¹ https://www.academ-ai.info/ 

² https://guies.bibliotecnica.upc.edu/intelligencia-artificial/publicacio-academica

3 Aidan Toner-Rodgers. (2024). Artificial Intelligence, Scientific Discovery, and Product Innovation. https://arxiv.org/pdf/2412.17866