ARTICLES

L’harmonia de l’enteniment. Aristòtil i Kant. De Ángel Álvarez

El mes de març d’aquest any moria el Dr. Ángel Álvarez Gómez, professor de la facultat de Filosofia de la Universitat de Santiago de Compostela. Astrolabio. Revista electrònica de Filosofia ha volgut oferir un sentit homenatge a la poderosa figura filosòfic que va representar. Confiem que la publicació d’un dels seus més recents articles, si bé de forma humil, hi contribueixi. Desitgem, alhora, agrair a la família del Dr. Ángel Álvarez, així com al consell editorial d’ Ágora, papeles de filosofía, l’ajuda facilitada per a la publicació del present article. [Descarregar en pdf]

Ètica filosòfica a Colòmbia. De Martha Palacio.

El següent article presenta les conclusions de la investigació realitzada sobre l’ètica filosòfica en l’última dècada del segle XX a Colòmbia.
Dins el projecte de recerca de la Facultat de Filosofia de la Universitat Santo Tomás de Bogotá, Colombia, orientat a l’estudi i anàlisi de la història de les idees a Amèrica Llatina i Colombia, la investigació duta a terme busca definir i aclarir el lloc que ocupa l’ètica filosòfica en la història de les idees a Colòmbia. Per aquest fi, va aconseguir complementar la base de dades amb la que compta el centre de Investigación de Filosofía de la Universitat Santo Tomás envers aquesta temàtica i a partir de l’anàlisi de les dades obtingudes, establir el paper i el lloc que juga l’ètica filosòfica en la nostra història intel.lectual. En aquest ordre d’idees, la investigació contribuí a analitzar el procés de normalització de la filosofia a Colòmbia.
El procediment per a construir la base de dades va permetre valorar i comprendre el fenomen de la reflexió filosòfica en aquest país. Les característiques socio-històriques de la nació colombiana possibiliten definir i comprendre les coordenades d’un fenomen que forma part del que s’ha anomenat el procés de normalització filosòfica. Els canvis polítics que es gestaren i realitzaren durant la dècada dels anys 90 i les seves incidències no foren aliens a la reflexió de la filosofia pràctica, posant de relleu l’urgència per analitzar el destí de la societat colombiana. En aquest sentit, el compromís del pensar per part dels autors colombians va anar avançant els passos d’una normalització en què la disciplina és vista com formant par de la construcció del projecte de societat. [Descarregar en word] [Descarregar en pdf]

Debord ha mort, visca l'home. De Josep Pradas.

Aquest text analitza detalladament els arguments del filòsof francès Frédéric Schiffter contra el ja difunt pensador Guy Debord, els quals es poden trobar al llibre Contra Debord, recentment editat en castellà (Editorial Melusina, Barcelona, 2005). Schiffter posa en qüestió l’ídol mediàtic que Debord representa, més encara després del seu suïcidi, l’any 1994, i s’enfronta a qui es va deixar atrapar pel seu discurs sense gaire sentit crític. Schiffter contraposa al platonisme ressentit de Debord un escepticisme que reclama la vida, l’espectacle i la mercaderia com a instàncies on l’ésser humà pot cercar consol davant el caràcter tràgic i absurd de l’existència. Schiffter, però, no aprecia el valor descriptiu del concepte debordià de societat de l’espectacle, que permet un millor abastament de la realitat de la societat tardocapitalista. A més, Schiffter cau en el mateix parany que Debord: proposar una ontologia absoluta. [Descarregar en word] [Descarregar en pdf]

Científics i polítics. Una conversa entorn la veritat, la contingència i la democràcia. De Marta Olivé.

El text que presentem és un exercici literari amb objectius filosòfics. Com Galileu, que l’any 1642 va mostrar, al seu Diàleg sobre els sistemes màxims, la confrontació entre els defensors de la cosmologia aristotèlica, tradicional, i els defensors del sistema copernicà, heliocèntric, nosaltres volem també confrontar dues “cosmovisions”. Inventem, amb aquesta fi, una conversa imaginària entre dos autors, Max Weber i Richard Rorty; autors que, en no haver estat contemporanis l’un de l’altre, no van poder dialogar mai. Partint dels aspectes epistemològics, la conversa recorre, després, la vessant ètico-política, intentant mostrar els punts bàsics d’acord i de confrontació entre el racionalisme decisionista de Weber i el pragmatisme de Rorty. No s’amaga que el text pretén també contribuir, des d’una òptica weberiana, a la crítica entorn l’obra del filòsof nord-americà, posant especialment de relleu el risc de “petrificació social” que comporta plantejar com a valor últim la pròpia preservació de la democràcia liberal.[Descarregar en word] [Descarregar en pdf]

Nietzsche i l'experiència tràgica de l'absurd. De Felipe Curcó.

Hi ha una expressió recurrent al voltant del tema de l’absurd. Consisteix en fer de la incertesa el lloc des d’on sorgeix el millor i el pitjor que cada ésser humà té dins seu. I és que la inseguretat ens mou a la falsedat i a cometre actes de covardia, però també a la possibilitat d’enfrontar allò incert de forma valenta i segura.
Des d’aquesta perspectiva, pot semblar que el món emergeix sempre des de cel.les que oposen al cercle d’allò determinat una boira obscura d’indeterminació poblada d’intuïtives presumpcions o possibilitats. Un boirós horitzó que necessàriament i incessantment s’extén allà, tant sobre l’espai com per la seqüència del temps, en una xarxa de rumbs desconeguts i incerts. Per això voldríem que el món no girés, que a cada pas que féssim poguéssim estar segurs de trobar un sòl segur i ferm que ens oferís – al contrari del que s’esdevé amb els traïdors – la seguretat de no defugir-nos o d’aprofitar el descuit i la indecisió per a fer-nos caure o aturar-nos. Tots demanem la confiança de signes fixos i constants que – provistos de la seguretat que habitualment busquem en els nostres actes i paraules – prometin protegir-nos de la vida agitada del present. Sofrim, diu Nietzsche, - uns més, d’altres menys – d’una extrema sensibilitat per al dolor que ens pugui deparar el futur, d’una recarregada irritabilitat que no vol ésser tocada perquè sent, de manera semblant a aquella extranya patologia del sentit del tacte que ens fa retrocedir al mínim contacte, qualsevol aproximació amb demasiada intensitat. El caràcter caòtic de l’existència aixeca enfront dels ulls un vel de temor i debilitat que amenaça amb fer trontollar el nostre estar de peu. D’aquesta manera, la necessitat de defensa sorgeix per l’enyorança d’un univers amb límits definits. En tant que la recerca de certesa sembla suposar un esforç per erradicar les irregularitats d’un món que en primera instància escapa a la nostra comprensió, l’assolir la seguretat implica una lluita, un intent creatiu que només pot acabar en plenitud o en decadència, en la mostra d’allò millor o pitjor que cadascú duu en el seu sí.
En l’experiència tràgica la consciència de la realitat cotidiana esdevé negra, la vista de la “horrible veritat”, com l’anomena Nietzsche, revel.la la naturalesa absurda i caòtica de l’existència. En la mesura en què el dolor i el sofriment condueixen a un desafiament intern entre les forces que ens amenacen i la pròpia voluntat que busca dominar per sobre aquestes mateixes forces, en aquestes pàgines voldria deturar-me a pensar en la vitalitat inventiva que el propi pensament de Nietzsche representa a través de la seva descripció dels diferents modes interpretatius i de ficcions que sorgeixen com a reacció a l’absurd. [Descarregar en word] [Descarregar en pdf]