Arxiu Històric

Inici

Convergència i Unió (CiU)


A les eleccions de 1980, Convergència i Unió (CiU) va aconseguir 43 escons al Parlament de Catalunya. Vint-i-nou dels seus diputats van ser alumnes i/o professors de la Universitat de Barcelona.


Josep Maria Ainaud Lasarte

(Barcelona, 1925-2012)

L'any 1952 es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona. Mentre estudiava, va militar en grups de resistència antifranquista i catalanista, com la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) i el Front Universitari de Catalunya. Durant la Segona Guerra Mundial, col·laborà amb els aliats, proporcionant  informació estratègica als  anglesos.  El 1948 fundà la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, i va ser promotor de l'Antologia poètica universitària (1949).

El 1974 fundà el Grup d'Advocats Demòcrates. El 1976 s'afilia a Convergència Democràtica de Catalunya, on hi va ocupar càrrecs de responsabilitat.

Diputat al Parlament per Convergència i Unió (CiU), en la primera legislatura (1980-1984)

Fou també regidor de l'Ajuntament de Barcelona entre 1987 i 1990, període en que exercí la presidència del districte de l'Eixample.

Va ser assessor personal d'en Jordi Pujol en temes de cultura, i membre, soci o fundador de nombroses entitats i institucions culturals catalanes, entre elles Òmnium Cultural, Ateneu Enciclopèdic Popular, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Fundació Orfeó Gracienc, Ateneu Barcelonès, Societat Catalana de Pedagogia, patró de la Fundació Joan Maragall, la fundació Carles Pi i Sunyer,  Fundació Baruch Spinoza, Fundació Maria Aurèlia Capmany i de la Casa-Museu Prat de la Riba (Castellterçol).


Macià Alavedra i Moner

(Barcelona, 1934)

És fill del poeta Joan Alavedra i Segurañas, i part de la seva infantesa va transcórrer a l'exili.

Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona l'any 1957. Als anys cinquanta militava al Front Nacional de Catalunya. L'any 1975 fou un dels fundadors d'Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC)

El 1977 va ser escollit diputat a les Corts Espanyoles dins del Pacte Democràtic per Catalunya.

L'any 1978, en representació del seu partit, fou un dels membres de la Comissió dels Vint que al parador de Sau, Masies de Roda redactà l'avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979. A les eleccions de 1979 va ser escollit novament diputat al Congrés per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Fou diputat al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió (CiU) durant les cinc primeres legislatures (1980-1995). Fou nomenat successivament conseller de Governació, d'Indústria i Energia i d'Economia i Finances.

En actiu políticament fins el 1997 que va abandonar la política per dedicar-se al món empresarial.


Xavier Bigatà Ribé

(Sabadell, 1939)

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (1961), i diplomat en Administració d'Empreses.

A les eleccions municipals de 1979 fou escollit tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sabadell, càrrec que va ocupar fins el 1983.

Escollit diputat al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió (CiU), en tres legislatures seguides (1980-1992), en el transcurs de les quals va ser nomenat conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat (de 1983 a 1988).


Jaume Camps Rovira

(Barcelona, 1944)

Llicenciat en Dret, en els seus anys d'estudiant va ser membre del Sindicat Democràtic d'Estudiants.

Com a advocat, va exercir la defensa de polítics jutjats en consells de guerra i davant el Tribunal d'Ordre Públic, durant els últims anys del franquisme. Després treballà en un bufet especialitzat en dret mercantil, inversions estrangeres i control de canvis.

Va actuar com a representant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a l'Assemblea de Catalunya i al Consell de Forces Polítiques de Catalunya.

Elegit diputat al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió, ha ocupat l'escó durant set legislatures seguides (1980-2005), fins que va renuncià per exercir un càrrec al Consell Consultiu de la Generalitat. 

Ferran Camps Vallejo

(Barcelona, 1945-2002)

Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona, el curs 1972/73.

El 1971 va formar part dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya.

Fou membre del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) de 1979 a 1984. Participà en l'assemblea fundacional de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), tot i que més tard es desvinculà del partit.

Va ser diputat al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió (CiU) en les tres primeres legislatures, des de 1980 fins que, l'any 1990, a causa d'una malaltia greu, va haver de renunciar a l'activitat política.

És remarcable la seva tasca en defensa de la devolució del patrimoni històric expoliat a Catalunya.

Josep Maria Casals Guiu

(Vic, Osona, 1941)

Va realitzar els exàmens de Grau de Batxillerat a la Universitat de Barcelona, el 1956.

