Arxiu Històric

(Montblanc, Conca de Barberà, 1906- Madrid, 1993)

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, el 1928. Va exercir com a advocat a Reus, localitat on va militar a les Joventuts Nacionalistes i al Foment Nacionalista Republicà. L'any 1931 va contribuir a la creació d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

El 1932 va ser diputat al Parlament català, i va participar en l'aprovació de l'Estatut. El 1934 va actuar com a advocat defensor dels polítics processats pels anomenats Fets d'octubre. L'any 1936 fou nomenat President de l'Audiència Territorial de Catalunya i del Tribunal de Cassació. També va crear un tribunal especial per jutjar els crims comesos a l'inici de la guerra i la revolució. En represàlia, va patir un atemptat contra la seva vida, del que no se'n va aclarir l'autoria.

El 1939 va marxar a l'exili amb el president Lluís Companys, primer a París, després a Mèxic (via Nova Iork) i finalment es va establir a Tànger (Marroc) el 1949. Des d'allà va treballar en la clandestinitat contra la dictadura franquista.

Va tornar a Catalunya el 1964 i va ser detingut o multat diverses vegades. Va ser promotor de l'Assemblea de Catalunya.

L'any 1976 va abandonar ERC i es va afiliar al que després es convertiria en Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Per aquesta formació va ser elegit diputat a les primeres Corts democràtiques espanyoles després del franquisme, el 1977, i reelegit el 1979. Formà part de la Comissió dels Vint que van redactar l'avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia de 1979. També fou escollit senador, durant dues legislatures.

Va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya durant la primera legislatura (1980-1984).

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

(Barcelona, 1945)

Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona (1970). Mentre era estudiant, inicià la seva militància política com a responsable de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya.

Als anys setanta també s'integrà al Front Nacional de Catalunya, a la Unió Sindical Obrera (USO) i més tard a la Unió General de Treballadors (UGT).  L'any 1978 participà en la constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

El 1979 va ser nomenat conseller de Política Territorial i Obres Públiques durant la Generalitat provisional.

Fou diputat pel PSC-PSOE al Parlament de Catalunya durant sis legislatures seguides (1980-2001). Com a parlamentari, va presidir les Comissions de Reglament Interior i de Política Territorial, i fou membre de la Diputació Permanent.

Actiu políticament, ha continuat ocupant càrrecs de representació pública fins a l'actualitat.

(Tarragona, 1927)

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (1950). D'estudiant, va formar part de l'organització clandestina Front Universitari de Catalunya.

Es va especialitzar en Dret Laboral, i va exercir la professió en defensa dels treballadors i dels perseguits polítics davant del Tribunal d'Ordre Públic. Fou empresonat el 1958, acusat d'associació il·lícita i propaganda il·legal.

Fou elegit diputat al Parlament de Catalunya pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), en les dues primeres legislatures (1980-1988). Fou president de la Comissió de l'estatut dels diputats i secretari de la Comissió d'investigació sobre l'assalt i el segrest del Banc Central de Barcelona (1981).
 

(Terrassa, 1936)

Va realitzar els estudis de Pèrit mercantil a la Universitat de Barcelona (1949-1955).

Vinculat al Moviment Socialista de Catalunya, va participar en la creació del Partit dels Socialistes de Catalunya, el 1978; fou membre del grup Empresa i Socialisme.

Diputat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) durant la primera legislatura (1980-1984).

(Borges Blanques, 1904- Barcelona, 1985)

Va estudiar a l'Escola d'Enginyers de Barcelona durant els anys 20 del segle passat, i més tard es llicencià en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials a la Universitat de Barcelona (1960).

Membre del partit Estat Català; durant la guerra civil fou cap de redacció del Diari de Barcelona. El 1939 es va exiliar, però va tornar clandestinament a Catalunya el 1941, i contribuí a fundar el Front Nacional de Catalunya (FNC), com a unió d'Estat Català i altres forces nacionalistes.

Les seves activitats s li van comportar diverses detencions durant el franquisme: la primera entre 1943 i 1946, la segona el 1958, i novament el 1967.

El 1978 abandonà el FNC per a ingressar al Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament i, més tard, al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), pel qual fou elegit diputat al Parlament de Catalunya en les eleccions de 1980 i de 1984. Va morir el 1985, durant el període de la segona legislatura.

