ARTICLES

Entrevista a Michael Onfray, filòsof hedonista. Per Ximo Brotons.

Fa uns anys Michael Onfray (1959) va aparèixer a la crònica cultural del corresponsal a París de La Vanguardia en qualitat de “nietzscheà iconoclasta”. Avui, Michaael Onfray, Doctor en Filosofia, és un dels assagistes més llegits i prestigiosos del país veí. Poc a poc les seves obres s’han anat traduint al castellà: El ventre dels filòsofs (R&B, 1996), Cinismes (Paidós, 2002), Teoria del cos enamorat (Pre-Textos, 2002) i Tractat d’ateologia (Anagrama, 2005; també en català a Ed. de 1984). També recentment s’ha traduit l’Anti-manual esmentat en aquesta entrevista (Edaf, 2005, amb pròleg de J.A. Marina). Onfray és conegut per haver popularitzat – que no banalitzat – les idees de filòsofs com Deuleuze o Foucault: defensa un materialisme hedonista i acaba d’abandonar la docència en un institut de secundària francès per tal de crear amb altres professors de filosofia una Universitat Popular a Caen, seguint l’estela de les que proliferaren a França en temps de l’affaire Dreyfuss i a Espanya de la mà de Blasco Ibáñez, entre d’altres. L’accés a aquesta Universitat és gratuit i les classes s’imparteixen sense exàmens ni titulacions. Vam parlar amb ell per correu electrònic. [Text complet en pdf]

Llenguatge, evolució i nacionalisme. A propòsit del llibre ‘Lenguas en guerra’ Per Ester Astudillo

Aquest text, aprofitant la recent publicació del darrer Premi Espasa d’Assaig, Lenguas en guerra, d’Irene Lozano, fa un recorregut per les idees més destacables del llibre, tant sobre l’origen filogenètic del llenguatge com sobre com la problemàtica relació que aquest origen suposa, segons l’autora, per a les justificacions a l’ús sobre els nacionalismes fonamentats en la singularitat de la llengua pròpia, i situa aquestes idees en el context dels coneixements que es tenen avui sobre evolució, genètica i història del pensament. El text també fa una crítica a alguns dels raonaments de Lozano i para esment al contrast entre la seva perspectiva idealista sobre la funcionalitat i l’ús recte del llenguatge i la seva visió més pragmàtica i possibilista sobre el nacionalisme i el conservacionisme lingüístic. [Text complet en pdf]

Declaració de ciutat de Mèxic. Per Eduardo Subirats.

Amb motiu de la recent publicació del llibre d’Eduardo Subirats amb el títol “Violència i Civilització” (Losada, Madrid, 2006), fem sortir a la llum el següent text, extractat de l’esmentat llibre, per tal de donar a conèixer algunes de les claus del pensament de l’autor. A través del concepte de violència civilitzatòria, denuncia els abusos comesos per un poder global i totalitari que actua, paradoxalment, en consonància amb la defensa de la llibertat, amb el multiculturalisme neoliberal i amb un captialisme amable i deconstruccionista. [Text complet en pdf]

Pragmatisme i política a Rorty; la construcció de l’espai públic. Per Adolfo Vásquez Rocca.

El present assaig a partir de la distinció entre allò públic i allò privat presentada per Rorty, busca clarificar les condicions que possibilitarien la construcció de l’espai d’allò públic des d’una perspectiva pragmàtica. Per això, en primer lloc, es fonamenta el fet de que allò públic hagi de ser precisament construit i no descobert, el que deroga tota fonamentació essencial d’allò polític i obre la possibilitat de la incommensurabilitat entre “allò públic i allò públic”. En segon lloc, es provarà donar una resposta a aquesta possibilitat, des de l’esperança social ancorada en la solidaritat com a ampliació del “nosaltres”. Finalment, es mostrarà com l’aposta rortyana condueix al desmantellament de la proposta universal i racionalista de l’ètica kantiana. [Text complet en pdf]