Elegit diputat al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió (CiU) a la primera legislatura (1980-1984) on ha estat membre de diverses comissions: Política territorial, d'investigació sobre la central nuclear d'Ascó, Política cultural i Economia, finances i pressupost.

Continuà actiu politicament dins l'ambit local i en diferents associacions culturals.


Miquel Coll i Alentorn

(Barcelona, 1904-1990)

L'any 1932 ingressà a Unió Democràtica de Catalunya, partit del que arribaria a ser secretari general.

Va ser professor de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, secció de Filologia Catalana,  entre 1969 i 1976, en les matèries de Filologia Catalana, Història moderna de Catalunya, Historiografia catalana moderna i contemporània, Cròniques catalanes, Cròniques erudites, Cròniques populars, Història dels Països Catalans i Llengua Catalana.

Diputat al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió (CiU) en les dues primeres legislatures (1980-1988), durant les quals va ocupar els càrrecs de conseller adjunt a la Presidència de la Generalitat i president del Parlament.

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya.


Joan Colomines Puig

(Barcelona, 1922-2011)

Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, el 1948. Va realitzar també estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres (curs 1959/1960).

Durant el franquisme fou detingut i empresonat diverses vegades. Va ser membre fundador de l'Assemblea de Catalunya i president de l'Associació Catalana d'ex-Presos Polítics.

Fou també fundador del Partit Popular a Catalunya, el 1973 i cofundador del Partit Socialista de Catalunya (PSC-PSOE), al 1976. El 1977 va ingressar a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Diputat per Convergència i Unió (CiU) al Parlament de Catalunya durant tres legislatures (1980-1992).


Josep Maria Culell Nadal

(Barcelona, 1939)

Va iniciar els estudis de Ciències a la Universitat de Barcelona (1957)

És un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), el 1976.

Diputat al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió en tres legislatures (1980-1989)

Ha estat també diputat al Congrés, senador, conseller de la Generalitat i cap de l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona.


Joan Descals i Esquius

(Sant Fruitós de Bages, 1933)

Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció de Filologia germànica,  per la Universitat de Barcelona (1967)

Diputat per Convergència i Unió (CiU) al Parlament de Catalunya en quatre legislatures seguides (1980-1995)


Jordi Escoda Vilà

(Reus, 1935)

A la Universitat de Barcelona hi consta l'obtenció del títol de Batxillerat l'any 1953.

Diputat al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió (CiU) a la primera legislatura (1980-1984).

Ha continuat en la vida pública vinculat a institucions polítiques i culturals de la ciutat de Reus.


Raimon Escudé Pladellorens

(Terrassa, 1934)

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, el 1957.

Fou diputat per Convergència i Unió (CIU) al Parlament de Catalunya durant sis legislatures seguides (1980-1999).

Ha ocupat càrrecs dins l'administració local.


Concepció Ferrer Casals

(Ripoll, 1938)

Llicenciada en Filosofia i Lletres, secció de Filologia Romànica, per la Universtat de Barcelona (1960). En aquell mateix any hi exercí com a professora ajudant.

Diputada al Parlament per Convergència i Unió (CiU) a la primera legislatura (1980-1984): li correspon l'honor de formar part del grup de les vuit primeres dones diputades a la història del Parlament de Catalunya.

Ha estat també regidora de l'Ajuntament de Figueres.


Helena Ferrer Mallol

(Llançà, 1937)

Llicenciada en Ciències, secció de Matemàtiques, per la Universitat de Barcelona, l'any 1960.

Durant el franquisme va militar, a la clandestinitat, al Front Nacional de Catalunya i al sindicat Solidaritat d'Obrers de Catalunya. El 1980 ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya.

Professora d'ensenyament mitjà a diversos instituts, d'alguns dels quals n'ocupà la direcció. Entre el 1977 i el 1983 va ser degana del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. També ha estat membre del Patronat de la Universitat de Barcelona en representació dels col·legis professionals (1982/1983).

Diputada al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió (CiU) a la primera legislatura (1980-1984).

El 1985 fou nomenada cap del servei d'Universitats de la Direcció General d'Ensenyament Universitari.


Jaume Fonolleda Aspert

(Mollet del Vallès, 1927-1984)

Estudiant de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona durant el curs 1944-1945.

Doctor en Enginyeria agrònoma.

Diputat per Convergència i Unió (CiU) al Parlament de Catalunya durant la primera legislatura (1980-1984)

Fou secretari general del Departament d'Agricultura durant el primer govern de la Generalitat.


Josep Laporte Salas

(Reus, Baix Camp, 1922 – Barcelona, 2005)

Doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona  (1957).