(Seu d'Urgell, 1946)

Es va llicenciar en Arquitectura per la Universitat de Barcelona l'any 1972.

Diputat al Parlament de Catalunya durant les cinc primeres legislatures, pel Partit del Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), entre 1980 i 1999.  Dins de la seva tasca parlamentària, fou membre de la Comissió d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de la Comissió d'Alta Muntanya

A les eleccions municipals de 1979 va ser escollit tinent d'alcalde de la Seu d'Urgell, i alcalde de la mateixa localitat entre 1983 i 2003. Ha estat vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya. 

(Girona, 1948)

Va iniciar els estudis de de Filosofia i Lletres (1969-1971) i es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona el 1986.

Militant de diverses organitzacions clandestines durant els anys 70, una d'elles vinculada a la revista  El Topo Obrero. Posteriorment s'incorporarà al procés d'unificació socialista que culmina en la creació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), el 1978.

Fou l'impulsor de la creació del grup Treballadors Autogestionaris Socialistes, i va formar part de l'executiva confederal de la Unió General de Treballadors de Catalunya.

Diputat per aquest partit a la circumscripció de Girona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i per la de Barcelona a les de 1984, 1988, 1992 i 1995. 

(Almacelles, Segrià, 1918- Barcelona, 1992)

Durant la guerra civil va lluitar en el bàndol republicà, raó per la qual va patir confinament en un camp de concentració a França i l'exili a Holanda.

Doctor en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona (1970)

Fou membre del Patronat de la UB en representació de la Unió General de Treballadors (UGT) de Catalunya (1982-1986)

Diputat al Parlament de Catalunya pel Partit del Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) en tres legislatures (1980-1992)

Va ser diputat al Congrés en les primera legislatura (1977) i senador en tres ocasions.

(Màlaga, 1942)

A partir d'haver superat les oposicions d'Inspector de Treball, el 1967, es tralladà a Barcelona per incorporar-se com a tècnic del Ministeri de Treball.
 
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, l'any 1971, on hi va exercir la docència, a les facultats de Dret i Econòmiques de la Universitat de Barcelona, en la matèria de Dret del Treball, entre 1971 i 1973. Posteriorment va obtenir el doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona, on hi va treballar també de professor.

Participà en la creació del Partit del Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) el 1978. Elegit diputat al Congrés per la província de Barcelona en diverses legislatures. Va intervenir molt activament en l'elaboració de la Constitució espanyola de 1978 i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 obtingué un escó pel PSC, que ocupà fins el 1982, per incorporar-se al Congrés de diputats.

(Barcelona, 1926-2006)

La seva formació està totalment vinculada a la Universitat de Barcelona: hi inicia estudis de Ciències el curs 1943/44, hi obté els títol de mestra nacional d'ensenyament primari a l'Escola Normal de Barcelona (1947) i llicenciada en Filosofia i Lletres, secció de Pedagogia, l'any 1957.

Defensora de l'escola pública laica, el 1965 funda clandestinament l'Escola de Mestres Rosa Sensat, que esdevindrà essencial per aquest moviment de renovació pedagògica, tant a Catalunya com al conjunt de l'estat i també internacionalment. Participa en la creació de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UAB. També impulsa la creació de la revista Perspectiva Escolar al 1974, i la Fundació Àngels Mata Garriga.

Al 1976 es va unir a Convergència Socialista de Catalunya, que després serà el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

Al 1977 és escollida com a diputada al Congrés espanyol per la circumscripció de Barcelona i formarà part de la Legislatura Constituent.

Durant les dues primeres legislatures fou diputada al Parlament de Catalunya pel PSC-PSOE (1980-1988).  

Del 1983 al 1984 ocupa el càrrec de senadora en representació del Parlament de Catalunya, des d'on defensa la primera Llei de Normalització Lingüística del català de 1983.

(Barcelona, 1940)

Doctor en Dret per la Universitat de Barcelona el 1971, i professor en la matèria de Dret Polític, entre 1963 i 1973. Catedràtic i director del departament de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Destacat militant clandestí antifranquista, fou un dels promotors del Front Obrer de Catalunya fins a la seva dissolució el 1970.

També fou jutjat i condemnat per un tribunal militar el 1962. Després fou un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), on hi ha ocupat importants càrrecs directius.