Va exercir com a professor de la Facultat de Medicina de la UB entre 1948 i 1968, en les matèries de Terapèutica Clínica, Farmacologia i Patologia Mèdica.

Diputat al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió (CiU) durant les dues primeres legislatures (1980-1988)

Va ser conseller de Sanitat i Seguretat Social (1980-1984) i d'Educació (1988-1992)

Fou també rector de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de l'Institut d'Estudis Catalans.




Joan-Josep Martí Ferré


(Tortosa, 1942)

Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona l'any 1996.

Militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des de 1975, fou escollit diputat per la província de Tarragona a les eleccions al Parlament de Catalunya a les llistes de Convergència i Unió (CiU), durant les tres primeres legislatures (1980-1992). El 1984 fou designat senador per la Comunitat autònoma, càrrec que va exercir fins el 1988.

El 1992 deixà la política per incorporar-se a l'administració privada.




Jordi Martínez Planas

(Lloret de Mar, 1945)

Llicenciat en Farmàcia per la Universitat de Barcelona, el 1969.

Diputat al Parlament de Catalunya durant les dues primeres legislatures (1980-1988) per Convergència i Unió (CiU).

Ha continuat a la vida política local molt vinculada a la seva ciutat.


Ricard Masó Llunes

(Sant Feliu de Guíxols, 1936- Girona, 2015)

Va superar els exàmens de Batxillerat a la Universitat de Barcelona el 1955.

Llicenciat en geografia i història per la Universitat Autònoma de Barcelona i en arquitectura tècnica per la Universitat Politècnica de Catalunya.

Ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) el 1976.

Fou diputat al Parlament de Catalunya durant tres legislatures (1980-1992) per Convergència i Unió (CiU), elegit per la circumscripció de Girona.

Va ser vocal de l'Associació d'Antics Diputats del Parlament de Catalunya.



Josep Maria Nolla Panadès

(Tarragona 1921 - 1982)

Va realitzar estudis de practicant a l'Escola Normal de la Generalitat (1937-1938), i Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1946. Es va especialitzar en Urologia.

Entre 1943 i 1945 va treballar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, en la categoria d'alumne intern.

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 es presentà a les llistes de Convergència i Unió (CiU) i fou escollit diputat per la circumscripció de Girona. De 1980 a 1982 fou secretari de la Comissió de Política Social del parlament de Catalunya.


Joan Oró Florensa

(Lleida, 1923- Barcelona, 2004)

Llicenciat en Ciències, secció de Químiques, per la Universitat de Barcelona, el 1947.

El 1952 va emigrar a Estats Units, i allí es doctorà en Bioquímica per la Universitat de Houston, Texas, on també hi va exercir de catedràtic. Un dels seus experiments, la síntesi de l'adenina, el 1959, va contribuir al naixement d'una nova especialitat: la química prebiòtica.

Col·laborador en diversos projectes de la NASA (Administració Nacional Aeronàutica i de l'Espai dels Estats Units), exercí d'assessor del Govern americà en programes d'exploració espacials, entre ells el de l'estació internacional en òrbita terrestre i el viatge tripulat a Mart.

Va ser diputat de Convergència i Unió (CiU) al Parlament de Catalunya durant el primer any de la primera legislatura i va ser substituït per Joan Maria Vallvé Ribera. Fou assessor en temes científics del president de la Generalitat.

Retornà al món de la ciència a Houston, fins a la seva jubilació.


Joaquim Pibernat Lleyxà

(Barcelona, 1924-1984)

Llicenciat en Ciències, secció de Químiques, el 1950.

Vinculat a moviments catòlics democràtics i en favor dels drets humans, fou processat el 1966 per l'edició i distribució de propaganda il·legal. El 1974 fou president de Justícia i Pau, des d'on recollí signatures a favor de l'amnistia dels condemnats pel procés de Burgos de 1970 i contra la pena de mort.

Militant d'Unió Democràtica de Catalunya, fou elegit diputat per Convergència i Unió (CiU) a les eleccions de 1980 i 1984, però va morir al poc temps d'ocupar el càrrec, a l'inici de la segona legislatura. El substituí el diputat Juli Sanclimens i Genescà.  


Pere Pi-Sunyer Bayo

(Barcelona, 1918-2001)

Va iniciar els estudis de Dret a la Universitat de Barcelona, el curs 1935-1936, però els hagué d'abandonar per incorporar-se a files com a tinent de l'exèrcit de la República. Es va exiliar el 1939 als Estats Units, on es va graduar en Economia per la Universitat de Cornell, a l'estat de Nova Iork.