Diputat al Parlament de Catalunya pel PSC-PSOE durant les dues primeres legislatures (1980-1988), ha estat vicepresident d'aquesta cambra.

(Barcelona, 1932)

Va estudiar a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona entre 1952 i 1954. És graduat social i periodista.

Afiliat a la Federació Catalana del Partido Socialista Obrero Español (PSOE) des del 1977. Va ocupar diversos càrrecs a la Federació de Barcelona del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

Ha estat diputat al Parlament de Catalunya pel PSC-PSOE en cinc legislatures (1980-1997), fins que renuncià per integrar-se al Senat, en substitució del senador Jordi Maragall Noble. 

(Barcelona, 1927-2004)

Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona l'any 1950. Va exercir de professor de les facultats de Dret i Ciències Econòmiques d'aquesta Universitat des del 1955 al 1966 en les matèries d'Història Econòmica Mundial, Política Econòmica, Història del Dret, Dret Civil i Dret Canònic.

Ingressà al Moviment Socialista de Catalunya (MSC) i n'esdevingué un dels líders. Per la seva militància política fou detingut diverses vegades, empresonat durant vuit mesos i sancionat i separat del servei com a professor universitari.

El 1974 s'integrà a Convergència Socialista de Catalunya (CSC) i el 1976 va fundar al Partit Socialista de Catalunya-Congrés.

Ja en l'etapa democràtica, va ser conseller de la Generalitat provisional, diputat a les Corts Espanyoles pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) i diputat del Parlament de Catalunya durant la primera legislatura (1980-1984), i la tercera, quarta i cinquena (1988-1999); durant aquesta última (1995-1999) fou president del Parlament. 

(Espluga de Francolí, 1950)

Va superar els exàmens de Batxillerat a la Universitat de Barcelona l'any 1967. Va realitzar estudis d'enginyer tècnic industrial.

La seva activitat política es vincula amb el sindicalisme, en la Unió General de Treballadors (UGT) i, en un inici, al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC); en aquesta formació hi milita fins el  1977, en què participa en la fundació del Partit Socialista Popular (PSP) a Reus, Baix Camp. Més tard militarà en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), quan el PSP passi a fusionar-se amb el Partido Socialista Obrero Español (PSOE) a nivell de tot l'estat.

Diputat durant la primera legislatura al Parlament de Catalunya pel PSC (1980-1984), i també regidor de l'Ajuntament de Reus, entre 1983 i 1987. 

(Jaén, 1954 – Barcelona, 2001)

Afiliat a la Unió General de Treballadors (UGT) i al Partido Socialista Obrero Español, participà en les mobilitzacions estudiantils contra la dictadura que es produïen als anys setanta a la Universitat Laboral de Còrdova, on hi cursava Física i Economia. Per aquestes activitats va ser detingut i empresonat.

El curs 1974/1975 s'establí a Catalunya per iniciar els seus estudis de Ciències Econòmiques i Empresarials a la Universitat de Barcelona, on es llicenciaria l'any 1992. També hi va iniciar  estudis de Dret (1981-1983).

Va ser diputat al Parlament de Catalunya pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) durant les dues primeres legislatures (1980-1988). Era el membre més jove de la cambra durant el primer mandat.  

Com a parlamentari, formà part de la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya (1980-1983), Diputat Interventor (1983-1984) i vicepresident de la Comissió per al Seguiment del Procés d'Integració de l'Estat Espanyol en les Comunitats Europees (1986-1988).

De la seva tasca dins l'àmbit de la política local cal destacar els seus projectes de centres d'oci i grans parcs (Parc Central de Nou Barris).

(Amposta, 1947)

Té estudis d'aparellador i arquitecte. A la Universitat de Barcelona hi consta l'expedient dels estudis de Batxillerat, datat del 1964 (el 1973 l'Escola Superior d'Arquitectura va passar a formar part de la Universitat Politècnica de Catalunya).

Militant del Partit del Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) des de 1977, ha estat diputat al Parlament de Catalunya durant la primera legislatura (1980-1984) i també a la sisena (1999-2003). Destaca la seva participació a dues comissions de la cambra: Secretari de la Comissió d'Indústria, Energia, Comerç i Turisme del Parlament de Catalunya i vicepresident de la Comissió d'investigació sobre la central nuclear d'Ascó.

Ha continuat la seva activitat política i pública dins l'àmbit local.