A Veneçuela exercí de professor a la Universitat Central. En aquest país hi presidí el Centre Català i Solidaritat Catalana, i fou coordinador dels grups polítics catalans a l'exili.

Tornà a Espanya el 1967 i ocupà diversos càrrecs al Banc Urquijo de Madrid i Barcelona.

Com a conseller d'Ensenyament i Cultura de la Generalitat provisional presidida per Josep Tarradellas, el 1978 va signar el decret que permetia l'ensenyament oficial i generalitzat del català a l'escola.

Diputat per Convergència i Unió (CiU) al Parlament de Catalunya durant les dues primeres legislatures (1980-1988)


Ramon Pla Nadal

(Mataró, 1947)

Es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona al 1977.
 
Va ser diputat al Parlament de Catalunya durant les tres primeres legislatures (1980-1992), per Convergència i Unió (CiU).

A les eleccions municipals de 1979 fou escollit primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Mataró com a cap de llista de CiU.

De 1979 a 1983 fou diputat provincial, i portaveu de CiU a la Diputació de Barcelona entre 1981 i 1983.


Ferran Pont Puntigam

(Terrassa,1936)

Va fer estudis d'enginyer industrial. A l'Arxiu de la Universitat de Barcelona hi ha constància de la superació dels exàmens d'Estat (per l'obtenció del títol de Batxillerat), l'any 1951.

Diputat al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió (CiU) durant les cinc primeres legislatures (1980-1995). Com a parlamentari, ha estat ponent de les lleis catalanes de política territorial i d'organització comarcal i municipal.


Jordi Pujol i Soley

(Barcelona, 1930)

Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona el 1952. Va iniciar estudis de Filosofia i Lletres (1949/50) i de Farmàcia el curs 1953/1954. En els seus anys universitaris es va vincular a associacions antifranquistes de tipus catòlic i catalanista, com la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Virtèlia.

El 1960 va ser detingut per les seves activitats antifranquistes i condemnat.

El 1974 fundà i esdevingué primer secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i dos anys més tard es produïa la unió entre CDC i Unió Democràtica de Catalunya, que es va convertir en la coalició Convergència i Unió (CiU).

L'any 1977 fou elegit diputat al Congrés espanyol, i el mateix any fou nomenat conseller sense cartera del govern provisional de la Generalitat, presidit per Josep Tarradellas. 

En les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, CiU va guanyar les eleccions, i va esdevenir president de la Generalitat, càrrec que exercí durant les sis primeres legislatures, fins que l'any 2003 es va retirar de la primera línia de la política.

Ha fet donació a la Biblioteca de Catalunya del seu fons personal recollit durant l'exercici del seu càrrec de president de la Generalitat, format per més de 16.000 documents.


Delfí Robinat Elias

(Tàrrega, Urgell, 1928 – 1997)

Va iniciar estudis de Farmàcia a la Universitat de Barcelona el curs 1946/1947, però va traslladar el seu expedient acadèmic a la Universitat de Santiago de Compostela.

Alcalde de Tàrrega durant dos períodes: 1969-1972 i 1983-1987.

Militant d'Unió Democràtica de Catalunya, fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 per la província de Lleida, per la llista de Convergència i Unió (CiU).
 


Simeó Selga i Ubach

(Manresa, 1914 – 2010)

L'any 1931 va començar els estudis de Medicina i Cirurgia, professió que va començar a exercir al front d'Aragó durant la guerra civil. El 1940 obtingué el títol de llicenciat i s'especialitzà com a pediatra.

Fundador de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a Manresa, fou diputat per Convergència i Unió (CiU) a les dues primeres legislatures del Parlament de Catalunya (1980-1984)

Ha estat l'impulsor de l'Arxiu Històric de les Ciències de la Salut "Simeó Selga i Ubach".


Antoni Subirà Claus

(Mataró, 1940)

Va estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Terrassa (ETSEIT). El curs 1962/1963 va estar matriculat a la Facultat de Ciències, secció de Matemàtiques, de la Universitat de Barcelona.

Un dels fundadors i membre del Consell Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) amb Miquel Roca i Junyent i Jordi Pujol. Després fou president del consell d'administració del diari Avui durant prop d'una dècada (1979-1988).

Escollit diputat per Convergència i Unió (CiU) al Parlament de Catalunya a les eleccions autonòmiques de 1980 n'és portaveu del grup parlamentari des de 1982 fins el 1989 quan fou nomenat conseller del Departament d'Indústria i Energia.


Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona | 2015